Espai de trobada

Escrits sobre la pau

Com en cada període festiu, l'ISCREB demana als seus amics, alumnes, professors, exalumnes que escriguin sobre un tema. Durant aquest estiu, la petició ha estat reflexionar sobre la pau. Com podem ser constructors de diàleg, de ponts, de punt de trobada? Cinc persones han enviat els seus textos a la redacció.

Ezequiel Mir, Francesc Brunés, Mercè Amat, Marta Finazzi, i F.Xavier Simarro han escrit sobre la pau. A través de la prosa o de la poesia suggereixen diverses imatges, fan diverses reflexions. Aquestes són algunes de les frases i versos extrets de les seves obres.

1.    "La pau del món es dóna com a manteniment de l'estat de l'ésser individual o col·lectiu, la pau cristiana es dóna com a conversió."

2.    "Tot allò era font de pau, era la seva contribució quotidiana a la pau del món. Potser una petita llavor, però imprescindible perquè creixi un arbre on aixoplugar-se."

3.    "Com una lluna dins les aigües,
com una brisa a cel obert,
com una fulla tardorenca que un vent de cop malmet,
que n'és, la pau, de fràgil!"

4.    "Cal mirar a dreta i a esquerra, fins i tot els ulls de l'altre, cedir-li el pas, minorar la velocitat de l'ego, potser pitjar el pedal del fre. Sense màscara, de tot cor, gens fàcil."

5.    "La pau és un carrer petit i estret on els passos repiquen com un exèrcit de cascavells sobre les llambordes antigues."

Aquí podeu llegir els textos complets. Moltes gràcies per la vostra participació.
 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
General

Qui soc jo?

Shantivanam Ashram és un petit monestir prop de Trichy, a Tamil Nadu (Índia). Afiliat a l’orde benedictí de la Camàldula, té la peculiaritat de voler fer de pont entre l’espiritualitat hindú i la fe cristiana. Hi vaig passar una sola nit, però en guardo una nostàlgia viva. Vam parlar amb el prior i amb un monjo jove que em va impressionar. Les vespres foren senzilles i belles.