Cursos
CURS: Els nostres veïns d'altres religions. Què es pot fer des de la parròquia?
Font:
c/Diputació 231. 08007, Barcelona.
Organitzador:
Arquebisbat de Barcelona, ISCREB
Horari:
18:30 h - 20:30 h
Localització
Barcelona. Aula sant Josep del Seminari Conciliar
El papa Francesc ens ha fet la invitació d’aprofundir en la sinodalitat a l’església, en copsar de quina manera caminem junts, quines experiències ens hi ajuden, en definitiva, què ens demana aquesta forma de ser de l’Església sinodal. Des del Secretariat de relacions interreligioses som conscients que aquest caminar junts de les comunitats cristianes no només es desenvolupa a nivell intern sinó que aquestes estan cridades també a caminar amb d’altres que viuen en els nostres barris, pobles, ciutats i que pertanyen a tradicions religioses diverses. Per això, volem oferir un espai de formació on aprofundir en com fer real i concret aquest caminar junts amb es nostres veïns.
El curs es podrà seguir tant presencialment, com on-line.
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració
Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.
General
Cap a una teologia del bon humor
La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
