La festa de la Puríssima va ser una ocasió privilegiada per inaugurar l'estel de la torre de Maria del temple de la Sagrada Família de Barcelona. La llum ens porta un missatge d’esperança. Els jueus celebren la Janucà, la festa de la llum. Commemoren un miracle succeït amb l’oli del canelobre del segon Temple, després de ser alliberat de la profanació perpetrada pels invasors hel·lenistes durant la guerra dels Macabeus.

Els textos de l'Antic Testament ja anunciaven una gran llum que resplendeix en el país de la foscor (Is 9, 1). El pròleg de l'Evangeli de Joan proclama que la Paraula -el Logos- és la llum veritable que il·lumina la humanitat (Jn 1, 9). En la presentació de Jesús en el Temple, Simeó reconeix en l’infant la llum destinada a il·luminar les nacions (Lc 2, 32). El mateix Jesús proclama ser “la llum del món” (Jn 8, 12) i afirma el mateix dels seus deixebles (Mt 5, 14). Ara bé, l'èmfasi en la llum té la seva expressió més popular en l’estel que va guiar els Savis d'Orient fins a Betlem (Mt 2, 1-12). Una llum que guia cap a la Llum.

Aquest estel ens pot ajudar a entendre quina és la llum de l'Evangeli. No es tracta d'un fenomen apoteòsic, tan atractiu en si mateix que ens deixa atònits i fascinats. No és un espectacle fabulós i extraordinari que ens enlluerna fent-nos romandre absorts contemplant-lo. Tot el contrari, lluny de mantenir-nos estàtics i passius, ens indica un camí, una direcció, un sentit a la nostra vida. Com els succeí als Savis, ens mobilitza. Com li passà a Abraham, ens convida a sortir de la nostra terra, de les nostres seguretats, per iniciar una aventura.

Atès que la seva missió és il·luminar i no ofuscar, la seva brillantor no enlluerna, ni la seva resplendor obnubila. És com una espurna que no s'imposa, ni ens encega perquè deixem de veure. Tant és així que va passar inadvertida per a molts, incapaços de copsar-la. Només els qui estaven amatents i receptius la van veure, i veient-la, van obrir els ulls a la realitat: van poder trobar el Messies (Mt 2, 9).

Tampoc és una llum inquisidora que ens acusa. No és un focus delator que vigila les nostres accions amb la finalitat d’enxampar-nos en qualsevol possible infracció. No obstant això, posa al descobert el bo i el dolent. Revela les intencions amagades i les conseqüències dels nostres actes.  Els Savis, seguint l’estel, van ser llum per al rei Herodes. El  monarca, sense veure-la, va quedar il·luminat i van sortir a la llum els seus propòsits més fosques.

La llum penetra l'opacitat de la realitat. La fa transparent. Ens guia enmig de les ombres, tot i  que de manera discreta, sense forçar la nostra llibertat. Orienta, acompanya en la ruta, evita les nostres ensopegades (Jn 11, 9), però no ens ho revela tot. Il·lumina sense dissipar totalment les tenebres. Malgrat la seva claredat, hem de preguntar, investigar, cercar informació, arriscar-nos a prendre decisions.

La seva lluminositat ens ajuda a reconèixer el que veiem, perquè ens acostumem a veure sense entendre. Si ens manca, som incapaços de percebre el rastre de Déu en la història i, per tant, vivim aliens al sentit profund de l'existència.

El fulgor de l’estel ens orienta en la recerca de la Llum. Jesús, Llum del món, ha vingut per revelar-nos la nostra autèntica vocació: ser llum (2 Co 4, 6). Com proposava la filòsofa Simone Weil: “L'amor no és consol, és llum”. Estimem de debò i serem llum.