La Catedral de Barcelona celebra Santa Eulàlia amb una jornada de portes obertes i l’espectacle ‘Eulàlia

El mes de febrer, Barcelona torna a celebrar la festa major d’hivern, envoltada pel caliu dels ciutadans i les ciutadanes que gaudeixen de les festes de la patrona i que transformen el fred de l’hivern en l’escalfor de la festa.

Durant aquests dies de celebració, Barcelona ofereix a la ciutadania una mostra de la cultura popular juvenil i infantil de la ciutat. La mainada es converteix en la protagonista de les festes, la qual, a través dels elements festius, fa un pas endavant per mostrar tota la potència i diversitat de les expressions festives que conviuen a la nostra ciutat.

La Catedral de Barcelona convida la ciutadania a participar de la festa de Santa Eulàlia amb els actes religiosos i culturals organitzats en honor a la  cotitular del temple i copatrona de Barcelona. El 12 de febrer, hi haurà jornada de portes obertes, de les 8:30 h fins a les 18:30 h. Durant aquesta franja es podrà accedir a la Cripta de Santa Eulàlia per venerar la sepultura de la Santa, un espai de gran rellevància històrica i religiosa.

En aquesta jornada de portes obertes, a la Cripta hi haurà el Llibre d’Or de la Catedral, en el qual hi podran signar totes les dones que portin els noms d’Eulàlia, Laia, Lali, Olaia, Eulària o altres variants del nom de la Santa. La jornada festiva culminarà amb la Missa Conventual a les 19:15 h, que comptarà amb l’acompanyament musical del Cor Francesc Valls. Al final de l’Eucaristia el Capítol baixarà a la Cripta, on s’interpretarà el motet ‘Hostia Solemnis’, i es veneraran les relíquies de la Santa. 

Com a part del programa festiu en honor a Santa Eulàlia, prèviament, es representarà l’espectacle Eulàlia, representada per l’Esbart Ciutat Comtal. Les funcions seran el dissabte 8 de febrer a les 21 h i el diumenge 9 de febrer a les 16:45 h, a la mateixa Catedral. L’entrada serà lliure, fins a completar l’aforament. El temple obrirà trenta minuts abans de l’inici de cada representació. L’obra, dirigida i coreografiada per Lluís Calduch, va ser estrenada el 2013 i guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultura popular. 

També, podrem gaudir dels concerts corals dels Cors de Clavé i la Federació Catalana d’Entitats Corals a l’avinguda de la Catedral. A més, tornarem a escoltar les melodies de les escoles municipals de música, que per segon any consecutiu participen en les festes. Finalment, continuarem celebrant els 650 anys de l’Àliga de la Ciutat amb totes les sorpreses que ens ha preparat.

Castells i falcons, diables i esbarts, gegants i bestiari… Tot és a punt per portar l’essència festiva als carrers de la ciutat. La cultura popular s’apodera de Barcelona una vegada més, tot esperant el 12 de febrer, moment en què les Laies sortiran a passejar i posaran el punt final a la festa.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Cripta santa Eulàlia I @Catedral de Barcelona