General

Nadal i Esperança

Hi ha alguna cosa en el Nadal... sí, sí..., alguna cosa especial en el Nadal... El vivim cada any, és cert, però té alguna cosa especial... Recordo aquests dies el llibre de Charles Dickens, A Christmas Carol in Prose (1843), "Conte de Nadal" o "Cançó de Nadal". Scrooge, taciturn, ombrívol, per a qui l'existència és sobreviure en un món de mentiders i ganduls, rep a la seva oficina la visita del seu nebot.

  • "Bon Nadal, estimat oncle".
  • "Bon Nadal... Quina mentida!" -sentencia Scrooge.
  • "Nadal, una mentida?".
  • "Quines raons tens per estar feliç? Ets un home pobre" -continua Scrooge.
  • "I tu ets ric..., per què estàs tan deprimit?" -respon el seu nebot.
  • "En aquest món de bojos, dir 'bon Nadal'...?" I continua Scrooge, "temps de Nadal, sí, per pagar factures sense diners, per ser un any més vell... Tu amb el teu Nadal, deixa'm a mi amb el meu".
  • "Hi ha moltes coses bones en el Nadal, oncle" -s'atreveix a dir el seu nebot-. "Dies per ser amable, per perdonar, per fer obres de caritat, per obrir el cor tancat... tot això és bo, i a mi em fa bé".
  • "Així oblides la teva situació precària" -ratifica Scrooge.

Després, a Scrooge se li apareixen una sèrie d'éssers misteriosos. Primer, Marley, un antic soci ja mort, que pateix, després de la seva mort, les conseqüències de la seva vida cobdiciosa, però Scrooge no creu en ell. Després, l'Esperit del passat, que el porta de la mà fins a la seva infància, la seva joventut (contempla com va perdre l'amor de la seva vida per culpa dels diners). Scrooge, entristit i emocionat, li suplica que el deixi sol. Convençut que tot ha estat un somni, se li apareix l'Esperit del Nadal, que li mostra la situació del seu nebot, de l'empleat que té a la seva oficina, dels seus clients... Finalment, Scrooge queda adormit. Però, l'endemà al matí, el dia de Nadal, el seu cor s'ha transformat, felicita entusiasmat el Nadal a tothom, fa donatius als pobres, porta regals als nens del seu pobre empleat, comparteix el sopar de Nadal amb el seu nebot. Scrooge, ombrívol i taciturn, es va omplir d'esperança.

Un conte de Nadal? O és que tinc el cor com el del protagonista, al començament de la seva història?

Cap a la meitat d'aquest any que estem a punt de concloure, es va publicar el document de convocatòria del Jubileu 2025, titulat Spes non confundit ("l'esperança no defrauda"). Al principi, es recorda que, a l'antic Israel, cada 50 anys, els membres d'aquest poble recuperaven les seves terres i tornaven a les seves llars d'origen (tothom estava obligat a restituir les pertinences als antics propietaris), segons Lev 25,10. Seria realitat, o només un text bíblic de caràcter ideal?
Partint del fet que en tota persona nia l'esperança com a desig i expectativa del bé, juntament amb altres sentiments contraposats, per la imprevisibilitat del futur, Spes non confundit anima tots els cristians perquè la seva experiència de Jesús els porti a sembrar esperança a tothom i a tot arreu, en aquest any jubilar 2025: "una paraula d'esperança" (núm. 2-4), "un camí d'esperança" (núm. 5-6), "signes d'esperança" (núm. 7-15), "crides a l'esperança" (núm. 16-17) i "anclats en l'esperança" (núm. 18-25).

No fem justícia al nostre món, ni a nosaltres mateixos, creient que tot està malament. No, perquè hi ha signes reals d'esperança. Perquè hi ha persones que transmeten esperança amb les seves paraules i les seves accions. I, sobretot, perquè Déu mateix va venir a aquesta terra, com un de nosaltres.

Com Scrooge, que es va omplir d'esperança, com els antics israelites, que van promoure l'esperança, així nosaltres, els cristians, perquè Déu se'ns ha revelat per quedar-se entre nosaltres, el nostre cor està obert a l'esperança, a contemplar, a transmetre i a realitzar signes d'esperança.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Rosa Maria Boixareu: “La Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”

Rosa Maria Boixareu, doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, reconeix que viu la Quaresma sense renunciar a res en el sentit estricte de la paraula, però procura ser plenament conscient que “es tracta d’un temps especial que anuncia un fet cabdal: la Pasqua”.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.