Antoni Matabosch i Soler és prevere i doctor en Teologia, diplomat en Teologia Espiritual i Ecumenisme. Actualment és President Honorari de la Fundació Joan Maragall. Ha publicat recentment “Ecología integral y supervivencia” sobre les aportacions de les religions al problema ecològic. 

«La saviesa cristiana en l’ecologia»: a què es refereix?

Les causes de la crisi ecològica global són tan profundes que exigeixen un canvi radical de mentalitat i en això les religions hi poden aportar la seva saviesa mil·lenària, sobretot el cristianisme

. 
Com ha presentat aquest tema?

He exposat que el cristianisme considera que l’amo del món és Déu i que els humans només en som els administradors. No som amos i senyors que usen i abusen, sinó conservadors, cuidadors, cultivadors de la naturalesa que Déu ha encomanat a tota la humanitat.

Quin paper o responsabilitat tenim els cristians per relacionar-nos com cal amb el nostre entorn?

Déu ens ha creat a la seva imatge i semblança. No som Déu, però sí que som imitadors i continuadors de la seva obra creadora i de cura. Només tenim aquest món per viure-hi i si continuem com ara la raça humana pot desaparèixer de la seva faç.

El Papa Francesc en el capítol 4 de l’encíclica “Laudato si’” parla d’ecologia integral. Com cal actuar en aquest sentit?

Integral vol dir que l’ecologia ho agafa tot, que tot el que existeix està interrelacionat. Tots els éssers de l’univers estan units i dependents uns dels altres amb un equilibri profitós, però el podem malmetre creant un caos; hi ha una forta relació entre ecologia i justícia, entre els temes ecològics i els socials. Hem d’anar a una “ecojustícia”.

Per què recomanaria llegir aquesta encíclica a qui no ho hagi fet?

Perquè s’entén tot sobre uns temes cabdals que toquen el nostre dia a dia i també el futur de tota la humanitat. Ens aclareix que estem en un moment molt crític de la societat mundial, proper a la nostra autodestrucció, i que s’han de prendre mesures grans, globals, de canvis de mentalitat i de manera de viure. Sense una ecologia integral no hi haurà supervivència. El drama és que els països més grans són els més contaminadors i no van pas pel camí de la contenció. Ens arrosseguen a l’abisme.