L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.

Una gran part de la població mundial viu pendent de la fase final del mundial de futbol que s’està jugant a Nord-Amèrica. Un esdeveniment que va molt més enllà d’una pilota, una extensió considerable de gespa tallada al mil·límetre i uns pals fent forma de rectangle amb una xarxa tensa darrera. El futbol és molt més que un esport, es vulgui o no es vulgui, ja que conté una enorme dimensió política: només cal veure les piulades extorsionadores de Donald Trump o els articles de dubtosa qualitat periodística i ètica de Mariano Rajoy. Però encara es podria dir més, el futbol, altrament, consisteix en una religió benèvola, com deia Vázquez Montalbán. Bé, això de benèvola, malauradament, es va perdent amb els anys, però és flagrant que ambdós aspectes antropològics s’abracen.

Té sentit continuar parlant de l’amor de Déu en una societat marcada per la velocitat, la intel·ligència artificial i l’individualisme? Pot un educador continuar essent un autèntic sembrador d’esperança? Durant els dies 1, 2 i 3 de juliol, Granada va tornar a respondre afirmativament acollint el VIII Espai d’Estiu del Sud d’Espanya per a Educadors en la Fe, una trobada que, després de vuit edicions, s’ha consolidat com un referent per a aquells que desitgen unir fe, cultura i educació.