General

Advent, per a què?

“Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;

feliç l’home que s’hi refugia.” Sl 34,9.

La creació és harmonia. Però l’Adam (l’ésser humà) és maldestre i en fa de totes trencant, malmetent, aquesta harmonia. El profetisme és la consciència crítica d’Israel, política i religiosa: també avui. El clam profètic el resumeixo en tres aspectes: Déu és misericòrdia, l’Adam és insistentment infidel i se li retreu, però el retorn al Bé del qual s’ha allunyat sempre és possible: Convertiu-vos (retorneu) i refieu-vos d’Ell.

Un munt de textos bíblics recorden aquests tres aspectes sovint amb una força poètica que captiva la sensibilitat. Però més enllà de la finesa literària el text també sovint recorda la responsabilitat de donar a conèixer el missatge profètic. I, entenc, que l’Advent ens reserva un espai temporal per no oblidar-lo.

Però no ens enganyem. El verset que es destaca del Sl 34 amaga un repte: tastar i veure la bondat del Senyor és viure la seducció de la seva realitat que implica el compromís per fer efectiva l’harmonia creacional. És a dir, construir, treballar, per a la justícia profètica: generar situacions d'equilibri, d'harmonia en les relacions humanes, de les persones entre elles, amb demostracions de bondat, solidaritat (Pr 21,26: “N’hi ha que no fan més que desitjar; el just, en canvi, dona i no es queda res.”), lleialtat; fer per una equitat de drets i de necessitats en la convivència, tenint una especial sensibilitat per les situacions de desvaliment del tipus que sigui. Resumint: es convida a ser agents del Xalom, de justícia (que no vol dir absència de conflicte, de tensió). Aquest Xalom que amb bona disposició ens desitgem, comporta una responsabilitat i una tasca. Aquesta és la felicitat a la qual es refereix el Salm.

Advent, per a què? Per preparar, refrescar el significat de Nadal: temps d’espera, d’esperança. Un temps anunci: la foscor s’escurça, la llum va guanyant terreny: “… la nit és dia, Jesús és nat”, diu el poeta (Gerau de Liost, “Nit de Nadal” dins La ciutat d’ívori, 1918). Jesús és nat, però la nit serà dia en la mesura que fem efectiva la tasca de la que es parla més amunt: amb actituds que reflecteixen una manera de fer, un estil de vida, d’acord amb l’anunci, per exemple, d’Is 9,6: “Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia...*.

Benvolgut lector: t’imagines el que passaria... Si féssim Advent cada dia?: Si miréssim amb tendresa? Si tractéssim els altres amb bondat? Si ens recitéssim sovint el salm 34 i el 23 i el...? Si alleugéssim el patiment, la solitud, la tristesa? Si féssim de casa nostra un Advent real? Si...? T’imagines el què passaria? I encara ens preguntem, Advent, per a què?

Excursus: a l’aula, ve a tomb fer referència de l’episodi de Benet XVI al camp d’extermini d’ Auschwitz: “I Déu, on era?”. Un alumne corregeix la pregunta: “I l’home, on era?”. Advent...

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.
General

25 anys d’ISCREB d'estudis virtuals: apropant la teologia als laics

“La formació dels laics és avui més necessària que mai”, afirma Núria Caum a la Rebotiga de Catalunya Religió. L’ISCREB celebra enguany el 25è aniversari de la seva modalitat d’estudis virtuals, una iniciativa que “és fruit directe del Concili Vaticà II” i de la voluntat “d’apropar la teologia i les ciències religioses als laics”. Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, i Pau Duran, redactor del mateix mitjà, conversen amb Caum del valor i història del nostre institut superior.