La conferència “Religions, sostenibilitat i aigua. Aportacions interreligioses davant del repte ecològic” planteja una reflexió profunda sobre el paper que poden tenir les religions davant la crisi ecològica actual, posant un èmfasi especial en la qüestió de l’aigua com a recurs essencial i símbol compartit.

La conferència, celebrada el passat dissabte 14 de març, en el marc de la primera trobada presencial del segon semestre de l’ISCREB, ha estat un espai d’exposició de projectes, i també  una experiència educativa i transformadora que permet entendre com diferents tradicions religioses interpreten i afronten aquest repte global.

El projecte presentat s’emmarca en una iniciativa internacional, Erasmus +, que combina tres eixos fonamentals: la sostenibilitat, el diàleg interreligiós i l’educació. Aquests tres àmbits no es conceben de manera aïllada, sinó com a elements que, en interactuar, generen una nova realitat més rica i significativa.

A través de trobades entre universitats i comunitats religioses diverses, el projecte ha creat materials i experiències que ajuden a construir una educació integral, capaç d’incorporar la dimensió ecològica i espiritual en la formació de les persones.

Un dels punts centrals de la conferència és la idea que la crisi ecològica no és només un problema tècnic o científic, sinó sobretot una crisi cultural i ideològica. S’assenyala que les arrels d’aquesta situació es troben en la modernitat, especialment en la concepció del progrés il·limitat i en un antropocentrisme que situa l’ésser humà com a centre absolut, legitimant l’explotació dels recursos naturals. En aquest context, es defensa que no n’hi ha prou amb solucions tècniques, sinó que cal un canvi profund en la manera de pensar, de viure i de relacionar-se amb el món.

És aquí on les religions adquireixen un paper rellevant. Les religions es presenten com a fonts de valors i de sentit que poden contribuir decisivament a aquesta transformació. Tradicions com el judaisme, el cristianisme, l’islam o les religions orientals ofereixen principis com la responsabilitat, la cura de la creació, la moderació o la justícia, que poden ajudar a replantejar la relació amb la natura. A més, aporten una dimensió espiritual que convida a veure el món no només com un conjunt de recursos, sinó com una realitat plena de significat i interconnexió.

Així, es proposa avançar cap a una “conversió ecològica” que no sigui només exterior, sinó també interior i col·lectiva. Aquesta conversió implica una nova espiritualitat ecològica, en què la natura es percep com a expressió d’un valor profund i en què les accions humanes es guien per una consciència més responsable i solidària. L’aigua, com a element vital i símbol present en totes les tradicions religioses, esdevé un punt de trobada privilegiat per a aquest diàleg i per a la construcció d’una resposta comuna davant la crisi.

En conclusió, la superació del repte ecològic passa per una educació integral que combini coneixement, valors i espiritualitat. Per això, el diàleg entre religions pot ser una eina clau per impulsar una transformació profunda de la societat cap a models més sostenibles i humans.