General

La iconografia del Crist de Dalí

Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, entrevista a Mònica Santín, professora del seminari sobre iconografia a l'ISCREB, per reflexionar sobre l'iconografia del Crist de Dalí. 

L'any 1950, Salvador Dalí visita el monestir carmelita de l'Encarnació a Àvila, on el pare Bruno Froissart li mostra un dibuix de Crist crucificat de sant Joan de la Creu. A partir d'aquesta imatge i dels somnis de Dalí, l'artista pinta 'el Crist', també conegut com a 'Crist de Sant Joan de la Creu', exposat fins al 30 d'abril a Figueres. Mònica Santín destaca l'obra per ser estèticament excepcional i per trencar amb la iconografia tradicional de Jesucrist.

Dalí presenta un Crist inusual amb perspectiva zenital, cap vist des de dalt, amb un escorç que no revela si està viu o mort. A diferència de representacions anteriors, no mostra ferides, sang o expressió de patiment. Aquest Crist amb cabell curt difereix significativament de les imatges convencionals.Dalí innova en trencar amb la iconografia anterior, fins i tot de Sant Joan de la Creu, la seva font d'inspiració.

Dalí torna a Espanya després de vuit anys als Estats Units, coincidint amb la dictadura franquista, i abraça el catolicisme, iniciant una fase mística i religiosa. La influència de Velázquez, especialment la seva obra tenebrista, també és perceptible en 'el Crist'. Dalí busca la bellesa per representar a Crist, considerant-la un camí cap a Déu. L'obra exhibeix una estructura triangular amb un cercle al mig, possiblement simbolitzant l'àtom i la Trinitat.

Destaca un paper doblegat, típic de Dalí, i malgrat l'absència d'INRI, l'acusació de crucifixió, l'artista vol expressar la "bellesa metafísica del Crist-Déu". Aquesta obra marca una transició en la carrera de Dalí, coincidint amb el seu retorn a Espanya i el seu interès pel misticisme després de l'era atòmica.

Llegir notícia sencera a Catalunya Religió

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Màster

10a edició de 'La Nit de les Religions de Barcelona. Conviccions i creences en diàleg'

Els dies 20 i 21 de setembre tindrà lloc a Barcelona la desena edició de la Nit de les Religions - Conviccions i Creences en Diàleg, una iniciativa organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Fundació "La Caixa".
Fotografia: ACN