General

L’ISCREB celebra la primera jornada virtual del curs 2025-2026

El pròxim dissabte 4 d’octubre tindrà lloc la primera trobada virtual del curs acadèmic 2025-2026 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Aquesta jornada té com a objectiu donar la benvinguda als estudiants que segueixen o comencen els seus estudis en modalitat virtual, oferint-los una introducció al funcionament del campus en línia i una primera presa de contacte amb les assignatures i professorat.

La sessió s’estructura en un complet programa que abasta Batxillerat, Llicenciatura i Màster, amb espais destinats a la presentació tècnica del campus per als alumnes de nova incorporació i alhora amb el desenvolupament de classes inaugurals de diferents matèries.

Batxillerat en Ciències Religioses

Al llarg del matí, els estudiants de Batxillerat tindran l’oportunitat de connectar-se a sessions de les principals assignatures del primer, segon i tercer curs. Entre elles hi trobem:

  • Grec 1, amb Ramon Torné.
  • Metodologia teològica, amb Ester Busquets.
  • Antropologia filosòfica, amb Marc Mercadé.
  • Introducció a l'Antic Testament, amb Pilar Casals.
  • Història de la Filosofia, amb Daniel Salgueiro.
  • Ètica, amb Abel Jiménez.
  • Mistèri de Déu, Núria Caum.
  • Llibres profètics, Ezequiel Mir. 
  • Cristologia, Isabel Giménez.
  • Mariologia, Núria Caum.
  • Psicologia de la Religió, a càrrec de Xavier Marín.
  • Història de l’Església, impartida per Núria Montserrat.
  • Teologia pastoral, amb Josep Teixidó.
  • Cartes Apostòliques, amb Jaume Balateu.
  • Escrits Sapencials i Salms, Joan Ramon Marín.
  • Introducció a l'Ecumenisme, Andrés Valencia. 
  • Eclesiologia, amb Lluís Agustí. 
  • Moral de la Vida, amb Ester Busquets.
  • Cristologia, conduïda per Isabel Giménez.
  • Dret Canònic, a càrrec d’Eulogi Broto.

També hi haurà espais dedicats a seminaris com "Una mirada al món de la globalització" (Santi Torres) o "Simbologia i estètica" (Jordi Carcasó).

Llicenciatura i Màster

Els estudiants de nivells superiors també disposaran d’un programa específic. Destaquen:

  • Metodologia de la tesina, amb Andreu Bernat Grau.
  • Exegesi de l'Antic i el Nou Testament II, amb Jaume Balateu i Iñaki Marro. 
  • Hebreu I, amb Joan Ramon Marín.
  • Sàncrit I, amb Laia Villegas.
  • Espiritualitat en els textos bíblics, amb Maria Claustre Solé. 
  • Les religions i els drets humans, amb Juan M. Cincunegui.
  • Judaisme postbíblic, amb Joan Ramon Marín.
  • Teologia de les religions, impartida per Albert Moliné.
  • Personatges de l’Evangeli de Joan, a càrrec d’Antoni Pou.

Un espai de trobada virtual

Aquesta jornada no només facilita el primer contacte amb el curs, sinó que també vol reforçar el sentit de comunitat entre estudiants i professors en un entorn virtual. L’ISCREB, amb una llarga trajectòria en la formació a distància, reafirma així el seu compromís amb l’accessibilitat i la qualitat acadèmica en l’àmbit de les Ciències Religioses.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.
Alumnes virtuals I Pixabay, geralt