Llicenciatura

Cap a una espiritualitat steniana per al diàleg

Myrna Najat Torbay Khoury

En el moment d'escollir un tema per a l'elaboració de la tesina, semblava interessant poder articular els dos elements que defineixen l'especialitat d'aquesta llicenciatura, la Identitat Cristiana i el Diàleg amb l'espiritualitat i la mística, donat que són dues dimensions valuoses que afavoreixen la trobada entre les religions.  Així doncs, hem pensat en la figura d'Edith Stein que sens dubte emergeix amb tota la seva força, ja que durant la seva vida a més de ser capaç de conviure harmoniosament amb persones de diverses religions (jueves, protestants i catòliques), de dialogar lliurament i obertament amb elles, de servir-les i estimar-les sense discriminació, també va lliurar la seva vida com a gest de comunió sense límits amb el seu poble, i a tall de diàleg fins a les seves darreres conseqüències. És un paradigma del diàleg interreligiós, perquè ha viscut en primera persona diverses dimensions i maneres d'experimentar-lo i expressar-lo.

Aquesta dona del s. XX, filòsofa, teòloga, mística i màrtir de l'Església catòlica, que va viure en clau relacional-dialogal, i que ens ha deixat tants escrits, no és prou coneguda en l'àmbit del diàleg interreligiós, ni s'ha estudiat o sistematitzat tot el que va aportar entorn el tema. Per aquesta raó, ens ha semblat oportú no només presentar la seva vida i el seu pensament en aquesta clau, sinó també extreure alguns trets fonamentals de la seva espiritualitat per al diàleg, i les seves conseqüències pràctiques per al nostre temps.

 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.