[Article original aparegut a Flama] Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.

La festa del Ramadà
“Enguany, el Ramadà comença el 18 de febrer i s’allargarà fins al 19 de març amb l’Aïd al-Fitr, la festa que celebra el final del dejuni”, explica Yamna mentre serveix te verd amb menta (atay b’na’na), tradicional de la seva terra, el Marroc. Es tracta del novè mes del calendari lunar islàmic, que inicia després de la lluna nova amb la primera aparició del creixent lunar.

Durant aquest període, “la comunitat musulmana practica el dejuni des de l’alba fins a la posta de sol, ens abstenim de menjar, beure, fumar… preguem diverses vegades al dia (salat), també hi ha la pregària nocturna opcional (tarâwih), en què es llegeix l’Alcorà fins a completar-lo”, diu. A més a més, es posa especial atenció als actes de caritat i a l’almoïna (zicat), i es reforcen els vincles amb coneguts, amics i familiars.

“El Ramadà commemora la primera revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma a través de l’arcàngel Gabriel”, afirma Yamna. Els dies comencen amb el sihûr, l’esmorzar abans de l’alba, després segueixen les hores del dejú (mentre hi ha llum solar), i aquest es trenca amb l’iftâr, al capvespre, moment en què familiars i veïns es reuneixen.

Què es menja al sihûr i a l’iftâr
“Entre els plats típics durant el Ramadà hi ha la sopa harira, dàtils, ous bullits i dolços amb fruits secs”, enumera Yamna mentre assenyala alguns d’aquests aliments a la taula que ha parat. Ha cuinat seffa, un plat que recorda a fideus fins cuits al vapor, amanits amb oli i mel; també hi ha khobz, panets rodons i gruixuts que omplim de formatge, i briouats, petits dolços farcits de fruits secs com cacahuets o ametlles.

“I això és el sellum (farina torrada) i aquestes són les chebakias, dolços que sovint preparem per aquests dies…” continua. “Les chebakias estan fetes amb una massa especiada, amb anís, canyella, zafrà i sèsam, les fregeixo en oli i les empolvorejo amb mel”, diu i omple de nou, generosament, les tasses de te.

Tan diferents com semblants
En paral·lel, la comunitat cristiana celebra la Quaresma que comença exactament el mateix dia: aquest dimecres 18 de febrer. El Dimecres de Cendra. Durant 40 dies, els fidels es preparen per a la Pasqua a través del dejuni, la penitència, l’oració, l’altruisme. També hi ha dolços típics que acompanyen aquest temps litúrgic. “He portat bunyols de quaresma”, dic i estenc la mà pensant que és una aportació ben petita la que faig a la taula que m’ofereix Yamna.

És clar que les pràctiques són diferents. Però, les dues comunitats, musulmana i cristiana, troben un sentit similar a aquests dies que venen. De manera simulània, es renunciarà a hàbits i plaers i es pregarà per apropar-se a Déu. Una oportunitat que torna a confirmar que es pot “caminar els uns al costat dels altres” en un procés comú de purificació, pregària i caritat, com la Santa Seu ja mencionava durant el Ramadà 2025. Una oportunitat per pensar plegats en com dejunar també “de paraules que colpegen i fereixen al nostre proïsme“, com convida el papa Lleó XIV durant la Quaresma 2026.