Espai de trobada

Escrits sobre la pau

Com en cada període festiu, l'ISCREB demana als seus amics, alumnes, professors, exalumnes que escriguin sobre un tema. Durant aquest estiu, la petició ha estat reflexionar sobre la pau. Com podem ser constructors de diàleg, de ponts, de punt de trobada? Cinc persones han enviat els seus textos a la redacció.

Ezequiel Mir, Francesc Brunés, Mercè Amat, Marta Finazzi, i F.Xavier Simarro han escrit sobre la pau. A través de la prosa o de la poesia suggereixen diverses imatges, fan diverses reflexions. Aquestes són algunes de les frases i versos extrets de les seves obres.

1.    "La pau del món es dóna com a manteniment de l'estat de l'ésser individual o col·lectiu, la pau cristiana es dóna com a conversió."

2.    "Tot allò era font de pau, era la seva contribució quotidiana a la pau del món. Potser una petita llavor, però imprescindible perquè creixi un arbre on aixoplugar-se."

3.    "Com una lluna dins les aigües,
com una brisa a cel obert,
com una fulla tardorenca que un vent de cop malmet,
que n'és, la pau, de fràgil!"

4.    "Cal mirar a dreta i a esquerra, fins i tot els ulls de l'altre, cedir-li el pas, minorar la velocitat de l'ego, potser pitjar el pedal del fre. Sense màscara, de tot cor, gens fàcil."

5.    "La pau és un carrer petit i estret on els passos repiquen com un exèrcit de cascavells sobre les llambordes antigues."

Aquí podeu llegir els textos complets. Moltes gràcies per la vostra participació.
 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.