L'espiritualitat en els textos Bíblics

Modalitat d'impartició: Virtual
ECTS: 5
Curs: 1
Semestre: 2n
  • Justificació

     El Concili Vaticà II ens diu que «La Paraula de Déu és l’ ànima de la teologia» (DV 24). Per tant, ens cal acudir a aquesta Paraula de vida per tal de poder nodrir-nos d’ella.

    Aquesta assignatura pretén donar resposta al desig d’aquelles persones que volen fonamentar la seva experiència espiritual en la Paraula de Déu. Els cristians, que creiem en la Paraula com a revelació de Déu que arriba a la seva plenitud amb Jesús de Natzaret, ens sentim cridats a pouar en la Sagrada Escriptura per a descobrir-hi la presència i l'acció de l'Esperit de Déu en la història, en la vida concreta de molts homes i dones que esdevenen un referent en tot temps i per a tota persona. 

    Al llarg del curs s’anirà veient aquelles experiències de fe que, a partir dels esdeveniments salvífics que visqué el poble de Déu, tant a l’Antic com al Nou Testament, han portat a alguns creients a viure en fidelitat a Déu i als germans, perquè parlar de l'Esperit vol dir parlar de vida, de llibertat, de solidaritat, de justícia, de la força i l'acció salvadora de Déu.

  • Continguts

    1.    Què volem dir en parlar d’espiritualitat bíblica?

    2.    Importància i significat de la simbologia a la Bíblia.

    3.    L’espiritualitat de la Torà

    4.    L’espiritualitat profètica: una experiència personal de Déu 

    5.    L’espiritualitat sapiencial:  la recerca de Déu font de saviesa

    6.    El salteri: Quan la vida es fa pregària

    7.    La vivència espiritual de Jesús de Natzaret.

    8.    Espiritualitat en els evangelis sinòptics.

    9.    La vida espiritual en Pau

    10.  L’espiritualitat en la tradició de Joan

  • Requisits i orientacions prèvies

    Tenir coneixement dels grans tractats tan de l’Antic com del Nou Testament.

  • Metodologia i avaluació

    o    El curs s’articula al voltant d’uns nuclis, que s’aniran veient en les diferents unitats o blocs. Paulatinament, l’alumnat anirà trobant a l’aula els diferents materials d’estudi així com les activitats que ha de dur a terme per a un correcte aprenentatge de la matèria.

    o    També trobarà en la biblioteca de l’aula diferents materials de suport que l’ajudaran a aprofundir en el seu estudi.

    o    És important dur a terme un veritable procés d’aprenentatge. No es tracta de llegir uns materials i després enviar unes activitats. És molt important seguir el ritme del curs. Per això a l’aula virtual es presenta, ja de bon començament, una temporització per tal de facilitar la planificació del treball.

    Les converses col·lectives o grupals ajuden clarificar alguns punts i a intercanviar punts de vista. D’aquí la importància que té el Fòrum en l’estudi de la matèria. 

    Criteris:

    L’avaluació és continuada i es tindrà en compte el seguiment del curs per part de l’alumnat. No hi ha examen final (tret del cas excepcional d’algun alumne que no hagués seguit el curs amb normalitat). Això vol dir que es tindrà en compte:

    o    Les activitats realitzades en les diferents unitats

    Però també es tindrà molt en compte:

    o    la participació en els fòrums

    o    el fet de lliurar els exercicis al seu temps

    o    la capacitat d’interrelacionar amb els companys i companyes, etc...

    Tècniques:

    o    Exercicis realitzats de les diferents unitats: 65%

    o    Un treball de recerca en la darrera unitat: 20%

    o    Seguiment del curs i participació en el fòrum: 15% 

    Com es pot veure, en l’avaluació final, no es tindrà només en compte el contingut aportat pels alumnes en el seu treball sinó el procés d’aprenentatge dels alumnes en tota la seva complexitat.

  • Competències i objectius

    Competències transversals (genèriques)

    • Coneixements generals bàsics
    • Habilitats de gestió de la informació (buscar i analitzar informació de fonts diverses)
    • Capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica
    • Capacitat d’anàlisi i síntesi.

     

    Competències específiques:

    ·    Coneixement bàsic de la història d’Israel així com de la composició i continguts dels llibres bíblics.

    ·    Tenir  capacitat per a fer una exegesi textual.

    ·    Habilitat per a  fer una lectura espiritual dels textos bíblics.

    ·     Capacitat per a fer una hermenèutica del text.

    • Descobrir l'espiritualitat com l'àmbit en el qual tot creient està cridat a viure la seva fe.
    • Conèixer alguns trets de l’espiritualitat presents en la Sagrada Escriptura
    • Copsar com, a partir del Nou Testament, l’espiritualitat esdevé encontre, seguiment i itinerari amb totes les seves implicacions i conseqüències.
  • Bibliografia

     AAVV., Espiritualidad cristiana para tiempos de crisis, Estella: Verbo Divino 1996.

    Aizpurúa, F., Que se sabe de... la espiritualidad bíblica. Estella: EVD 2009.

    Berger, K., ¿Qué es la espiritualidad bíblica? Fuentes de la mística cristiana, Santander: Sal Terrae 2001. 

    Barbaglio, G., Espiritualidad del Nuevo Testamento, Salmanca: Sígueme 1994.

    Boff, L., Espiritualidad. Un camino de transformación, Santander: Sal Terrae 2001.

    Bonora, A., (Ed.), Espiritualidad del Antiguo Testamento, Salamanca: Ed. Sígueme 1994.

    Carrillo, S., La espiritualidad de los profetas de Israel para el día de hoy, Ed. Verbo divino.

    Grech P.Una aproximación a la espiritualidad del Nuevo Testamento, Madrid: Editorial Sociedad de San Pablo.

    Castiñeira, A, La experiencia de Dios en la posmodernidad, Madrid: PPC 1992.

    Galilea, S., El camino de la espiritualidad, Bogotá: Paulinas 1982.

    AA.VV, Espiritualidad cristiana en tiempos de crisis, Estella: Verbo Divino 1996.

Professorat no estable