El concepte de noosfera com a contribució a una ètica de la geosfera. Del misticisme ecològic a l'activisme espiritual.

08 d'octubre 2021
Francesc Bellaubí

Aquesta tesina tracta sobre la Geoètica com a una ètica de la Terra (Bellaubí 2020) a partir de la interpretació d'experiències viscudes per l'autor a la seva investigació de dilemes geoètics (Bellaubí 2021). Sent tant observador com subjecte de la mateixa investigació, segons el concepte d'investigació sociològica (Tourraine 1980), l'autor cerca comprendre quins valors sustenten els artefactes tecnocràtics en la relació entre l'ésser humà i la geosfera a través de les relacions d'altres humans, com aquests valors es transmeten i es transformen, i el seu perquè, és a dir, la transfiguració dels valors en instruments tecnocràtics.

S'entén per geosfera el resultat de les interaccions biogeoquímics i processos geodinàmics entre la litosfera o el cicle de roques i sols, la hidrosfera o el cicle de l'aigua i l’atmosfera (Williams i Ferrigno 2012).

Basant-nos en el concepte de la noosfera, com la coevolució de l'energia de la cultura humana per a transformar el món, la tesina examina com els valors espirituals subjacents als artefactes tecnocràtics donen lloc a un misticisme ecològic on la geosfera es presenta com a una hierofania, i d'aquí dona lloc a una praxis Geoètica basada en una resistència en esperança. En aquest sentit, la tesina pot contextualitzar-se en l'àmbit híbrid que sorgeix de les relacions entre la cultura, la natura i la religió. La tesina té com a propòsit estimular la consciència de l'espiritualitat, definició de la qual podria ser la dinàmica del que dona vida (McIntosh 2008I, d'aquesta manera dona lloc a una conversió ecològica (LS 216).

La tesina s'organitza segons el mètode pedagògic ignasià (Healing Earth 2020). Primer es convida a observar científicament des de la mateixa experiència una situació determinada, en aquest cas, la crisi ecològica global. A continuació, es fa una reflexió ètica sobre els valors que existeixen a la relació de la situació exposada, per a després meditar sobre el seu significat espiritual. Finalment, existeix el repte de posar en pràctica aquests valors per a actuar amb eficàcia.

Pots llegir la tesina sencera aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Fotografia: Antonina Baygusheva @antonina.photo