Pilar Mariné: “Una espiritualitat sana ajuda a viure amb més serenor i sentit”
Entrevista a Pilar Mariné, psicòloga i responsable de formació a l’ISCREB pel periodista Ignasi Miranda (Ràdio Estel - Programa: Sense Distància)
Què entenem per una espiritualitat sana?
Una espiritualitat sana és la capacitat de connectar amb allò que dona sentit a la nostra vida. Té a veure amb els valors profunds i amb una manera de viure i relacionar-se amb autenticitat. No implica necessàriament pertànyer a cap religió ni seguir cap doctrina concreta: és un concepte universal que forma part de la interioritat de la persona.
En què es diferencia de la religiositat tradicional?
La religiositat està vinculada a creences i pràctiques concretes, mentre que l’espiritualitat sana és més de fons. És com l’humus: la terra fecunda sobre la qual poden créixer diferents experiències, inclosa la religiosa. Té a veure amb la fondària humana i amb la recerca de sentit.
Quins beneficis té en el benestar personal?
Les persones que cultiven aquesta espiritualitat tenen més capacitat per afrontar el sofriment sense trencar-se. Afronten les dificultats amb més serenor i no es deixen arrossegar tant per la por. També acostumen a tenir nivells més baixos d’ansietat i una major capacitat de connexió amb els altres.
Podríem dir que actua com un mecanisme intern?
Sí, és com si desenvolupéssim un “múscul interior” que ajuda a amortir els impactes de la vida. Hi ha alguna cosa que ens sosté i que ens permet viure les situacions amb més equilibri.
Aquesta dimensió és present en totes les tradicions?
Sí. Totes les tradicions espirituals comparteixen aquest fons comú: la recerca de pau, serenor i connexió amb valors profunds com l’amor o la calma. També és present en persones que no es consideren religioses.
Com influeix en el funcionament de les organitzacions?
Les organitzacions són comunitats de persones. Quan es treballa des d’aquests valors i hi ha un lideratge que reconeix la dignitat de cadascú, la cultura institucional canvia. Les decisions es prenen amb més integritat, els conflictes es gestionen amb més humanitat i la cohesió dels equips es reforça.
Hi ha qui veu l’espiritualitat com una qüestió massa íntima per al món professional. Què els diria?
És comprensible si s’identifica espiritualitat amb religió. Però nosaltres parlem de preguntes universals: té sentit el que faig? Quin és el propòsit de la meva feina? Aquestes preguntes formen part de qualsevol persona i són essencials per a organitzacions que volen ser realment humanes.
Com s’estructura el curs que oferiu des de l’ISCREB "Els beneficis d'una espiritualitat sana per al bon funcionament de les instutucions"?
El curs té tres grans blocs. El primer aborda el lideratge i el paper dels valors i el propòsit. El segon se centra en com s’organitzen les institucions des d’una legitimitat compartida. I el tercer treballa els equips: com créixer conjuntament i construir cohesió i sentit compartit.
L’espiritualitat també té impacte en la salut?
Sí. Ajuda a afrontar l’estrès, la manca de sentit i la desconnexió social. No fa desaparèixer la càrrega, però la fa més sostenible, perquè es viu des d’un altre lloc interior, amb més arrelament.
Quins valors universals considereu fonamentals?
La dignitat de la persona és la base. A partir d’aquí, també la gratuïtat, la veritat, la cura i la justícia entesa en un sentit profund. Són valors compartits per totes les tradicions i també per persones no religioses.
Quins consells pràctics donaria per començar a integrar aquesta espiritualitat en el dia a dia?
En destacaria tres. Primer, fer petites pauses sense pantalles per connectar amb un mateix i preguntar-se com està realment. Segon, recordar qui som i per què fem el que fem. I tercer, tenir almenys una conversa a la setmana que vagi més enllà del que és operatiu i toqui el sentit i els valors.
Quins errors són habituals en intentar integrar l’espiritualitat?
Un dels principals és la manca d’escolta, sovint provocada pel ritme accelerat de vida. Sense escolta, és difícil construir relacions humanes profundes. Cal aprendre a acollir-nos els uns als altres, a fer d’“humus” compartit que permeti créixer conjuntament.
A qui s’adreça el curs?
A qualsevol persona o col·lectiu interessat a millorar les relacions humanes, el lideratge i la qualitat interna dels equips. És una proposta oberta, no vinculada a cap perfil específic.