La Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL de Barcelona ha acollit aquest dilluns 13 de juliol la presentació del vuitè document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, que analitza com s’articulen els llegats de sentit en una societat cada cop més plural. L’acte ha comptat amb les intervencions de Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Bassas, director General d’Afers Religiosos, Francesc Torralba, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, i Lena de Botton, sociòloga i relatora del document.

Crisi en la transmissió dels llegats espirituals

El director general d'Afers Religiosos, Ramon Bassas, ha explicat que la qüestió de la transmissió és una preocupació recurrent tant en l'àmbit educatiu com en el de les diferents confessions religioses. "La pregunta no és només què fem de les coses que ens provenen, sinó què fem del que tenim per les generacions que venen... si no hi ha transmissió, tampoc sabem què llegarem als nostres successors", ha afirmat. Segons Bassas, el debat no afecta únicament el passat, sinó també la responsabilitat envers el futur.

Bassas ha apuntat que l'actual increment de la informació conviu amb una pèrdua de la capacitat de transmetre els continguts que configuren les diferents identitats. En aquest sentit, ha recordat la reflexió de Lluís Duch sobre la "crisi de les transmissions", vinculada a la crisi de les institucions encarregades de transmetre aquests llegats. També ha defensat que aquesta responsabilitat no pot recaure exclusivament en el sistema educatiu, sinó que també interpel·la les confessions religioses i altres espais comunitaris. "Les confessions són llocs que tenen aquesta capacitat d'acollir, d'agrupar i de fer possible que les coses es transmetin", ha assenyalat.

Patrimoni intangible en risc

El president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba, ha contextualitzat l'elaboració del document i ha explicat que va sorgir per iniciativa del mateix Consell davant la constatació d'una "crisi de transmissions", una expressió formulada pel filòsof i antropòleg Lluís Duch. Torralba ha recordat que el Consell és "un òrgan independent, completament autònom", format per professionals de disciplines i conviccions diverses que treballen per elaborar documents de consens sobre qüestions relacionades amb la diversitat religiosa.

Segons Torralba, el document analitza les causes que poden explicar les dificultats actuals per transmetre les tradicions espirituals i religioses. Entre aquestes hi ha la possibilitat que "l'emissor no sap transmetre allò que és valuós", que "el receptor no tingui cap interès", que ambdues dificultats en "emissor i en receptor" es donin a l'hora de trasmsetre el missatge, o que existeixin interferències que dificultin la comunicació. A aquests factors s'hi afegeix l'aparició de nous canals de transmissió vinculats a l'entorn digital.

El president del Consell també ha advertit que la interrupció d'aquesta transmissió comporta la pèrdua d'un patrimoni intangible construït al llarg de les generacions. "El Consell considera que es perd una gran riquesa, perquè és un patrimoni intangible que s'ha anat transmetent, i el trencament d'aquesta transmissió representa la pèrdua d'una herència, d'un llegat", ha afirmat. En aquest sentit, ha destacat que les tradicions espirituals i religioses no només ofereixen una cosmovisió, sinó també "brúixoles morals" que orienten la manera de viure. Alhora, ha alertat que "apareixen en el món digital nous transmissors, nous agents, nous emissors" que tenen una gran capacitat d'influència, sovint al marge de les estructures tradicionals.

La necessitat de construir sentit compartit

La membre del Consell Assessor Lena de Botton ha exposat els principals continguts del document i ha defensat que, malgrat la pèrdua de pes dels referents tradicionals, la necessitat de transcendència continua ben present. "Tenim una gran necessitat de transcendència que no ha desaparegut; s'han transformat les formes, s'han transformat molts d'aquests mecanismes, però no aquesta necessitat", ha afirmat. Com a exemple, ha recordat dades del Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat religiosa del 2025 elaborat per la Direcció General d'Afers Religiosos, que mostren tant un descens del coneixement de les religions com la persistència de pràctiques vinculades a la transcendència.

De Botton ha explicat que el document s'estructura al voltant de quatre grans preguntes: el per què, el que, el com i el qui de la transmissió, i defensa la necessitat de compartir una memòria col·lectiva que contribueixi a construir una identitat comuna en una societat diversa. Segons ha indicat, aquest procés ha de respectar la llibertat de consciència i afavorir el diàleg tant dins de les diferents tradicions religioses com entre elles.

