Professorat Antoni Pou Muntaner i Jorge Rodríguez Ariza

La importància que dona C.G. Jung a les experiències “numinoses”, com a elements d'aportació de sentit i de motivació, li impulsa a estudiar el fenomen religiós i les experiències místiques. En l'anàlisi o la psicoteràpia és comuna que el pacient comuniqui experiències espirituals o somnis amb elements religiosos (fins i tot es dona en persones que no visquin cap religiositat en el pla conscient). A l'analista li interessa poder interpretar el significat d'aquests fenòmens donis d'un punt de vista psicològic. Jung va veure a la imatge de Crist i altres imatges religioses com a manifestacions de l'arquetip del Si-mateix en l'ésser humà occidental, això el va portar a debatre amb teòlegs i filòsofs jueus i cristians sobre el significat existencial de tals imatges. També C.G. Jung es va interessar pel creixent interès del seu temps per les espiritualitats orientals i la meditació; i va estudiar el significat psicològic dels albiraments d'OVNIS, molt comuns en la seva època, com una manera de viure la transcendència, en una època en què els referents religiosos començaven a disminuir.

En la discussió dialèctica que es produeix en l'ànima entre el conscient i l'inconscient, intervenen una sèrie d'imatges la pista de les quals podem seguir en els antics tractats alquímics. Molts d'aquests textos van ser recuperats per C.G. Jung, per a qui l'alquímia no era una simple prequímica, sinó un coneixement que podia llançar llum sobre els processos de la psique. Familiaritzar-se amb el llenguatge alquímic suposa obtenir més eines per a analitzar somnis, mites, i ritus així com unes certes manifestacions culturals col·lectives. Bona part de l'escola junguiana ha continuat l'estudi d'aquest llenguatge i ha explorat les seves aplicacions en la pràctica artística, la qual és un mitjà privilegiat per a l'acte-coneixement.

I. Psicologia de la religió

• El llibre de Job i l'obra “Resposta a Job” de C.G. Jung
• L'obra “Aion” i l'arquetip del Si-mateix
• Relacions entre psicologia de les profunditats i la fe religiosa
• Els debats entre C.G. Jung, Martín Buber i Victor White
• Exemples pràctics d'anàlisis del fenomen religiós en l'anàlisi i la psicoteràpia analítica

II. Psicologia analítica de l'alquímia

• Jung, el Cercle Eranos i el redescobriment de l'alquímia.
• La naturalesa psíquica i espiritual de l'obra alquímica.
• Imaginació alquímica.
• Processos alquímics de la vida interior.

• Comprendre el rerefons arquetípic de les experiències religioses 
• Integrar l'experiència espiritual en l'anàlisi i la psicoteràpia analítica
• Conèixer els escrits de C.G. Jung sobre Espiritualitat i Religió
• Familiaritzar-se amb el llenguatge alquímic, en particular amb les seves imatges simbòliques.
• Comprendre el vincle de les operacions alquímiques i de les seves imatges amb els processos psicològics. 
• Conèixer els escrits de C.G. Jung i dels seus continuadors sobre alquímia, espiritualitat i psicologia.

Coneixements bàsics de la religió cristiana. Conceptes bàsics de Psicologia analítica.

Psicologia de la religió

Activitats de comprensió 20%

-    Recensió d'alguns capítols de l'obra de C.G. Jung sobre la religió

-    Exercici de comprensió sobre el concepte del Si-mateix en C.G. Jung

Activitats d'aplicació 60%

-    Interpretació analítica d'un ritu, un somni, o text religiós segons la Psicologia Analítica 

-    Anàlisi pràctica d'una experiència religiosa, deliri religiós, o d'un somni religiós a partir de la Psicologia Analítica.

-    Debats sobre experiències analítiques: 20%

Psicologia analítica de l'alquímia

Activitats de comprensió

-    Recensió d'alguns capítols de l'obra de C.G. Jung sobre alquímia.

30% de la nota

Activitats d'aplicació

-    Anàlisi i comentari dels elements presumiblement alquímics d'un mite de qualsevol tradició cultural. 

25% de la nota

-    Anàlisi i comentari d'un somni en el qual puguin actuar processos alquímics reflectits en la psique així com imatges de la tradició alquímica.

25% de la nota

Participació en l'aula 20% de la nota

Psicologia de la religió

• Debats sobre experiències analítiques: 10%
• Lectura i estudi personal: 45%
• Comentari de textos: 45%

Psicologia analítica de l'alquímia

• Estudi personal: 45%
• Elaboració d'activitats: 35%
• Diàleg a l'aula virtual i les sessions sincròniques: 20%

a. Competències transversals: 

• Saber realitzar una exposició oral o escrita sobre qualsevol tema relacionat amb la Psicologia Analítica i la *mitocrítica. 
• Comprendre el valor de la interdisciplinarietat i la complementarietat metodològica. 

 b. Competències específiques:

• Coneixement de la Història de la Psicologia Analítica, els seus precursors i les seves influències en altres autors.
• Aplicabilitat del pensament junguià en l'anàlisi de diversos fenòmens culturals i altres disciplines. 
• Capacitat d'anàlisi de l'imaginari místic i espiritual des de la perspectiva de la Psicologia Analítica.

Edinguer, Edaward, F., Anatomía de la psique. Toledo, 2022.

Jung, Carl Gustav, Psicologia y alquimia. Buenos Aires, 1989

Jung, Carl Gustav, La psicología de la transferencia, ilustrada con una serie de imágenes alquímicas. Barcelona, 2008.

Lammers, A.C. i Cunningham, A.,The Jung-White Letters. New York: Routledge 2007.

James, W., Las variedades de las experiencias religiosas. Madrid: Trotta 2017.

Jung, C.G., Aion. Contribuciones al simbolismo del Sí-mismo. OC 9/2. Madrid: Trotta 2011.

----, Acerca de la psicología de la religión occidental y la religión oriental. OC 11. Madrid: Trotta 2009.

Nogués, R., Cerebro y Trascendencia. Barcelona: Fragmenta 2016.

Raff, Jeffrey, Jung y la imaginación alquímica. Gerona, 2022.