El grup Forasters va tocar el passat 10 de gener en la trobada presencial a Barcelona. La seva actuació musical va formar part del cartell que l'ISCREB brinda per celebrar els 25 anys d'estudis virtuals de la institució. Entrevistem a Fer Sánchez-Ocaña, alumne de l'ISCREB i membre del conjunt musical.

Com neix Forasters i en quin moment decidiu que la música serà el vostre llenguatge per expressar la teologia? 

Forasters neix arran d'un viatge al Marroc, a Nador concretament. Allà l’any 2019 amb l’Àlvar Sánchez sj veiem de primera mà el que significa la crisi migratòria. Veiem persones que ens miren amb il·lusions i al mateix temps desesperança, racisme, odi...

Aquesta experiència és fundant i començo a escriure cançons parlant de les sensacions i dels pensaments d’aquell moment. Anteriorment, dos dels membres ja havíem cantat alguna cançó en algun petit acte d’Església i a partir d’aquest viatge les coses van canviar una mica.

Des de l’escola on treballo (Jesuïtes Lleida) ens van fer la proposta d’explicar el viatge al claustre de professors i ho vàrem fer amb música, lectures, pregària... Per primera vegada les cançons que havia escrit van tenir vida, amb el grup les vam arranjar i canviar fins al que fem avui en dia. Així es pot entendre el nostre nom; Forasters, perquè tots som forasters en aquest món i no tenim dret a tractar als altres com si ho fossin més que nosaltres.
 
Quins reptes i oportunitats veieu en fer música teològica en el context cultural actual, sovint marcat per la secularització?

Nosaltres som un grup petit de les terres de Lleida, amb prou feines fem 2 o 3 concerts-pregària a l’any. El nostre públic és sempre gent vinculada a l’Església o almenys ens han sentit en un ambient eclesial, ja sigui una parròquia, una trobada de la Delegació de Joves, una trobada apostòlica... No hem tingut encara l’experiència de tocar davant d’un públic aliè a la religió, no sé com reaccionarien, crec que malgrat les referències teològiques que hi ha a les nostres lletres, el missatge general es pot entendre i s'hi pot combregar. Nosaltres toquem per transmetre el que diuen les nostres cançons, que vol ser el missatge de Jesús, si ho aconseguim o no ja depèn d’Ell, nosaltres gaudim i fem el que podem.

En un món digital i canviant, com valoreu el paper dels estudis virtuals en la formació teològica i espiritual d’avui?

Senzillament, crec que un mitjà que serveixi per arribar a gent que no arribaríem d’una altra manera és positiu. Altrament, no podria estudiar teologia i treballar alhora, però gràcies als estudis en línia, incremento la meva formació i es remou la meva fe.

Hi ha alguna cançó del vostre repertori que connecti especialment amb el públic d’aquest tipus d’esdeveniments formatius o eclesials? Per què?

No ho sé, no tenim prou retorns per saber-ho... Potser el Cant IV: als rics, inspirat en un quadern de Cristianisme i Justícia alhora inspirat en el Cant IV d’Isaïes no deixa indiferent; que et diguin que la nostra vida acomodada és la responsable dels mals del món i que si entres al Regne dels Cels serà perquè els oprimits et redimiran... suposo que et toca a dins.

També la Nadala sobre la Mare de Déu del Marroc és molt nostra i acostuma a sorprendre, sobretot en ambients més ortodoxos. La dualitat del nostre Déu, tan gran i tan petit, omnipotent i encarnat... la presència de l’Islam en algunes de les nostres cançons és influència d’aquesta connexió com a “forasters” que som del món i d’altres cultures i religions. Sorprèn perquè estan escrites com un tot, no com dues coses juntes.
 
Mirant cap al futur, quins camins us agradaria explorar com a grup?

Si anem tocant i gaudint ja em sembla bé. Estem intentant enregistrar les cançons perquè hi ha gent que ens ho demana, però anem a ritme de persona que tenim altres obligacions per davant i ens costa ser constants.

Com es pot traduir una reflexió teològica en música?

Crec que la reflexió teològica necessita les dues coses, reflexions i paraules doctes, arguments raonables però també poesia i música. La música no és millor que un llibre d’Aristòtil o de Sant Agustí, però és també necessària per copsar Allò que ni tan sols la música pot copsar. L’autenticitat d’una cosa no depèn de la seva forma; prosa o poesia, sinó de l’esperit que hi impera i és clar, aquí t’he de dir que malgrat que la nostra música i les nostres lletres venen de l’Esperit, no ens podem comparar als tractats ni a la sapiència dels Pares i Doctors de l’Església. Cadascú ha de tenir el seu lloc i les institucions, professors i acompanyants han de saber calibrar la mesura de cada cosa per l’exercitant que vol avançar cap a Déu.

Què ha significat per a vosaltres participar en el concert de celebració dels 25 anys dels estudis virtuals de l’ISCREB?

Tocar a la celebració dels 25 anys dels estudis virtuals de l’ISCREB ha estat molt especial. Per mi com a estudiant, ha estat una oportunitat d’exposar una part del fruit dels meus estudis que potser no és tan acadèmica, però que crec és important, almenys personalment parlant. Cada concert té un to especial, però sempre hi ha un silenci respectuós que impressiona també a nosaltres. És bonic cantar lletres amb un contingut teològic que saps que el públic entendrà i podrà interpretar, les cares de la gent desprenien curiositat a mesura que anaven llegint les lletres.

La teologia sovint es percep com a acadèmica o distant. Creieu que la música pot ajudar a acostar-la a persones?

La teologia és una ciència que com totes requereix interès, esforç i paciència infinita, la música pot motivar aquest interès, però sincerament, la música és música. El títol del concert “Teologia en cançons” és veritat que el vaig proposar jo amb la Núria Caum, i quan ella em va dir que li semblava bé hi vaig estar d’acord. Després, cada dia que passava, em semblava més pretensiós, però... ja estava fet.

Forasters canta i toca cançons amb Esperit fruit de la nostra experiència, a partir d’aquí que cadascú jutgi si li serveix per a la seva vida, per acostar-lo a la teologia o per qualsevol cosa que ajudi a la construcció del Regne, i si no que ens oblidi i segueixi el seu camí per allà on bonament el Senyor el vulgui conduir.