Nous transmissors en l'era digital

Pel que fa a les formes de transmissió, la membre del Consell ha remarcat que "la transmissió no és només informació, sinó que està impregnada d'emocions i de valors". També ha advertit que les xarxes socials, els pòdcasts, les plataformes digitals o els influencers han modificat els canals tradicionals d'accés a la dimensió espiritual, fet que obliga a afrontar els riscos de la desinformació i a reforçar la capacitat crítica per identificar fonts fiables. Per això, ha defensat la necessitat de generar "diàlegs igualitaris" i espais segurs de trobada entre persones i conviccions diverses.

El paper públic del fet religiós

L'acte ha estat clausurat pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que ha reivindicat la necessitat de preservar i transmetre les savieses espirituals i religioses com un patrimoni col·lectiu que contribueix a enfortir la cohesió social. Durant la seva intervenció ha defensat que "el fet religiós no ha de quedar circumscrit únicament a l'àmbit privat, sinó que també pot tenir una expressió legítima en la vida pública", sempre des del respecte a la pluralitat i a la convivència democràtica. Igualment, ha afirmat que "parlar de crisi de transmissió és parlar, en realitat, del relleu entre generacions" i ha remarcat que "el fet religiós aporta valors positius a la convivència", alhora que forma part del patrimoni cultural i humà del país.

El 8è document

Aquest és el vuitè document de la col·lecció impulsada pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, una sèrie de publicacions que, des del 2014, han anat aprofundint en diferents dimensions de la gestió de la diversitat religiosa a Catalunya. El primer volum, La diversitat religiosa en les societats obertes, va establir els criteris de discerniment i els principis bàsics per comprendre i gestionar el pluralisme religiós en una societat democràtica. Posteriorment, L’aportació social de les tradicions religioses dins les societats obertes va posar en valor el paper de les confessions religioses com a capital sociocultural i la seva contribució al bé comú.

La col·lecció va continuar amb Acollir el foraster, una reflexió sobre l’hospitalitat com a deure ètic i espiritual davant els moviments migratoris, i amb El lloc de les tradicions religioses i espirituals en el país que volem, que proposava directrius per integrar la diversitat religiosa en el marc de les polítiques públiques i d’un eventual nou escenari d’autogovern. Més endavant, el Consell va abordar el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de la convivència amb Diversitat religiosa i mitjans de comunicació, així com la necessitat de garantir el respecte a totes les creences en moments especialment sensibles amb La dignitat en les atencions funeràries a Catalunya. El setè document, Tradicions religioses i equitat de gènere, va analitzar la relació entre les tradicions religioses i els reptes vinculats a la igualtat entre dones i homes.

Amb La transmissió de les savieses espirituals i religioses avui, el Consell dona continuïtat a aquesta trajectòria de reflexió, centrant-se ara en el repte de preservar i transmetre els llegats espirituals i religiosos en una societat plural, digital i en transformació. El nou document manté la voluntat de proporcionar eines per a la gestió de la diversitat religiosa des del diàleg, el respecte a la llibertat de consciència i la promoció de la convivència, consolidant una línia de treball que, des de fa més d’una dècada, contribueix al debat públic sobre el paper de les tradicions religioses en la societat catalana.

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa és un òrgan col·legiat creat pel Decret 326/2011 amb la finalitat d’assessorar el departament de la Generalitat competent en matèria d’Afers religiosos. Adscrit administrativament a aquest departament, el Consell dona suport en la definició i desenvolupament de les polítiques públiques relacionades amb les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses que desenvolupen la seva activitat a Catalunya.

Entre les seves funcions principals destaquen l’assessorament al Govern en les qüestions relacionades amb els afers religiosos, la formulació de propostes per afavorir les relacions amb les diverses comunitats de creences presents al país i el suport institucional en iniciatives de cooperació amb organismes estatals i internacionals. Amb aquest nou document, el Consell reafirma el seu compromís amb la promoció del diàleg, la cohesió social i el reconeixement de la diversitat religiosa com un valor per a la societat catalana.