General

Noves esclavituds

Cardelal Omella

Aquests dies que celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona, recordem també els mercedaris, orde religiós fundat fa més de 800 anys per sant Pere Nolasc. Ell era un comerciant que, per la seva feina, coneixia les duríssimes condicions a les quals estaven sotmesos els cristians capturats pels musulmans.

Amb només vint-i-tres anys, sant Pere Nolasc va començar a organitzar algunes expedicions per negociar l’alliberament dels captius. Quinze anys després, se li va aparèixer la Mare de Déu, que el va inspirar a fundar un orde religiós per redimir els captius. Llavors ja liderava un petit grup de laics. Eren persones d’orígens molt diversos que coneixien una realitat dura i que, enlloc de tancar els ulls, es van unir per alleujar la situació dels qui la patien.

Cada època té les seves pròpies esclavituds. Fa 800 anys, potser l’esclavitud més sagnant era la privació de llibertat i la reducció a esclau en terres llunyanes. Avui també hi ha esclavituds com les addiccions a les drogues, a la pornografia, etc., que generen situacions opressores i degradants per als qui les pateixen. N’hi ha d’altres, com la manca d’habitatge, que també condemnen les persones que les pateixen.

Els mitjans de comunicació sovint es fan ressò del creixent problema de l’habitatge i dels drames que se’n poden derivar. És un tema greu que afecta moltes persones de diferent estatus social i condició. Els que no tenen feina i els que en tenen, però no arriben a final de mes; els joves que volen començar una nova vida o la gent gran que no pot assumir el preu del lloguer. En definitiva, ens afecta a tots.

No podem limitar-nos a considerar només la dimensió econòmica de l’habitatge. Tenir una casa és molt més. Quan vivim en un espai, aquest es transforma en la nostra llar, un lloc on creixem, on cuidem els éssers estimats i som cuidats, on ens sentim protegits. Sense un sostre, la salut s’afebleix, treballar és difícil, conviure i relacionar-nos amb els altres es fa complicat.

Més enllà de les dades oficials, que són greus, hi ha situacions que passen desapercebudes. En temps de pandèmia, més d’un terç de les famílies acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona que vivien en una habitació rellogada, van haver de canviar d’habitació per no poder pagar el preu que els demanaven. En moltes d’aquestes famílies hi havia un o dos fills en edat escolar. Qualsevol canvi d’habitació feia més difícil portar el nen a l’escola, ja que gairebé sempre els quedava molt més lluny.

Benvolguts germans i germanes, és el moment de fer com sant Pere Nolasc i els seus companys, comprometre’ns i treballar junts. Fa 800 anys, van comptar amb el suport del rei Jaume I. Déu vulgui que les administracions, associacions socials i religioses, tot junts puguem contribuir a construir un món on tothom pugui viure en una llar digna.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.