Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, entrevista a Mònica Santín, professora del seminari sobre iconografia a l'ISCREB, per reflexionar sobre l'iconografia del Crist de Dalí. 

L'any 1950, Salvador Dalí visita el monestir carmelita de l'Encarnació a Àvila, on el pare Bruno Froissart li mostra un dibuix de Crist crucificat de sant Joan de la Creu. A partir d'aquesta imatge i dels somnis de Dalí, l'artista pinta 'el Crist', també conegut com a 'Crist de Sant Joan de la Creu', exposat fins al 30 d'abril a Figueres. Mònica Santín destaca l'obra per ser estèticament excepcional i per trencar amb la iconografia tradicional de Jesucrist.

Dalí presenta un Crist inusual amb perspectiva zenital, cap vist des de dalt, amb un escorç que no revela si està viu o mort. A diferència de representacions anteriors, no mostra ferides, sang o expressió de patiment. Aquest Crist amb cabell curt difereix significativament de les imatges convencionals.Dalí innova en trencar amb la iconografia anterior, fins i tot de Sant Joan de la Creu, la seva font d'inspiració.

Dalí torna a Espanya després de vuit anys als Estats Units, coincidint amb la dictadura franquista, i abraça el catolicisme, iniciant una fase mística i religiosa. La influència de Velázquez, especialment la seva obra tenebrista, també és perceptible en 'el Crist'. Dalí busca la bellesa per representar a Crist, considerant-la un camí cap a Déu. L'obra exhibeix una estructura triangular amb un cercle al mig, possiblement simbolitzant l'àtom i la Trinitat.

Destaca un paper doblegat, típic de Dalí, i malgrat l'absència d'INRI, l'acusació de crucifixió, l'artista vol expressar la "bellesa metafísica del Crist-Déu". Aquesta obra marca una transició en la carrera de Dalí, coincidint amb el seu retorn a Espanya i el seu interès pel misticisme després de l'era atòmica.

Llegir notícia sencera a Catalunya Religió