Pepa Cartini, antiga alumna del Diploma d’Especialista Universitari en Mitologia i Simbologia, presenta la gastronomia com molt més que un fet nutricional o cultural: la concep com un possible camí d’autoconeixement i transformació interior. Des de la seva trajectòria en gastronomia, docència i estudis de mitologia i simbologia, explica que moltes de les relacions que establim amb el menjar —plats apreciats, receptes familiars, rituals culinaris— contenen capes de significat profund que poques vegades són abordades en la recerca i l’ensenyament gastronòmic.

A partir dels estudis mitològics i de la psicologia simbòlica (Jung, Eliade, Frazer), proposa analitzar la gastronomia com una relació imaginària entre l’ésser humà i el seu entorn a través de l’aliment. El menjar actua com una «pantalla» simbòlica en la qual es projecten conflictes, emocions, valors i desitjos, que són literalment i metafòricament assimilats en l’acte de menjar. Aquest procés el defineix com a transubstanciació, una imatge arquetípica del si mateix que permet la transformació interior mitjançant el consum d’un aliment carregat de significat.

La proposta teòrica es concreta en l’anàlisi d’una recepta familiar: els fonolls, transmesa pel seu pare i la seva àvia, vinculada a la cultura gitana. El ritual de recol·lectar els fonolls a la natura activa imatges d’alegria, comunitat, identitat ancestral i llibertat, en contraposició amb la vida urbana, el sedentarisme forçat i el control social. D’aquest contrast emergeix un conflicte arquetípic central entre llibertat i sotmetiment, associat respectivament al nomadisme, la natura i l’Edèn, d’una banda, i a la ciutat, la caiguda i la societat majoritària, de l’altra.

La incorporació dels fonolls a la vida quotidiana urbana funciona simbòlicament com una manera d’introduir l’Edèn i la identitat gitana dins d’un context hostil, permetent integrar una realitat psicològica i social difícil. Aquest conflicte s’inscriu en un marc històric i sociopolític marcat per segles de persecució, lleis antigitanes, racisme estructural i processos d’invisibilització identitària. Així, la conferència mostra com un fet gastronòmic pot contenir memòria, resistència cultural i denúncia social i, alhora, ser una via de sanació i transformació personal i col·lectiva.

Pepa Cartini aprofundeix en l’anàlisi simbòlica de la recepta dels fonolls com a fet gastronòmic complet. Identifica una estructura simbòlica en tres actes: l’ascens a la muntanya i la recol·lecció (camí, jardí, Edèn), el descens cap a la ciutat (caiguda, pèrdua, urbs) i, finalment, la cuina i el gaudi del plat, associats a la transformació. Els ingredients emprats —fàcilment transportables, trobables als camins o resultat del pas del temps— reflecteixen el mode de vida nòmada originari i una cuina de l’aquí i l’ara, basada en l’aprofitament.

Aquesta cuina d’aprofitament revela un contingut latent profund: la vivència de formar part d’un tot i d’interactuar amb la natura i el moment present, una imatge que reactiva el mite de l’Edèn i la cosmovisió gitana. Aquest model culinari comunitari i tradicional s’oposa a la cuina d’autor contemporània, centrada en l’individu, la creativitat personal i la mercantilització de la imatge, sovint desvinculada dels cicles naturals i de la comensalitat.

L’anàlisi arquetípica identifica diverses figures: el Senex (l’ancià savi transmissor del coneixement culinari, el seu pare); el Puer Eternus, vinculat a la indefensió, la nostàlgia paralitzant i, en la seva ombra, al food porn i a una gastronomia basada en la voracitat i l’espectacle; l’arquetip de la Mare, tant com a mare natura (slow food, equilibri ecològic) com a mare pàtria o llar (comfort food, identitat i pertinença); i, finalment, el si mateix, entès com a arquetip unificador i motor d’individuació col·lectiva.

Des d’aquesta perspectiva, la recepta dels fonolls actua com un contramite gastronòmic davant del model capitalista i agroindustrial dominant, reivindicant la tradició, les persones grans, la comunitat i el respecte pel medi ambient. Els seus valors simbòlics connecten amb moviments gastronòmics i ecològics contemporanis que apunten cap a un retorn renovat a l’essencial. Com a conclusió, Cartini defensa l’anàlisi psicosimbòlica com una metodologia valuosa per als estudis gastronòmics, capaç d’integrar desitjos, conflictes i dimensions sagrades en la recerca, la docència i la pràctica culinària.

Cartini reafirma la idea central que ha travessat tota la conferència: la gastronomia, observada des d’una perspectiva psicològica i simbòlica, pot convertir-se en un camí d’autodescobriment, individuació i evolució personal o espiritual, tant per a estudiants de gastronomia com per a qualsevol persona que entri en relació conscient amb l’aliment. Aquest procés requereix una actitud oberta, tant intel·lectual com emocional.