General

SÍRIA: Claus de l’enfonsament del règim i conseqüències geopolítiques

[Jaume Flaquer - Blog CiJ] El règim corrupte de Síria s’ha enfonsat inesperadament en pocs dies, un any després que fos readmès a la Lliga Àrab, que restablís les relacions diplomàtiques amb l’Aràbia Saudita, que el president Bashar al-Assad visités els Emirats Àrabs i que alguns dels seus refugiats al Líban comencessin a tornar. Però aquells que hem viscut en cases antigues sabem que els tèrmits corquen les bigues per dins i fan caure l’edifici, encara que aparentment sembli en bon estat. L’exèrcit, aquesta vegada, no ha volgut lluitar per un president criminal que va succeir el seu pare l’any 2000 i que mai no va tenir el més mínim carisma ni capacitat comunicativa. Vegem les claus del que ha passat:

L’HTS ha derrocat el règim, però no unificarà el país

Hayʼat Tahrir al-Sham (HTS – Organització per a l’Alliberament del Llevant) ha entrat a la capital, però l’atomització dels grups rebels li impedirà unificar el país a curt termini. Aquests rebels jihadistes del nord feia anys que es preparaven per a aquesta ofensiva, no només militarment, sinó amb una política pragmàtica per anar guanyant suports. L’HTS, des de la localitat d’Idlib, havia aconseguit presentar-se com una alternativa real al govern de Bashar al-Assad. El seu líder carismàtic, Al-Julani (aquesta és la pronunciació en català), s’havia reunit amb els líders cristians de la ciutat per assegurar-los el seu respecte. També havia intentat garantir a la comunitat internacional que no tenia cap pretensió jihadista més enllà de Síria.

Aquest grup es va constituir el 2017 després de desvincular-se d’Al-Qaeda amb l’objectiu d’ampliar els suports i, segons va expressar el seu líder, per evitar convertir-se en objectiu de bombardejos russos i nord-americans. Des de llavors, ha procurat separar-se dels nombrosos combatents estrangers contraris a aquesta nova política pragmàtica, consolidant-se com una força exclusivament siriana. Aviat sabrem si aquest pragmatisme és només instrumental per accedir al poder o si tindrà continuïtat. En qualsevol cas, la seva proposta és islamista radical i provocarà una nova onada d’emigració de cristians de la regió. No ens enganyem: Daesh va assolir uns nivells tan extrems de violència que van fer semblar, erròniament, Al-Qaeda com a moderada, i encara més l’HTS, que va renunciar a ser una filial d’aquesta última. L’HTS, encara que hagi combatut contra Daesh, segueix estant proper a Al-Qaeda. Simplificant molt, es podrien situar en un terme mitjà entre els Germans Musulmans i els Talibans, esbiaixats cap a aquests últims.

Damasc va desprotegir el nord

La guerra d’Israel contra Hezbollah al Líban va obligar el govern sirià a desatendre la defensa de les ciutats del nord per centrar-se en el sud i protegir la capital davant una possible entrada de tropes israelianes, fos en direcció a Damasc o per accedir al Líban a través de Síria. La caiguda rapidíssima d’Alep va provocar un enfonsament de la moral de les tropes d’Al-Assad. Que difícil és lluitar i donar la vida per salvar un règim criminal sense perspectives de futur! Si l’HTS ja no apareix com Al-Qaeda, Al-Assad ja no sembla tampoc el mal menor que cal defensar.

Hezbollah i l’Iran, els grans perdedors

Hezbollah i l’Iran, els grans aliats del president sirià, són els principals perdedors amb la seva caiguda. Hezbollah, debilitada i confusa per la seva guerra amb Israel, ha desprotegit el líder sirià. Amb la caiguda d’Al-Assad, queda interrompuda la comunicació terrestre entre l’Iran i Hezbollah al Líban, de manera que l’Iran no podrà continuar subministrant armament a través de Síria. L’HTS, encara que no sigui l’Estat Islàmic, té el xiisme com a gran enemic.

Israel, gran beneficiada a curt termini

L’enemic prioritari d’Israel és l’arc xiïta que s’estén des del Líban fins a l’Iran, passant per Síria i arribant al nord del Iemen. Aquest eix ha quedat trencat. La caiguda del règim ha estat tan ràpida que l’eix de resistència xiïta no ha tingut temps de reaccionar. Veurem com intentaran protegir la minoria alauita. Però des de l’exterior només es pot fer alguna cosa si hi ha una voluntat interna de resistir.

