Escola de Llengües Clàssiques

El sànscrit i la seva rellevància al món

Aquest dimecres, 1 de juny, us convidem a assistir a la conferència "El sánscrito y su relevancia en el mundo" organitzada per l'ISCREB i l'Escola de Llengües Clàssiques. Tindrà lloc a l'Aula Sant Jordi del Seminari, a les 19 h. Si no es pot assistir presencialment, també hi ha l'opció de seguir-la virtualment. 

Dintre de la família de llengües indoeuropees, el sànscrit té un lloc únic, considerat la "germana gran de les llengües clàssiques", és a més a més, la llengua litúrgica i literària de l'hinduisme, de diversos corrents budistes i del jainisme. També, la llengua principal de les escoles filosòfiques de l'hinduisme.

Ponent: Gajendra Kumar Panda, director del departament de sànscrit de la Universitat de Gujarat, Ahmedabad (Índia).

Accés lliure i gratuït. Cal inscripció prèvia, omplir formulari. 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.