Jornada presencial

Jornada presencial: Entre els déus i el no-res

11 de març de 2023
Localització
Barcelona

 

¿És possible viure sense creure en res? ¿Què volen dir termes com espiritualitat, religió o no creient? ¿Seria millor un món sense ateus o sense reli­gions? ¿Els ateus no creuen en res? ¿Pot haver-hi una espiritualitat atea? ¿La indiferència és una perspectiva tan raonable com les altres? ¿Tots els déus s’assemblen? ¿El budisme originari és una religió? ¿L’estat-nació pot esdevenir una substitució dels déus? ¿Pot la cièn­cia donar sentit a la vida de les persones?

Mai com avui havíem viscut en un món amb tantes possibilitats d’optar entre diferents creences i alhora de perdre’ns completament en la confusió de termes, plantejaments i ofertes de sentit. Aquest llibre vol ser com un mapa a gran escala per orientar-nos i ordenar la complexitat, un mapa on s’hi dibuixen algunes de les creences atees, indiferents, agnòstiques, religioses i espirituals més pregones, alguns dels camins més transitats de la humanitat, remarcant sobretot allò que és més propi de cada viarany, però també els punts de contacte entre les cosmovisions més inconciliables.

L’obra inclou una selecció de textos de les traces deixades per aquestes tradicions espirituals i filosòfiques que a voltes divergeixen i a voltes s’entrecreuen i s’enriqueixen en la marxa a les palpentes de la humanitat des de la nit dels temps.

----

Jordi Corominas (Balsareny, 1961) és doctor en filosofia. Ha treballat a la Universitat Centroamericana de Nicaragua i de El Salvador. En aquesta última va dirigir el doctorat de filosofia iberoamericana. Actualment és professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i codirector de la revista Perifèria. Entre les seves publicacions destaquen: Identidad y pensamiento Latinoamericano; Ética primera, aportación de X. Zubiri al debate ético contemporáneo; Xavier Zubiri: la soledad sonora i Zubiri y la religión. El seu interès principal és el desenvolupament d’una filosofia primera radical en l’òrbita de la fenomenologia i els estudis zubirians i la seva projecció en el camp de la filosofia de la religió i d’una renovada comprensió dels elements més originaris del cristianisme.

1

 

Calendari de trobades presencials per als alumnes virtuals amb seu a Barcelona

1r semestre:

1a trobada: 5 de novembre
2a trobada: 14 de gener

2n semestre

1a trobada: 11 de març
2a trobada: 6 de maig

Documents adjunts
PROGRAMA679.08 KB
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.