Tesina

Monestir de Sant Benet de Mataró: Origen i Fundació (1881-1905)

Any:
2012
Autor/a:
Conxita Gómez i Subirà

INTRODUCCIÓ

L'objectiu d'aquest treball és estudiar el context monàstic, eclesial i sociopolític en el que neix el Monestir de Sant Benet de Mataró, determinar les possibles causes de la seva fundació i establir els esdeveniments que duen a la seva consolidació. Una tesina vinculada, dins els estudis de la Llicenciatura en Ciències Religioses de l'ISCREB, a l'àrea d'Història de l'Església; en particular, a l' assignatura d'Història de l'Església a Catalunya.

La intenció és obrir la porta a dos estudis posteriors: una història del monestir i una anàlisi del procés de transformació patit pel monacat benedictí femení espanyol en els segles XIX i XX i del que, la fundació de Sant Benet de Mataró, n'és signe i laboratori.
El projecte es deu a una monja del Monestir de Sant Daniel de Girona que, ajudada per dues de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i per diverses persones i institucions, aconsegueix cristal·litzar el seu desig de viure una vida monàstica més coherent, al seu entendre, amb la Regla de Sant Benet, que la que vivia fins aleshores.

Per poder entendre les possibles causes d'aquesta empresa i les seves dificultats, cal tenir en compte els canvis produïts al llarg del segle XIX al nostre país i no oblidar el fet que els monestirs benedictins femenins catalans havien estat, fins la desamortització de Mendizàbal, sota l'aixopluc de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana que, en desaparèixer, provocà un canvi de jurisdicció, un augment d'autonomia i una desorientació que obligà a les monges a reflexionar sobre la pròpia identitat monàstica. I aquesta reflexió s'acabà imposant a tots els monestirs benedictins femenins espanyols. 

Per dur a terme aquest estudi, ha estat necessària la recerca en els arxius dels monestirs d'origen de les fundadores, en els de les seves diòcesis i en els de diverses institucions de la capital del Maresme. Després, la pròpia investigació ha obert horitzons a noves fonts arxivístiques, bibliogràfiques i orals que ha calgut consultar. El cos del treball consta de dues parts: una primera, que il·lustra el context en que apareix el nou monestir, i una segona que resumeix la seva gestació, fundació i consolidació.

En aquest cas, entenem com a context la situació dels monestirs de la Congregació Claustral, en particular, dels Monestirs de Sant Daniel de Girona i de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, d'on procedien les fundadores i, més breument, la dels monestirs benedictins femenins espanyols. Per acabar aquest bloc contextual, cal revisar les característiques de la societat i l'església de Mataró, ciutat acollidora del nou cenobi.

La segona part del treball està distribuïda en dos blocs: el primer recull la gestació del nou projecte monàstic i el segon estudia el desenvolupament de la comunitat fins la mort de la seva primera fundadora, l'any 1905.

Amb totes aquestes dades, tractarem de concloure el per què i el com de la fundació del Monestir de Sant Benet de Mataró i la seva relació amb la situació global del monacat benedictí femení espanyol.