Llibres Profètics

Modalitat d'impartició: Presencial
ECTS: 4
Curs: 2
Semestre: 1
Àrea: Bíblia
Hores de classe setmanals: 2
  • Justificació

    El central del segon curs del Batxillerat en Ciencies Religioses és: El Déu que es revela en Jesucrist. Per això, la figura dels profetes, en tant que «gent forjada per la Paraula», concreta molt bé el nucli que es vol estudiar aquest any L’assignatura és una especificació i aprofundiment de la Introducció a l’Antic Testament (juntament amb «Pentateuc i Hisstòrics» i «Llibres Sapiencials i Salms». La Paraula que els profetes transmeten és una paraula viva, sempre actual, que respon a les vicissituds històriques i a les necessitats humanes de tot moment. És una paraula que qüestiona, que critica, que fa veure el fons de la realitat. En aquest sentit, la Paraula profètica és crida a la conversió i força que renova individualment i col·lectivament.

  • Continguts

    1. INTRODUCCIÓ

    1.1. Delimitació dels Llibres Profètics

    1.2. Endevinació, màgia, profecia

    1.3. Recepció i Transmissió de la Paraula-Revelació

    1.4. Quin tipus de persona és un profeta?

     

    2. PROFETES PRE-EXÍLICS (SEGLE VIII aC)

    2.1. Introducció històrica

    2.2. Elies i Eliseu

    2.3. Profetes del Regne d’Israel: Amós, Osees

    2.4. Profetes del Regne de Judà: Miquees, 1er Isaïes (1-39)

     

    3. PROFETES EXÍLICS (SEGLE VII aC)

    3.1. Introducció històrica

    3.2. Durant la fi de Judà: Sofonies, Nahum, Habacuc, Jeremies

    3.6. Després de la fi de Judà, durant l’exili: Ezequiel, Deutero-Isaïes (40-55)

     

    4. PROFETES POST-EXÍLICS (SEGLES VI-IV aC)

    4.1. Introducció històrica

    4.2. Al retorn de l’exili i (re)construcció del Temple: Ageu, Zacaries (1-8), Trito-Isaïes (cc. 56-66), Història Deuteronomística

    4.3. Durant la reforma d’Esdres: Abdies, Malaquies

    4.4. Al final de l’època Persa: Joel, Jonàs, Zacaries (9-14)

     

    5. MÉS PROFETES?

    5.1. Profetes «sense llibre»

    5.2. Profetesses

    5.3. El «profeta» Daniel

     

    5.4. El final de la profecia

  • Requisits i orientacions prèvies

    Haver fet la Introducció a l’Antic Testament, i tenir unes mínimes nocions d’Història de l’Israel Antic per poder situar els diversos escrits profètics.

  • Metodologia i avaluació

    La distribució de la dedicació dels 4 ECTS (100 hores) de l’assignatura queda així:

    *Hores presencials (32% = 34 hores), que inclouen l’explicació del professor (21%), tutories per descobrir cada llibre profètic (8%) i activitats pràctiques a classe  (3%). 

    *Hores d’estudi de l’alumne (68% = 66 hores), que inclouen l’estudi personal (38%) i el temps de preparació de totes les activitats (30%).

    La unitat 1 ens introdueix en el món profètic des de diverses perspectives: fenomenologia de la religió , història, literatura.

    Els llibres profètics s’estudien un per un en les unitats 2-3-4. En cada llibre es repassa l’ambientació històrica i la perspectiva literària. L’èmfasi principal es posa en el contingut teològic.

    La unitat 5 és un complement i una conclusió del curs.

    S’avalua de manera continuada cada competència en totes les unitats (excepte en la unitat 5).
    Com que hi ha quatre competències, cadascuna valdrà un 25% de la nota final.
    Cada competència té una activitat pròpia per ser avaluada.
     

    üS’ha de superar com a mínim un 33% de les activitats per tenir nota del curs. Això significa completar la unitat 1 sencera i al menys la meitat de les activitats de la unitat 2. 

    itats per tenir nota del curs. Això significa completar la unitat 1 sencera i al menys la meitat de les activitats de la unitat 2.

  • Competències i objectius

    -Aprenentatge del contingut

    -Coneixement progressiu dels fonaments bíblics: contingut, vocabulari, geografia, història, cultura, simbolisme... a partir del mateix text bíblic.

    -Capacitat de buscar per un mateix informació i contrastar-la críticament

    -Saber inter-relacionar les qüestions plantejades

    OBJECTIUS:

    L’assignatura introdueix, per una banda, al món profètic, és a dir, tipus de personatges i tipus d’escrits relacionats amb ells; per una altra banda, aprofundeix en una part específica dels llibres del Primer Testament (els Profetes).

    L’assignatura situa el fenomen del profetisme dins l'àmbit social i religiós general i de l’Israel bíblic en particular.

     

    L’assignatura situa cada llibre profètic del Primer Testament en el seu context històric i literari per copsar-ne, el màxim de bé possible, el missatge.

  • Bibliografia

    J. M. Abrego DE Lacy, Los libros profeticos, (Introducción al Estudio de la Biblia 4), Estella: Verbo divino 2001. RECOMANAT

    P. R. Andiñach, Introducción hermenéutica al Antiguo Testamento, (Estudios Bíblicos 47), Estella: Verbo divino 2012.

    A. Bonora (ed.), Espiritualidad del Antiguo Testamento, (Nueva Alianza 122), Salamanca: Sígueme 1994.

    W. Brueggemann, La imaginación profética, (Presencia Teológica 28), Santander: Sal Terrae 1986. RECOMANAT

    I. Carbajosa, De la Fe nace la Exegesis, (Estudios Bíblicos 43), Estella: Verbo Divino 2011.

    A. Neher, La esencia del profetismo, Salamanca: Sígueme 1975.

    F. Ramis, Qué se sabe de los Profetas, Estella: Verbo Divino 2010.

    F. Raurell, Profeta, el forjat per la Paraula, Barcelona: Claret 1993.

    L. A. Schökel – J. L. Sicre, Profetas. Comentario, 2 vols, Madrid: Cristiandad 1987.

    J. L. Sicre, Profetismo en Israel, Estella: Verbo Divino 2000.

    —, Introducción al Profetismo Bíblico, Estella: Verbo Divino 2011.

    W. Zimmerli, La Ley y los Profetas, (Biblioteca de Estudios Bíblicos 31), Salamanca: Sígueme 1980.

Professorat no estable