Jornada presencial

L’Esperit Sant: la manifestació de Déu en nosaltres

Redacció
Localització
Menorca

El passat 13 de febrer, el Seminari Diocesà, a Ciutadella,va acollir una nova xerrada de teologia, amb la participació del jesuïta Carles Marcet, que va parlar sobre l'Esperit Sant. A l'acte -obert i d'accès lliure per tothom-, van assistir els alumnes virtuals de l'ISCREB.

Marcet va destacar que cada dia l'Esperit crida a néixer a una vida nova, i que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill. Així mateix, va manifestar que actualment s'ha perdut la dimensió espiritual i que tenim el repte de redescobrir que la nostra vida anhela la plena comunió amb Déu. En aquest sentit,va assenyalar que l’Esperit ens empeny a generar amor i fraternitat, i ens impulsa a la missió.

El jesuïta va explicar la importància del mètode de la conversa espiritual, que ens convida a expressar tranquil·lament allò que ens passa i a discernir de forma comunitària. Creix la confiança, creix la veritat i la capacitat d'escolta per descobrir què ens demana Déu a través de l'Esperit Sant. 

En una entrevista publicada el passat 22 de febrer al Full Dominical de Menorca, Marcet, afirmava que parlar de l’Esperit Sant resulta un tema complex perquè és una realitat més aviat desconeguda. L'esperit Sant es mou en l’àmbit del “misteri” i d’allò que és “gratuït”; justament —misteri i gratuïtat— són coses que en una societat com la nostra, pragmàtica i eficaç, resulten “estranyes”. El ponent assegurava que l’Esperit Sant pot “aparèixer” com una presència viva i senzilla alhora.

En referir-se al Misteri de la Trinitat —Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones en un sol Déu—, admetia que certament els números no quadren, però explicava que no ens movem en l’àmbit de la raó i la ciència matemàtica. Marcet distingeix entre la raó científica, que aspira a resoldre “enigmes”, i la raonabilitat de l’espiritualitat, que cerca aprendre a conviure amb el “misteri”. Així com l’enigma es pot resoldre, el misteri només pot ser acollit i abraçat; que hom “pren” l’enigma, però “es pres” pel misteri.

Quan es parla del Misteri de la Trinitat, de tres persones en un sol Déu, Marcet diu que el que es vol expressar és la fe en un Déu que no és solitari ni impassible, sinó que és comunió i passió amorosa; un Déu que se’ns apropa —que el podem “sentir i gustar”— amorosament i que ens convida a viure endinsats i embolcallats per aquest amor gratuït que Ell és i que ens ofereix.

El jesuïta recorda que sant Joan ho expressa dient: “Déu és Amor”, que l’amor és sempre relació i proximitat interpersonal. La plenitud d’aquest Amor es dona en la relació interpersonal viscuda a l’interior de Déu i que Déu ens anima a viure aquesta interrelació personal amorosa en les nostres relacions humanes.

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’infinit en la diferència. Leibniz i la lliçó metafísica de la primavera

La primavera es presenta davant nostre no només com un fenomen meteorològic, sinó com la reiteració del miracle ontològic: el renaixement de la matèria. Sota la llum d’abril, el món sembla assajar, una vegada més, la seva capacitat de clausura i d’obertura, i ens brinda l’oportunitat de contemplar l’existència com un llenç en perpetu estat de gènesi. És, potser, l’escenari propici per recuperar un exercici d’observació que és, alhora, una lliçó de metafísica profunda, proposat per Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716). 
General

Escrits - Sant Jordi 2026

Amb motiu de l’Any Gaudí, l’ISCREB ha convidat tota la seva comunitat a participar en el concurs literari de Sant Jordi 2026 amb una proposta creativa: escriure relats breus que situessin el l ector en algun dels espais de l’obra d’Antoni Gaudí.