Carrers convertits en rius, l’aigua que inunda ciutats i pobles han sigut imatges freqüents aquests dies. Els episodis de pluges torrencials, cada vegada més intensos i imprevisibles, fan pensar en la vulnerabilitat humana. Quan el clima es desborda, no només posa a prova la infraestructura urbana, sinó també la capacitat com a societat per entendre que el medi ambient és un factor d’equilibri crucial per a l’ésser humà i la resta d’espècies del planeta.

En aquest context de crisi climàtica, parlar del planeta Terra és una necessitat. La crisi de l’aigua, que fa passar sense transició de la sequera a les inundacions, té un impacte directe en la vida de les persones i accentua les desigualtats existents. Educar avui en dia exigeix donar resposta a aquests fenòmens, oferint eines per analitzar la realitat des d’un pensament crític, conscient i vinculat a la justícia social.

Per això la Universitat Internacional de Catalunya, Religions4ecology, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona proposen un curs gratuït els pròxims 15, 22 i 29 d’octubre. Sota el títol «Un planeta compartit», la formació tracta la relació entre aigua, pau i diàleg interreligiós des d’una perspectiva pedagògica basada en l’experiència.

«Partim de l’aigua com una realitat quotidiana, social i simbòlica, de vegades invisible en la dimensió que pot aportar, fem una aproximació de l’aigua des de diferents dimensions», explica Joan Hernández, professor i coordinador de la proposta. «A través de l’exploració sensorial, les dades sobre l’accés desigual i el diàleg entre tradicions, el professorat pot passar de veure l’aigua només com un recurs a entendre-la com una condició essencial per a la vida, compartida per persones, comunitats i altres espècies», descriu. «La proposta —continua— permet relacionar la mirada amb la cura, la interdependència i la justícia ambiental»..

 

L’aigua, present en totes les tradicions espirituals

L’aigua, més enllà de la seva naturalesa física, és un element present en totes les tradicions espirituals i culturals del món. Des de les ablucions fins als baptismes o els rituals de purificació, l’aigua ha estat un punt de trobada de la humanitat. Utilitzar aquest eix comú a les aules permet connectar la diversitat religiosa i cultural a les escoles catalanes, construint un espai de diàleg centrat en allò que ens unifica com a comunitat humana.

«Aprenem com diferents tradicions (el cristianisme, l’islam, el judaisme, l’hinduisme, el budisme i les tradicions indígenes) interpreten l’aigua i la seva relació amb la vida, la comunitat i la cura», explica Hernández. A través de l’aigua, la comparació de textos, rituals i testimonis, s’identifiquen coincidències i diferències sense reduir les tradicions a una sola resposta, «així, la protecció de la vida i del medi pot esdevenir un espai de trobada, mantenint el respecte per les conviccions religioses i no religioses», conclou el professor.

Aprenentatge real a través de l’experiència

Però, perquè aquesta reflexió arreli de debò, cal canviar la manera d’acostar-s’hi. Els discursos teòrics o la simple memorització de dades es queden a la superfície; l’aprenentatge real comença quan la realitat es travessa des de l’experiència i els sentits. «El fil pedagògic del curs és l’experiència, la interpretació i l’aplicació, per produir una transformació en la mirada», assegura Hernández, «primer, el professorat observa i explora l’aigua amb els sentits, després, interpreta els seus significats (com la vida, la renovació o la purificació) a través de textos, testimonis, diàleg i expressió artística, i, finalment, dissenya una proposta didàctica contextualitzada que connecti aquests aprenentatges amb una acció o una pregunta de sostenibilitat a l’aula o a l’entorn local».

Observar la transparència o la pol·lució de l’aigua, experimentar la sensació de necessitat a través del dejuni o canalitzar idees de futur mitjançant l’aquarel·la són activitats que connecten el cos amb l’intel·lecte. Quan una experiència es viu amb sentit, la comprensió guanya profunditat i perdura.

Inundacions

«La reflexió personal, els relats, les dades i el diàleg sobre els valors de les tradicions poden ajudar l’alumnat a expressar aquesta preocupació, ressituar-la amb sentit, i a comprendre millor la crisi… el pas de l’experiència a la interpretació i a l’aplicació permet orientar-la cap a l’esperança, la cooperació i compromisos possibles a l’aula o a l’entorn local», descriu Joan Hernández.

Agenda 2030

Aquesta mirada vivencial també ajuda a destapar les grans incongruències del nostre dia a dia. «Com pot ser que l’element més sagrat i essencial per a la vida sigui, alhora, el més malgastat i més mal distribuït? Com encaixa la sacralitat de la natura amb el consum energètic i hídric massiu que exigeixen tecnologies com la intel·ligència artificial?», s’han preguntat els organitzadors del curs. Plantejar aquests debats a l’aula o canalitzar-los mitjançant eines creatives com el pòdcast permet que els joves identifiquin les tensions del món actual i busquin alternatives basades en l’ètica i la responsabilitat.

Tot aquest enfocament connecta amb els reptes globals fixats per l’Agenda 2030, en especial pel que fa a l’educació de qualitat, l’accés a l’aigua i la construcció de societats en pau. Fer d’aquesta diversitat cultural un actiu pedagògic implica dotar el professorat de propostes pràctiques i aplicables, capaces de convertir el grup classe en un laboratori de convivència. «L’objectiu final no és només aprendre sobre les religions o el clima, sinó formar ciutadans capaços d’escoltar-se, d’entendre’s i de cooperar en la cura del bé comú», apunta l’organització.

Davant de la força incontrolable d’una tempesta o la incertesa del canvi climàtic, la millor resposta és la construcció de comunitat. Allò que s’entén des de la vivència té el poder de transformar-se en acció transformadora. Assumir que compartim un mateix planeta exigeix deixar enrere l’individualisme i aprendre a gestionar el nostre entorn des de la solidaritat, el respecte i la cooperació.