Professora: Dra. Rosa M. Boixareu i Vilaplana

L’exegesi i l’hermenèutica és l’exercici teòric sobre la interpretació de textos, és l’avantsala de la praxis; ajuda a comprendre les paraules, els signes i les imatges, que acompanyen els esdeveniments, el seu món cultural i teològic, per situar-los en un marc de sentit. Els escrits bíblics pertanyen a una tradició històricocultural i a un context sociopolític que cal actualitzar davant les necessitats i expectatives del moment. L’exegesi i l’hermenèutica ajuden a rellegir la realitat sigui quin sigui el format en que es presenta. Dir una “paraula” sobre la mateixa, demana estudi, reflexió, consideració... sense desvincular-la de la causalitat i el context que l’acompanya.

1. Exegesi – hermenèutica. Apropament.
Lectura de textos, material per visionar.
1a. Exegesi – hermenèutica. Recorregut històric.
Lectura de textos; exercici sobre els mateixos.
Exercici de comprensió.
1b. Hans-Geor Gadamer i Paul Ricouer. Aportacions.
Lectura de textos; exercici de síntesi.
Exercici de comprensió.
1. L’exegesi i l’hermenèutica bíblica. Amb consideració pràctica.

Cap

Exercici final: Glossari general sobre temes/articles treballats (termes/autors) entre 20-30 entrades amb descripció en un màxim de quatre línies/entrada.

Exemples: Al·legoria. Descripció d’un concepte mitjançant una imatge; representació metafòrica d’idees per mitjà de figures, imatges. Un text, o altra representació, té un sentit més profund que el literal.

Bonhoeffer, Dietrich. (1906-1945) Pastor luterà alemany, va participar contra el nazisme. És considerat com un dels teòlegs més importants del segle xx: “Ser cristià significa ser lliure, responsable i racional”. Per a Bonhoeffer, la Bíblia és el testimoni humà de la revelació divina.

• Fer una aproximació a l’explicació, comprensió i interpretació del “relat” de la mà de la trajectòria històrica de l’exegesi i  l’hermenèutica.
• Mostrar com el relat bíblic és un lloc de trobada entre l’antropologia i la teologia que s’estén fins l’actualitat sense manllevar la seva identitat.
• Oferir un marc de reflexió sobre l’ara i aquí particular i social, concret i general, a fi de viure amb sentit la pròpia aventura humana en convivència.