General

Ecologia i supervivència

Toni Olives / Bisbat de Menorca
Localització
Menorca

Antoni Matabosch i Soler és prevere i doctor en Teologia, diplomat en Teologia Espiritual i Ecumenisme. Actualment és President Honorari de la Fundació Joan Maragall. Ha publicat recentment “Ecología integral y supervivencia” sobre les aportacions de les religions al problema ecològic. 

«La saviesa cristiana en l’ecologia»: a què es refereix?

Les causes de la crisi ecològica global són tan profundes que exigeixen un canvi radical de mentalitat i en això les religions hi poden aportar la seva saviesa mil·lenària, sobretot el cristianisme


Com ha presentat aquest tema?

He exposat que el cristianisme considera que l’amo del món és Déu i que els humans només en som els administradors. No som amos i senyors que usen i abusen, sinó conservadors, cuidadors, cultivadors de la naturalesa que Déu ha encomanat a tota la humanitat.

Quin paper o responsabilitat tenim els cristians per relacionar-nos com cal amb el nostre entorn?

Déu ens ha creat a la seva imatge i semblança. No som Déu, però sí que som imitadors i continuadors de la seva obra creadora i de cura. Només tenim aquest món per viure-hi i si continuem com ara la raça humana pot desaparèixer de la seva faç.

El Papa Francesc en el capítol 4 de l’encíclica “Laudato si’” parla d’ecologia integral. Com cal actuar en aquest sentit?

Integral vol dir que l’ecologia ho agafa tot, que tot el que existeix està interrelacionat. Tots els éssers de l’univers estan units i dependents uns dels altres amb un equilibri profitós, però el podem malmetre creant un caos; hi ha una forta relació entre ecologia i justícia, entre els temes ecològics i els socials. Hem d’anar a una “ecojustícia”.

Per què recomanaria llegir aquesta encíclica a qui no ho hagi fet?

Perquè s’entén tot sobre uns temes cabdals que toquen el nostre dia a dia i també el futur de tota la humanitat. Ens aclareix que estem en un moment molt crític de la societat mundial, proper a la nostra autodestrucció, i que s’han de prendre mesures grans, globals, de canvis de mentalitat i de manera de viure. Sense una ecologia integral no hi haurà supervivència. El drama és que els països més grans són els més contaminadors i no van pas pel camí de la contenció. Ens arrosseguen a l’abisme.
 

Enllaços relacionats
Enllaços relacionats
Altres notícies
Jornada presencial

La renovació litúrgica des del Vaticà II

Entrevistem Mn. Josep Teixidó i Cuenca, delegat de pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona i professor de l’ISCREB sobre el tema La renovació litúrgica des del Vaticà II. "La litúrgia és l’obra pública de la salvació de Jesucrist i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri, no són uns ritus buits, sinó que és la celebració de la nostra fe, fonamentada en el Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist: la seva mort i la seva resurrecció."
General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.