La conclusió de l’encíclica Magnifica humanitas articula tres exhortacions que mereixen ser àmpliament citades: «Invertim en l’educació que comença per nosaltres mateixos! Tots necessitem formar-nos per viure en el món digital de manera humana, com a part integrant de l’educació en la fe i en la vida virtuosa de l’Evangeli. Hem d’educar-nos per considerar el món digital com un nou continent per evangelitzar, que requereix missioners generosos i madurs en la fe.» (§ 238)

«Tinguem cura de les relacions! En una època que tendeix a accelerar i a fragmentar, la carn humana continua demanant ser cuidada i reconeguda per     mans capaces de tendresa, per ments atentes i bones paraules. La cultura digital multiplica les connexions i ofereix noves possibilitats d’encontre; tanmateix, el cor humà conserva una necessitat irrenunciable de proximitat.» (§ 239)

«Estimem la justícia i la pau! Les mateixes tecnologies que faciliten la comunicació i l’accés als recursos poden sustentar models que exploten els més vulnerables, alimenten noves esclavituds i transformen el conflicte en oportunitat de lucre.» (§ 240).

L’encíclica es presenta, així, com una crida a superar la deixadesa i a exercir un discerniment continu, tant a escala personal com comunitària. Lleó XIV recorre reiteradament a la renovació de la saviesa com a guia per a l’acció: 

«El realisme autèntic no renuncia a canviar el món: comença per veure amb claredat els interessos, les pors, les limitacions i les relacions de poder, precisament per calcular què és possible aconseguir i amb quins passos.» (§ 218)

Tot i la proliferació d’obres i estudis sobre la intel·ligència artificial, un dels aspectes singulars d’aquesta encíclica és el moment mateix de la seva publicació: apareix en un context en què la ràpida expansió de la intel·ligència artificial fa necessari un debat de caràcter ètic, antropològic i social. Lleó XIV intervé, així, mentre aquest procés encara es troba en plena expansió, i ofereix una orientació magisterial davant les transformacions que ja està produint.

A partir d’aquesta perspectiva, es poden extreure criteris per discernir les transformacions que comporta la intel·ligència artificial. La proposta no respon a un rebuig absolut de la tecnologia, sinó a la necessitat d’un discerniment il·luminat i responsable, propi d’un «arquitecte savi» (§ 236). La tasca que se’n desprèn consisteix a construir conscientment i conjuntament, mitjançant un ús assenyat de la tècnica i, en particular, de la intel·ligència artificial, un món amable, orientat al bé comú i a un futur millor.