La història que ens mobilitza cada 8 de març ve de lluny, i no em refereixo al dia 8 de març de 1857, ni al 1977 quan es va proclamar el 8 de març com el “Dia internacional de la dona”, perquè l’exclusió de les dones ve de més lluny. Esclavitud, menyspreu, silenciament...
L’estudi dels mites i de la simbologia des d’un punt de vista estructural o formal, a la manera de Lévi-Strauss, ja podria ser una certa ajuda per entendre les mentalitats arcaiques de cultures que ens han precedit, i veure com encara nosaltres som hereus del seu imaginari; però hi ha altres aproximacions d’un caràcter més sapiencial, i que són les defensades des de principis del s. XX i en les últimes dècades pel Cercle Eranos i l’hermenèutica simbòlica, que tenen en C. G. Jung i la Psicologia Analítica una font d’inspiració i una metodologia d’investigació.
La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies.
Entrem, un any més, en els noranta dies forts de l’any litúrgic com són els dies sants de la passió, mort i resurrecció del Senyor, amb els seus cinquanta dies posteriors commemorant aquest Misteri Pasqual així com els quaranta dies previs de preparació com és el temps de la Quaresma. I avui ho iniciem amb el Dimecres de Cendra. La diada d’avui ens crida a parar, a ressituar-nos i tornar de la part de Déu. I, per descomptat, la litúrgia d’avui ens hi ajudarà. Vegem-hi alguns elements:
Textos litúrgics d'avui
Immaculada Farré desplega aquesta qüestió en el text de la seva tesina de llicència amb especialitat en la identitat cristiana i diàleg.
Fa molt temps, en un recés programat per la nostra diòcesi, ens van convidar a llegir el text dels fets dels apòstols «El Bateig de l‟eunuc etíop» (Ac 8,26-40).
“Felip i l'eunuc etíop
26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:
--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
27 Felip se n'hi anà.
El proppassat 3 de novembre, a l’Escola de Teologia del Maresme, a Mataró, vam tenir l’oportunitat de parlar sobre el ric i controvertit debat sobre ciència i teologia a l’Església entre els segles XVI i XVIII, un moment transcendental per a la definició de les relacions entre el pensament cristià i el saber científic a Occident.
Primera trobada virtuals dels alumnes que estudien a la seu de Barcelona.
En breu publicarem els horaris definitius a la pàgina web.
Potser ningú recorda Flavi Vegetius, l’autor llatí del segle IV que al captard de la seva vida es va convertir al cristianisme. Pocs avui deuen haver llegit el seu assaig Epitoma rei militaris.