El dret a creure, viure i expressar públicament la fe sense censura ni autocensura ha centrat la ponència de la jurista Carolina Bueno, titulada "Exercir la llibertat religiosa". Durant l'acte, organitzat per l’ISCREB, Bueno ha destacat que la llibertat de consciència és la font de la resta de drets fonamentals i una columna de la societat democràtica. La ponent ha advertit que actualment es percep un retrocés global i una manca de valoració d'aquest dret, assenyalant la persecució de milions de cristians al món i la desatenció que pateixen les minories religioses a Espanya davant les restriccions i les faltes de respecte cap al fet religiós.

Bueno ha iniciat la seva intervenció analitzant l'article 16 de la Constitució Espanyola, que atorga la màxima protecció jurídica a la llibertat religiosa, ideològica i de culte. La jurista ha explicat que aquest article, juntament amb el principi de cooperació, estableix una «laïcitat positiva» on l'Estat renuncia a assumir una religió concreta però s'obliga, de manera imperativa, a mantenir relacions de cooperació amb les confessions. Ha afegit que la llibertat religiosa està vinculada a altres drets com la llibertat d'expressió, la igualtat i l'educació dels fills. Respecte als límits basats en l'ordre públic (seguretat, salut, moralitat i drets aliens), ha defensat que s'han d'interpretar de forma restrictiva sota el principi de «llibertat fins on sigui possible, ordre públic només fins on sigui necessari».

La ponent ha desgranat el contingut de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, que recull la dimensió interna de la fe —el dret a professar, canviar o abandonar unes creences—, la qual és jurídicament il·limitada. No obstant això, s'ha focalitzat en la dimensió externa o activa: el dret a manifestar lliurement les creences en l'àmbit privat i públic. Bueno ha criticat amb duresa les postures que intenten exigir una «asèpsia total» per expulsar el fet religiós de l'espai públic, recordant que l'opció per la no-religió també és una postura particular i que l'Estat aconfessional ha de ser neutral per garantir que totes les opcions es visibilitzin en igualtat de condicions.

Per il·lustrar-ho, ha posat l'exemple de l'escola, afirmant que així com no es demana a un alumne que amagui la seva nacionalitat o sexualitat per assolir la neutralitat, tampoc se li pot exigir que oculti les seves creences. Ha defensat que l'acció social derivada de la fe, com el mandat protestant d'estimar el proïsme, millora el món i ajuda els més vulnerables gràcies a la seva participació en l'esfera pública. Així mateix, emparant-se en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha recordat que la llibertat d'expressió protegeix també les idees que xoquen, inquieten o ofenen, i ha lamentat la hiperpermissivitat i tolerància social cap a la profanació de temples, la burla i l'escarni dels símbols sagrats, un fet que les confessions ja van denunciar conjuntament en un comunicat l'any 2018.

Com a cristiana protestant, Bueno ha reivindicat el dret a divulgar i propagar la fe —conegut com a evangelització—, aclarint que l'únic que no queda protegit per la llei és el proselitisme abusiu que utilitza la coacció o la manipulació. Ha enumerat els drets bàsics de la llei orgànica, com la pràctica d'actes de culte, la recepció d'assistència religiosa, la celebració de ritos matrimonials i la sepultura digna. També ha subratllat la dimensió col·lectiva i comunitària del dret, avalada pel Tribunal Constitucional, la qual reconeix les confessions com a subjectes jurídics amb plena autonomia organitzativa, vetant qualsevol intromissió de l'Estat en els seus assumptes interns.

Per acabar, la ponent ha enumerat les dificultats pràctiques que encara pateixen les confessions minoritàries, tals com les traves urbanístiques i ordenances desproporcionades que impedeixen l'obertura de llocs de culte dignes dins les ciutats, obligant-les a traslladar-se a polígons industrials, així com les traves per rebre assistència religiosa normalitzada en hospitals i presons. Bueno ha clos la seva intervenció animant els assistents a exercir la llibertat religiosa en tots els àmbits sense por, i ha instat l'Administració a continuar treballant per eliminar les situacions de desigualtat i discriminació en una societat tan plural com la catalana.