La gestió de la diversitat, la llibertat religiosa i els drets humans en el marc d'una societat democràtica han centrat la taula rodona que ha comptat amb les intervencions del teòleg Antoni Matabosch i la professora Montserrat Gras. Durant l'acte, s'ha analitzat la complexa relació existent entre el dret a l'expressió i les creences des de vessants tant ètics com jurídics. Ambdós ponents han coincidit en la necessitat d'harmonitzar els drets fonamentals establint fronteres clares per tal d'evitar contradiccions i garantir una convivència ciutadana basada en el respecte mutu.

En la seva intervenció, Antoni Matabosch ha definit la llibertat d'expressió estricta com el dret a difondre judicis de valor, diferenciant-la de la llibertat d'informació, que se centra a transmetre fets. Així mateix, ha explicat que la llibertat religiosa disposa d'una dimensió activa —el dret a pensar, creure i expressar-se— i d'una de passiva, que empara els ciutadans per no ser privats, fustigats ni insultats a causa de la seva fe. Matabosch ha defensat que el viure humà requereix límits ètics autoimposats per no generar tensions gratuïtes, recordant que assolir aquests drets ha requerit segles de desenvolupament històric.

El ponent ha denunciat contundentment l'existència d'una doble vara de mesurar en la societat actual pel que fa a les ofenses verbalitzades. Segons Matabosch, mentre que es criminalitzen de forma totalment correcta el racisme, l'homofòbia, l'antisemitisme i la violència de gènere, paral·lelament es manifesta una gran permissivitat i condescendència cap a les injúries a la religió, les quals s'acaben justificant sota l'empara de l'art o de l'humor. En aquest sentit, ha assenyalat que la gran quantitat de paraules ofensives que recull el diccionari palesa una manca d'ètica generalitzada en el conjunt de les relacions humanes.

En l'àmbit legal, Matabosch ha diferenciat el discurs d'odi del delicte d'odi, aclarint que moltes accions reprovables èticament queden impunes jurídicament. Tot i que la Constitució Espanyola i el Codi Penal fixen límits explícits per protegir l'honor, la intimitat, la pròpia imatge i els sentiments religiosos amb penes d'un a tres anys de presó, la seva aplicació pràctica és molt complexa. El teòleg ha explicat que la legislació penal exigeix provar de manera objectiva l'«ànim d'injuriar» —la voluntat interna d'ofendre—, un element subjectiu tan difícil de demostrar que provoca que la policia tramiti pocs informes als jutges i que es dictin poques sentències condemnatòries.

Per la seva banda, Montserrat Gras ha enfocat la ponència en la igualtat, la sexualitat i la identitat sexual enfront del dret a l'autonomia de les confessions religioses. Gras ha recordat que la llibertat religiosa inclou una dimensió col·lectiva que permet a les comunitats organitzar-se lliurement, repartir els rols interns i governar-se segons les seves pròpies creences i tradicions. Davant l'opinió estesa en ambients seculars que les religions són intrínsecament discriminatòries, la professora ha aclarit que la discriminació estricta consisteix a tractar de forma igual situacions idèntiques sense justificació, per la qual cosa, si hi ha un motiu teològic o tradicional, es tracta d'una distinció legítima i no d'una discriminació.

Gras ha subratllat el principi de neutralitat de l'administració pública, el qual impedeix que l'Estat jutgi la legitimitat de les creences religioses mentre aquestes no vulnerin l'ordre públic o incitin a la violència. Com a dona, ha criticat que sovint es formulin judicis de valor seculars que ignoren les necessitats reals de les dones creients; per exemple, ha exposat que el món secular pot considerar el vel com un atac a la dignitat, mentre que per a una musulmana l'atac seria prohibir-lo. També ha afirmat que els canvis cap a la igualtat real han de néixer de l'interior de les mateixes comunitats i no ser imposats per l'Estat, avalant la sentència del Tribunal Suprem sobre una confraria de La Laguna que defensava l'autonomia organitzativa de l'entitat basant-se en els seus valors tradicionals.

Com a conclusió de la seva intervenció, la jurista ha remarcat que les lleis han de ser les mínimes i necessàries, i ha instat a treballar més enllà de les normes mitjançant l'educació dels joves, el desmuntatge d'estereotips i l'aplicació de bones pràctiques. En aquesta línia, ha presentat un projecte de recerca emparat per la convocatòria d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya que, mitjançant entrevistes i un codi QR, pretén escoltar directament la veu de les dones de diferents confessions per conèixer els seus desitjos reals de participació i visibilitat. Gras ha reafirmat que la idea de la igualtat no ha de significar de cap manera homogeneïtat, sinó l'absència d'exclusions arbitràries dins de les comunitats.

L'acte ha clos amb un torn de preguntes on s'ha refermat que el dret només fixa les línies vermelles de la violència, deixant la convivència diària en mans de l'ètica i l'educació ciutadana. Els ponents han tornat a denunciar les contradiccions de la societat recordant exemples històrics com algunes portades de Charlie Hebdo o la proclama «la millor església és la que crema», accions que no van rebre sancions ni rebuig social a diferència de les ofenses contra col·lectius com els malalts o el col·lectiu LGTBI. La sessió ha finalitzat amb la intervenció de l'assistent Coloma Raquel, que ha obert un nou interrogant en preguntar com poden sorgir els canvis interns si els lideratges de les religions majoritàries han estat històricament i exclusivament masculins.