La Gastronomia és un camp interdisciplinari que sol entendre's com «l'art que estudia la relació de l'ésser humà amb la seva alimentació i el seu medi ambient o entorn». Cada disciplina matisa i aprofundeix en aquesta definició, determinant les metodologies amb les quals s'estudia i ensenya la Gastronomia en l'àmbit acadèmic.

D'aquesta manera, em pregunto, què podria aportar la perspectiva mitològica a la comprensió de la Gastronomia? És possible utilitzar l'anàlisi psicològica-simbòlica d'aliments, productes i fenòmens gastronòmics (a partir d'ara «fets gastronòmics») com a metodologia d'estudi i tècnica didàctica en el marc de les Ciències Gastronòmiques?

El meu punt de partida és entendre la Gastronomia com «l'art que estudia la relació imaginària l'ésser humà amb la seva alimentació i el seu medi ambient o entorn» perquè considero que la Gastronomia, amb tots els seus productes i fenòmens, és una construcció que l'ésser humà elabora des del seu món interior, és a dir, des de l'imaginari.

Així, definiré la Gastronomia com «la dramatització de l'aliment».

Aquest treball final té la següent llicència Creative Commons: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.en