Antoni Matabosch: una vida oberta al diàleg, la cultura i l’Església postconciliar

Redacció

Antoni Matabosch, prevere barceloní i figura cabdal del pensament teològic i cultural català, ha compartit en una entrevista a Flama la seva trajectòria vital i intel·lectual. A puntals de la seva biografia hi trobem l’impacte del Concili Vaticà II, la passió pel diàleg ecumènic i interreligiós, i una aposta constant per una Església més oberta a la societat.

El Concili va marcar un abans i un després en la seva manera de ser capellà. Format en un context preconciliar, Matabosch explica que l’experiència del Vaticà II li va donar “una forma de ser prevere obert a la societat i al món”. Aquest canvi no només el va situar en sintonia amb els nous corrents pedagògics, bíblics i històrics, sinó que també va definir el seu estil de pensament obert i dialogant.

Un dels eixos que més ha conreat és l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. Des de fa dècades participa en seminaris sobre l’islam i segueix amb interès la pluralitat religiosa a Catalunya, on conviuen centenars de milers de musulmans, protestants i altres confessions. El seu testimoni personal mostra com ha passat de la distància inicial a l’amistat sincera amb representants d’altres tradicions.

Als 90 anys, Matabosch continua actiu, escrivint i participant en actes públics. Malgrat no buscar reconeixements, ha estat guardonat amb la Medalla al Mèrit Ecumènic de Cristians de Terrassa. Ell mateix recorda, però, que no li agraden “els incensos personals” i que prefereix viure amb discreció, tot mantenint la llibertat de paraula i el compromís crític amb l’Església.

La cultura també ha estat fonamental en la seva vida. Fill d’una família vinculada al Liceu, la música i l’òpera han acompanyat la seva trajectòria fins i tot abans de decidir entrar al seminari. Aquest amor per la cultura ha esdevingut una altra manera de connectar fe i món, alimentant la seva visió oberta i humanista.

Ell mateix es defineix com un “home de frontera”, fidel a la idea que cal estar més presents en els límits que dins les muralles. Aquesta imatge resumeix bé la seva vida i la seva missió: un camí sempre situat entre la fe, el diàleg i la cultura, amb una mirada lúcida i serena davant el futur.

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Travessies cap a la resurrecció

No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.
General

Les set últimes paraules de Crist a la Creu

“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.