D’altra banda, cau un règim que sempre ha donat suport a la causa palestina. Hamàs en surt perjudicada i, per tant, Israel se’n beneficia. Israel no està darrere d’HTS, com alguns han afirmat, però n’ha tret profit. A llarg termini ja veurem: si el salafisme d’HTS és similar al de l’Aràbia Saudita, serien capaços de pactar amb Israel; però si preval el seu jihadisme, Israel tindrà un nou enemic.

Rússia pot perdre l’únic port militar al Mediterrani

Rússia també ha desatès Síria perquè està centrada en la guerra a Ucraïna i en debilitar Occident des d’Àfrica. Les tropes de Wagner destinades a protegir dictadors africans a canvi d’allunyar-los de França haurien estat valuoses a Síria. Amb la caiguda d’Al-Assad, perilla la seva base naval de Tartús, de gran valor estratègic, ja que és l’única que té al Mediterrani.

El règim, tanmateix, podria refugiar-se en aquesta regió costanera de Latakia i Tartús, dominada per la minoria ètnica alauita a la qual pertanyia el president Al-Assad. Però l’HTS no perdonarà a Rússia els seus bombardejos indiscriminats sobre Homs durant la guerra, i si pot, l’expulsarà d’aquesta zona. Aquesta regió té a Turquia al nord i el Líban al sud, i és, a més, la sortida al mar de Síria, que l’HTS voldrà conquerir.
El triomf dels islamistes a Síria podria donar ales als txetxens o a altres regions de Rússia amb majoria musulmana, que Rússia està desatenent en favor de la guerra a Ucraïna.

Els dilemes de Turquia i els kurds

Els kurds han celebrat la caiguda del règim, però caldrà veure si podran mantenir la seva autonomia. Turquia els pressiona militarment des de fa anys. Si Trump retira el suport als kurds (com ja va intentar fer en el seu anterior mandat), Turquia podria aprofitar-ho per derrotar el seu gran enemic. Al nord de Síria també hi ha població turcmana, i Turquia podria tenir la temptació d’annexionar-se aquest territori. Fins ara, ha mantingut una actitud ambigua respecte a l’HTS. Veurem si “negocia” amb ells una partició de Síria.

Emigració dels cristians sirians, però esperança per als libanesos

La nova situació provocarà una enèsima emigració de cristians, que podrien ser assenyalats pel seu suport al règim i que rebutjaran viure sota la llei de la xaria. No obstant això, els cristians del Líban veuen en l’ensorrament de l’eix xiïta una oportunitat perquè Hezbollah deixi de ser un Estat i un exèrcit paral·lels al nacional.

I què convé a Europa?

Europa necessita sobretot estabilitat a la regió per evitar una nova onada migratòria. El pitjor escenari seria que Síria es balcanitzés de nou i que Daesh pogués ressorgir. L’HTS, amb els seus 15.000 soldats estimats, no serà capaç de controlar tota Síria. Caldrà veure què faran els altres centenars de grups rebels, molts d’ells jihadistes, i què passarà amb l’arsenal d’armes químiques del règim i amb tot el seu armament militar. Potser la millor solució seria una partició del país més d’acord amb la distribució ètnica i religiosa. Tanmateix, els cristians, com que no són majoritaris en cap regió, no poden sortir beneficiats d’una repartició del territori. El seu patiment al Pròxim Orient continuarà.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘El 47’, homenatge a la història d’un barri

Dissabte passat, 8 de febrer, la pel·lícula El 47  va ser una de les protagonistes dels Premis Goya. Es va portar el premi a la millor pel·lícula. El 47 és una línia d’autobús històrica que avui fa el recorregut entre el passeig marítim de Barcelona i el barri de Canyelles. Però molts anys enrere aquest autobús va protagonitzar un episodi singular: segrestat pel seu xofer, Manolo Vital, va anar més enllà de la seva ruta habitual per enfilar-se cap al barri de Torre Baró. Aquest film de Marcel Barrena, és una història exemplar amb un alt llistó ètic.
General

Santa Eulàlia, retrat d'una màrtir i copatrona de Barcelona

Cada any, les festes de Santa Eulàlia marquen el mes de febrer a Barcelona. Santa Eulàlia, màrtir cristiana nascuda al voltant del 290 dC., és una de les patrones de la ciutat, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. La seva figura és fonamental en la devoció cristiana catalana i la seva història s’inscriu en les narracions hagiogràfiques dels primers segles del cristianisme. Encara que alguns aspectes de la seva biografia són qüestionats, el seu culte ha perdurat.
Mapa de Síria I Pixabay