Escola de Llengües Clàssiques

Inici curs: Cosmogonies egípcies

28 d'octubre de 2024

El pensament antic es movia en el marc del llenguatge mític, reflectit de manera especial en el fet religiós. L’ésser humà s’ha qüestionat des d’antic sobre el seu origen i l’origen del món, i des d’antic ha intentat donar resposta a aquestes preguntes. L’estudi del fet religiós a l’antic Egipte ha permès il·luminar la nostra comprensió sobre la manera com els antics egipcis concebien el seu món. Les diferents cosmogonies documentades dels antics habitants del Nil possibiliten una aproximació a la seva manera de comprendre la realitat, marcada per una perspectiva concreta i pròpia. Tot i poder establir connexions amb altres civilitzacions, reflex del substrat comú que com a éssers humans compartim, veure les característiques pròpies permet conèixer la manera com un poble ha donat resposta als reptes amb els quals s’ha trobat. Apropar-nos a les cosmogonies egípcies suposa obrir una finestra de coneixement a l’antiga civilització faraònica i la seva concepció religiosa. El curs ens portarà a fer una immersió en la concepció religiosa egípcia sobre l’origen del món, una concepció que lluny d’estar tancada és dinàmica i múltiple; reflectides aquesta multiplicitat i dinamisme en la convivència de diversos mites sobre la creació, i de diverses divinitats creadores.

Més informació: https://elc.euniv.eu/ca/idiomes/cursos-monografics/les-cosmogonies-egip…

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
Diploma d'especialitat universitària

L’esperit del Cercle Éranos: Diàleg, símbol i l’arquetip com a salvació

El Cercle Éranos, fundat la dècada de 1930 a Ascona (Suïssa), a la vora del Llac Major, és una de les experiències intel·lectuals i també espirituals que més em fascina. M’hagués agradat estar present aquells dies per escoltar de què parlaven i per gaudir de la natura que els envoltava.