General

Actuar com a «arquitecte savi» del món que ve

La conclusió de l’encíclica Magnifica humanitas articula tres exhortacions que mereixen ser àmpliament citades: «Invertim en l’educació que comença per nosaltres mateixos! Tots necessitem formar-nos per viure en el món digital de manera humana, com a part integrant de l’educació en la fe i en la vida virtuosa de l’Evangeli. Hem d’educar-nos per considerar el món digital com un nou continent per evangelitzar, que requereix missioners generosos i madurs en la fe.» (§ 238)

«Tinguem cura de les relacions! En una època que tendeix a accelerar i a fragmentar, la carn humana continua demanant ser cuidada i reconeguda per     mans capaces de tendresa, per ments atentes i bones paraules. La cultura digital multiplica les connexions i ofereix noves possibilitats d’encontre; tanmateix, el cor humà conserva una necessitat irrenunciable de proximitat.» (§ 239)

«Estimem la justícia i la pau! Les mateixes tecnologies que faciliten la comunicació i l’accés als recursos poden sustentar models que exploten els més vulnerables, alimenten noves esclavituds i transformen el conflicte en oportunitat de lucre.» (§ 240).

L’encíclica es presenta, així, com una crida a superar la deixadesa i a exercir un discerniment continu, tant a escala personal com comunitària. Lleó XIV recorre reiteradament a la renovació de la saviesa com a guia per a l’acció: 

«El realisme autèntic no renuncia a canviar el món: comença per veure amb claredat els interessos, les pors, les limitacions i les relacions de poder, precisament per calcular què és possible aconseguir i amb quins passos.» (§ 218)

Tot i la proliferació d’obres i estudis sobre la intel·ligència artificial, un dels aspectes singulars d’aquesta encíclica és el moment mateix de la seva publicació: apareix en un context en què la ràpida expansió de la intel·ligència artificial fa necessari un debat de caràcter ètic, antropològic i social. Lleó XIV intervé, així, mentre aquest procés encara es troba en plena expansió, i ofereix una orientació magisterial davant les transformacions que ja està produint.

A partir d’aquesta perspectiva, es poden extreure criteris per discernir les transformacions que comporta la intel·ligència artificial. La proposta no respon a un rebuig absolut de la tecnologia, sinó a la necessitat d’un discerniment il·luminat i responsable, propi d’un «arquitecte savi» (§ 236). La tasca que se’n desprèn consisteix a construir conscientment i conjuntament, mitjançant un ús assenyat de la tècnica i, en particular, de la intel·ligència artificial, un món amable, orientat al bé comú i a un futur millor.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Joan Hernàndez: «La protecció de la vida i del medi poden ser un espai de trobada»

La Universitat Internacional de Catalunya, Religions4ecology, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona proposen un curs gratuït els pròxims 15, 22 i 29 d’octubre. Sota el títol «Un planeta compartit», la formació tracta la relació entre aigua, pau i diàleg interreligiós des d’una perspectiva pedagògica basada en l’experiència.
General

‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.