INTRODUCCIÓ

El gran Victor Hugo, quan fa el recompte dels més alts genis de la humanitat,

curiosament no s'oblida d'Ezequiel. I no és només Victor Hugo el qui considera Ezequiel un geni. El filòsof alemany Friedrich Schiller confessa que "li hauria agradat aprendre hebreu només per llegir Ezequiel".

Certament, quan vaig començar a pensar temes per elaborar la meva tesina, no pensava pas que acabaria amb el profeta Ezequiel. Més aviat em sentia atreta per temes del Nou Testament. Però a partir de l'assignatura d'Hebraicitas, i arran de la passió amb què el professor Emic Cortès ens parlava de l'Antic Testament i la llengua hebrea, vaig començar a contemplar-lo com una possibilitat més. És així com finalment he escollit el tema de "la glòria en el profeta Ezequiel".

Contretament sobretot en una característica pròpia d'aquest profeta que és la mobilitat. Ezequiel no parla d'una glòria estàtica, com ho havien fet els profetes anteriors a ell, sinó d'una glòria que es mou, que fa un recorregut, que viatja. Aquest aspecte, doncs, s'anirà desgranant com a fil conductor al llarg de tot el treball.

De tota manera, per no apartar-me del tot del NT acabo el treball relacionant la kbod Yhwh amb el tema de la glòria en l'Evangeli de Jn. Aquesta part, però, està treballada a tall d'excursus, i és així també com voldria que fos llegida.

Al llarg de la història Ezequiel sempre s'ha considerat un profeta enigmàtic i misteriós, un personatge original. De fet, el NT el cita ben poques vegades. Tanmateix, endinsant-me en la seva trajectòria, he descobert un profeta apassionant, atractiu, i sobretot, un personatge tremendament actual. Qui no se sent commogut, per exemple, quan es parla d'un temps d'exili?

La seva època s'assembla a la nostra; està a cavall entre un món que sembla enderrocar-se i un altre que està naixent. Penso que en aquests moments no hi ha res més actual que parlar d'un missatge d'esperança en temps de crisi. Això és el que fa Ezequiel i el que pretenc desenvolupar al llarg d'aquestes pàgines.

El treball està estructurat en cinc capítols que elaboren el cos central del treball, i un sisè capítol que és l' excursus. De tots els capítols, el quart és el més extens perquè és on estudio a fons l'aspecte de la mobilitat de la glòria abans anunciat.

A la "introducció al llibre d'Ez" m'ha semblat millor donar-li un tractament individual, i no pas com un capítol més. Aquesta introducció és extensa perquè considero molt important dedicar un bon espai per al "Sitz im Leben". És a dir, el context on neix i es desenvolupa el profeta, i per tant el context vital on es redacten els textos.

Davant els meus minúsculs coneixements d'hebreu, no puc pas amagar la basarda que em feia, d'entrada, treballar amb el text original. Per tant, he de dir que això ha estat possible gràcies a l'existència del programa informàtic "BibleWorks", que ofereix unes possibilitats extraordinàries de cara a manejar els textos bíblics en qualsevol llengua. I, per suposat, gràcies a l'ajuda que m'ha ofert des del principi el professor, al qual li expresso en aquest moment el meu sincer agraïment.

Al segle VI aC, a Israel es vivia una època de seguretat religiosa. Els habitants de Jerusalem, amb el seu temple i la presència de Déu en ell (considerada inamovible) se sentien segurs i protegits de qualsevol amenaça. Això confirma que en una època de seguretat, quan les coses van bé, el poble amb facilitat s'oblida de Déu i comença a adorar els ídols. Aquí comença l'arrel del pecat d'Israel. El poble és conscient que peca però se sent segur i emparat de tot mal sabent que té amb ell la casa de Déu, el temple.

Déu llança les seves amenaces però el poble d'Israel no en fa cas, no creu possible que puguin realitzar-se.  Fins que finalment arriben els fets decisius: l'exili, l'assetjament i destrucció de Jerusalem, la desaparició de la glòria del temple ...

Aquests terribles esdeveniments aparentment semblen la fi del poble escollit. Però anirem veient com precisament aquests esdeveniments, es converteixen en l'instrument que Déu escull per revelar-se a Ezequiel.

I comunicar-li que allò que sembla una època on tot s'esfondra, no és res més que una porta oberta a noves possibilitats.