[Article original publicat a Cristianisme i Justícia] El llenguatge ocult de l’inconscient i la seva funció transformadora en la conferència de Juan Pastor. En el marc del Diploma de Mitologia i Simbolisme, la conferència "El símbols en els somnis" ofereix una aproximació al paper dels símbols en els somnis, entesos com una via privilegiada d’accés a l’inconscient i com una eina amb potencial terapèutic.

Pastor defensa la idea que la ment és una gran creadora de símbols, i que aquests es manifesten amb especial intensitat en el món oníric. Els somnis construeixen un llenguatge propi, diferent del de la consciència, on desapareixen les categories habituals d’espai i temps, i on un mateix símbol pot adoptar múltiples significats segons l’experiència de la persona.

Per explorar aquesta realitat, es presenta un somni real de l’any 2010. El relat situa el somiador en una casa de camp prop de Barcelona, en una nit d’estiu, amb gent que es dirigeix cap a una festa. En aquest context apareix una figura femenina, descrita com una elfa, que no segueix el camí col·lectiu sinó que es queda amb ell, iniciant una experiència singular.

El somni es desenvolupa en un espai que evoca la infantesa, però que progressivament es transforma. El somiador i l’elfa pugen a un nivell superior de la casa, associat a un lloc d’intimitat i plenitud, on es produeix una connexió emocional intensa. Aquesta experiència culmina en una sensació de plenitud, però es veu interrompuda quan la figura desapareix i ell no pot seguir-la, bloquejat per la multitud.

A nivell simbòlic, el somni presenta una estructura clara: des de la col·lectivitat inicial fins a l’ascens a un espai interior i, finalment, el retorn frustrat. Aquest recorregut reflecteix un moviment cap a la interioritat i un desig de permanència en un estat de plenitud que no es pot mantenir en la realitat externa.

El context vital del somiador és determinant. En aquell moment travessava una depressió profunda, marcada per sentiments de buidor i per una relació amorosa corresposta però impossible. Aquesta situació havia generat una forta projecció emocional sobre una persona real, contribuint al seu malestar.

En aquest sentit, la figura de l’elfa s’interpreta com una manifestació de l’arquetip de l’ànima, la dimensió femenina de l’inconscient. Aquesta també apareix en altres formes dins el somni, com l’àvia —associada a la confiança— i la mare —relacionada amb l’esperança—, configurant una estructura simbòlica complexa.

El somni té una funció clarament terapèutica: permet al somiador reconèixer aquestes projeccions i començar a integrar-les. A més, li ofereix una experiència de sentit, plenitud i harmonia que contrasta amb la seva situació vital, facilitant així un primer moviment de sortida de la depressió. Abans d’aquest somni, ell mateix havia representat la seva tristesa com un mandala trencat; el somni, en canvi, li permet experimentar un centre íntegre.

En el debat posterior, es posa en relleu que no tots els somnis tenen aquesta riquesa simbòlica ni aquesta claredat, i que el cas presentat és especialment significatiu. També es destaca que el somiador no tenia formació prèvia en simbologia, fet que reforça la idea que aquests continguts emergeixen espontàniament de l’inconscient.

La conferència també amplia la reflexió sobre el paper dels somnis en diferents cultures. Mentre que en tradicions antigues, com l’egípcia o la bíblica, se’ls atribuïa un gran valor, avui sovint es consideren poc rellevants. Tot i això, es recorda que la majoria de somnis tenen una funció compensatòria respecte a la vida conscient, i que alguns poden incloure elements que es perceben com a premonitoris, en relació amb la idea de sincronicitat.

Des d’un punt de vista pràctic, es destaca la importància de recordar els somnis. Es recomana apuntar paraules clau en despertar-se, ja que les imatges oníriques són efímeres i tendeixen a desaparèixer ràpidament, com «peixos» que tornen a l’inconscient. Aquest treball pot ser especialment útil en contextos terapèutics, on els somnis esdevenen una via directa d’accés a l’estat intern de la persona.

Finalment, s’introdueixen conceptes com el self, entès com el centre i alhora el destí del desenvolupament personal, així com el procés d’individuació, que implica la integració entre conscient i inconscient. Aquests conceptes es relacionen amb estructures simbòliques com els mandales i amb experiències que poden tenir un caràcter gairebé místic, com l’enamorament.

La conferència posa de manifest que els somnis no són només un reflex de la vida interior, sinó també una eina de transformació. A través del llenguatge simbòlic, ofereixen accés a continguts profunds de l’inconscient i poden contribuir de manera significativa als processos de creixement, comprensió i recuperació personal.