L’entrevista que el periodista Jordi Pacheco, de l’Agència Flama, fa al carmelita i biblista Agustí Borrell (Caldes de Malavella, 1959) repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre diversos reptes de l’Església i de la vida religiosa avui. Borrell viu a Roma des de fa gairebé onze anys, després de deixar el convent dels Carmelites Descalços de Badalona per assumir el servei de Definidor i Vicari general de l’Orde del Carmel Descalç, una responsabilitat que implica viatjar arreu del món coordinant comunitats presents en una vuitantena de països. Tot i la distància, manté un fort vincle amb Catalunya i recorda amb afecte el convent de Badalona: “Encara hi tinc molts llibres, aquí”, comenta.

En una de les seves darreres visites a la península Ibèrica, Borrell ha participat en l’assemblea de la Federació de les carmelites descalces d’Aragó i València al Desert de les Palmes. Explica que aquestes trobades tenen un caràcter principalment fraternal i de suport mutu entre monestirs, que són autònoms però es coordinen en federacions. “Les visites a les monges són normalment amistoses i fraternes”, afirma, mentre que en les visites als frares sovint es revisen aspectes concrets de la vida comunitària.

El religiós explica que el seu càrrec condiciona molt la seva vida quotidiana, ja que exigeix nombrosos viatges i canvis constants de lloc. Tot i així, intenta mantenir l’esperit de la vida carmelitana allà on es troba. “Cadascú de nosaltres viu la vida carmelitana en circumstàncies concretes diferents”, diu, recordant també que abans havia exercit la docència teològica, de fet, ha estat professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Segons ell, el servei de govern universal és exigent però forma part de la vocació.

A partir de la seva experiència visitant comunitats arreu del món, Borrell destaca la riquesa de la diversitat cultural dins l’Orde. Explica que l’Evangeli és el mateix per a tothom, però que la manera de viure’l varia segons les cultures, un procés que l’Església anomena inculturació. Tot i això, reconeix que no sempre és fàcil mantenir la unitat: “També experimentem la dificultat de viure la unitat en la diversitat”.

Aquest repte pot generar tensions, especialment quan algunes interpretacions culturals entren en conflicte amb el missatge evangèlic. Per això considera essencial discernir bé els elements comuns que defineixen la identitat cristiana i carmelitana. “Amb l’excusa de la cultura pròpia, a vegades es defensen postures incompatibles amb l’evangeli”, adverteix, i subratlla que mantenir la unitat és un dels grans reptes actuals de l’Orde.

L’entrevista també aborda la celebració del jubileu dedicat a sant Joan de la Creu el 2026, coincidint amb els 300 anys de la seva canonització i el centenari de la seva proclamació com a doctor de l’Església. Borrell, que ha traduït al català el Càntic espiritual, destaca la importància d’aquesta figura per a la tradició espiritual cristiana. “És un bon moment per recordar aquesta figura, que té un gran relleu per als carmelites i per a l’Església en general”, afirma.

Segons el biblista, el pensament de sant Joan de la Creu pot respondre a la recerca espiritual que moltes persones experimenten avui, especialment en una Europa que s’ha allunyat de la tradició cristiana però continua buscant sentit. “El cor humà no s’omple amb menys que infinit”, recorda citant el sant, i explica que la seva proposta espiritual convida a no conformar-se amb satisfaccions superficials, sinó a buscar una plenitud profunda mitjançant la purificació interior i la llibertat del cor.

Finalment, Borrell reflexiona sobre qüestions eclesials actuals, com la presència creixent de religiosos en responsabilitats de govern i el paper de la vida consagrada en una Església sinodal. Segons ell, els religiosos aporten un estil propi basat en la vida comunitària i la presa de decisions col·legial. També alerta dels riscos de l’individualisme dins l’Església contemporània: “Aquest individualisme porta a la dispersió, la disgregació”, afirma, recordant que la unitat en la diversitat és un repte compartit per tota la comunitat eclesial.

Llegir entrevista completa