Hi ha alguna cosa en el Nadal... sí, sí..., alguna cosa especial en el Nadal... El vivim cada any, és cert, però té alguna cosa especial... Recordo aquests dies el llibre de Charles Dickens, A Christmas Carol in Prose (1843), "Conte de Nadal" o "Cançó de Nadal". Scrooge, taciturn, ombrívol, per a qui l'existència és sobreviure en un món de mentiders i ganduls, rep a la seva oficina la visita del seu nebot.

• "Bon Nadal, estimat oncle".
• "Bon Nadal... Quina mentida!" -sentencia Scrooge.
• "Nadal, una mentida?".
• "Quines raons tens per estar feliç? Ets un home pobre" -continua Scrooge.
• "I tu ets ric..., per què estàs tan deprimit?" -respon el seu nebot.
• "En aquest món de bojos, dir 'bon Nadal'...?" I continua Scrooge, "temps de Nadal, sí, per pagar factures sense diners, per ser un any més vell... Tu amb el teu Nadal, deixa'm a mi amb el meu".
• "Hi ha moltes coses bones en el Nadal, oncle" -s'atreveix a dir el seu nebot-. "Dies per ser amable, per perdonar, per fer obres de caritat, per obrir el cor tancat... tot això és bo, i a mi em fa bé".
• "Així oblides la teva situació precària" -ratifica Scrooge.

Després, a Scrooge se li apareixen una sèrie d'éssers misteriosos. Primer, Marley, un antic soci ja mort, que pateix, després de la seva mort, les conseqüències de la seva vida cobdiciosa, però Scrooge no creu en ell. Després, l'Esperit del passat, que el porta de la mà fins a la seva infància, la seva joventut (contempla com va perdre l'amor de la seva vida per culpa dels diners). Scrooge, entristit i emocionat, li suplica que el deixi sol. Convençut que tot ha estat un somni, se li apareix l'Esperit del Nadal, que li mostra la situació del seu nebot, de l'empleat que té a la seva oficina, dels seus clients... Finalment, Scrooge queda adormit. Però, l'endemà al matí, el dia de Nadal, el seu cor s'ha transformat, felicita entusiasmat el Nadal a tothom, fa donatius als pobres, porta regals als nens del seu pobre empleat, comparteix el sopar de Nadal amb el seu nebot. Scrooge, ombrívol i taciturn, es va omplir d'esperança.

Un conte de Nadal? O és que tinc el cor com el del protagonista, al començament de la seva història?

Cap a la meitat d'aquest any que estem a punt de concloure, es va publicar el document de convocatòria del Jubileu 2025, titulat Spes non confundit ("l'esperança no defrauda"). Al principi, es recorda que, a l'antic Israel, cada 50 anys, els membres d'aquest poble recuperaven les seves terres i tornaven a les seves llars d'origen (tothom estava obligat a restituir les pertinences als antics propietaris), segons Lev 25,10. Seria realitat, o només un text bíblic de caràcter ideal?
Partint del fet que en tota persona nia l'esperança com a desig i expectativa del bé, juntament amb altres sentiments contraposats, per la imprevisibilitat del futur, Spes non confundit anima tots els cristians perquè la seva experiència de Jesús els porti a sembrar esperança a tothom i a tot arreu, en aquest any jubilar 2025: "una paraula d'esperança" (núm. 2-4), "un camí d'esperança" (núm. 5-6), "signes d'esperança" (núm. 7-15), "crides a l'esperança" (núm. 16-17) i "anclats en l'esperança" (núm. 18-25).

No fem justícia al nostre món, ni a nosaltres mateixos, creient que tot està malament. No, perquè hi ha signes reals d'esperança. Perquè hi ha persones que transmeten esperança amb les seves paraules i les seves accions. I, sobretot, perquè Déu mateix va venir a aquesta terra, com un de nosaltres.

Com Scrooge, que es va omplir d'esperança, com els antics israelites, que van promoure l'esperança, així nosaltres, els cristians, perquè Déu se'ns ha revelat per quedar-se entre nosaltres, el nostre cor està obert a l'esperança, a contemplar, a transmetre i a realitzar signes d'esperança.