General

Àrab 1

15 de febrer de 2025

Inici curs àrab 1
Quan: 15 de febrer de 2025
Qui: ISCREB i Escola de Llengües Clàssiques
On: virtual
Descriptiu: L’àrab és la llengua en què es va transmetre el missatge contingut dins l’Alcorà i en la seva codificació clàssica va esdevenir l’instrument d’expressió d’una ja més que miŀlenària tradició islàmica d’ampli espectre: exegesi, teologia, misticisme, jurisprudència... Llengua simbòlicament sagrada de l’islam i vehicle fins als nostres dies d’una vastíssima producció cultural, els seus continuadors contemporanis (l’àrab literari, modern o estàndard, d’una banda; els dialectes neoàrabs, d’una altra) són l’element vertebrador de l’arabitat, una comunitat que s’identifica, més enllà de les diferències ètniques i religioses, amb aquesta llengua des de Mauritània fins a l’Iran occidental.

Un coneixement, ni que sigui rudimentari, de l’àrab (especialment de la seva norma clàssica) resulta del tot aconsellable per a qui vulgui acostar-se al món islàmic des d’una perspectiva espiritual o teològica, i és igualment recomanable per a aquelles persones interessades en temes tan diversos com la història medieval, la literatura comparada o l’actualitat política internacional. Requisits: No són necessaris coneixements previs de llengua egípcia, encara que sí que cal estar familiaritzat amb elements de gramàtica de la pròpia llengua.

A càrrec del professor Theo Loinaz.

Més info: https://elc.euniv.eu/ca/idiomes/primer-semestre/arab-i

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
Diploma d'especialitat universitària

L’esperit del Cercle Éranos: Diàleg, símbol i l’arquetip com a salvació

El Cercle Éranos, fundat la dècada de 1930 a Ascona (Suïssa), a la vora del Llac Major, és una de les experiències intel·lectuals i també espirituals que més em fascina. M’hagués agradat estar present aquells dies per escoltar de què parlaven i per gaudir de la natura que els envoltava.