Evangelis Sinòptics i Actes

Modalitat d'impartició: Virtual
ECTS: 6
Curs: 2
Semestre: 2n
Àrea: Bíblia
  • Justificació

    Dins el context de la formació bíblica que fonamenta la reflexió teològica, l’estudi dels Evangelis Sinòptics és central. Per una banda, perquè presenten l’accés més directe a Jesús de Natzaret, mediatitzat per l’experiència i testimoniatge de les primeres comunitats cristianes. Per altra banda, perquè representen un fenomen literari únic, sense paral•lels a la literatura antiga: un conjunt d’obres tan semblants i tan diferents. Semblances i diferències que cal explicar prenent en consideració seva formació i les seves finalitats eclesials.

  • Continguts

    1. Evangeli i Evangelis: el terme, la seva història i les seves concrecions.
    2. Història de la investigació
    3. Evangeli de Marc: composició literària
    4. Llegir Marc: Lectio cursiva i microestructura
    5. Marc: Línies teològiques
    6. Marc: Autor, datació i destinataris.
    7. Mateu: Composició literària
    8. Mateu: El llibre dels orígens (Mt 1-2)
    9. Mateu: Tres nuclis temàtics: cristologia, eclesiologia, radicalisme evangèlic
    10. Actualitat i unitat de l'obra lucana
    11. Lluc: Composició literària i teològica
    12. Lluc: Dimensions característiques
    13. Lluc: historiador-teòleg

  • Requisits i orientacions prèvies

    Cal haver cursat la Introducció al Nou Testament.

  • Metodologia i avaluació

    El procés d’ensenyament-aprenentatge és fonamentalment dirigit i autònom (90 %).
    El material d’estudi bàsic que desenvolupa la totalitat del contingut s’ofereix a l’alumnat en 4 blocs que la professora facilitarà per descarregar a l’aula.
    1. La tasca inicial de les /dels alumnes consisteix en la lectura atenta del material de cada bloc i l’elaboració de la pròpia síntesi. La lectura s’ha de complementar sempre amb la consulta de les citacions bíbliques que figuren en el text. És molt recomanable buscar i llegir la bibliografia que s’indica al final de cada bloc. (40 % - 60 hores)
    2. La segona part del treball consisteix en la realització de les activitats proposades.
    Activitats fora de l’aula: Exercicis de tractament i comparació de textos sinòptics. Lectura i anàlisi crític de textos teològics. Recerca i valoració de recursos. (40% - 60 hores)
    Activitats a l’aula: Resposta a qüestionaris on-line. Participació en debats. Cinefòrum. (15 % 22.5 hores)

    El 5% (7.5 hores) corresponent a l’aprenentatge presencial es desenvolupa a les jornades presencials i a la tutoria personalitzada amb la professora.

    S’ha de considerar que el 5è bloc és eminentment pràctic i consisteix en la realització individual d’un exercici de síntesi. L’ús adequat de la bibliografia de referència i l’acompanyament tutorial és fonamental.

    El 6è bloc és transversal: en ell es treballa grupalment la relació de la matèria amb altres disciplines i dimensions teològic-pastorals.

     L'avaluació és continuada i es durà a terme de la següent forma:
    a) Cada estudiant haurà de lliurar els exercicis al final de cada bloc. A cada bloc trobarà un fitxer amb les activitats del Bloc i les pautes per a realitzar-les.
    b) Cada Bloc es puntua sobre 100 i suposa un 20% de la nota final (el bloc 6 no compta). Aquest 20 % es reparteix entre les activitats escrites i les activitats on-line.
    c) Els exercicis escrits es lliuren adjuntant un fitxer al lloc indicat de cada Bloc. Es valora especialment el grau d’assoliment de les competències 1 i 2.
    d) Altres exercicis es realitzen on-line. No tots els blocs de l’assignatura porten un fòrum obligatori. La participació en els fòrums obligatoris compta per a l’avaluació.
    e) Per a ser avaluats a la primera convocatòria (juny) cal haver lliurat els exercicis dels cinc blocs. Per tal de no perdre l’escolaritat i tenir dret a la segona convocatòria (setembre) cal haver superat els dos primers blocs (cf. Normativa acadèmica referida a l’Avaluació).

  • Competències i objectius

    1. Habilitats de gestió de la informació
    2. Comunicació escrita
    3. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat
    4. Capacitat per a reconèixer i accedir a les obres de referència reconegudament qualificades de la història de la investigació bíblica
    5. Coneixement i opinió crítica sobre la teologia dels llibres bíblics
    6. Coneixement i comprensió pràctica de mètodes i tècniques d’estudi/anàlisi del text bíblic

    1. Conèixer les característiques literàries bàsiques de les obres neotestamentàries de Marc, Mateu i Lluc.
    2. Entendre les hipòtesis que s’han proposat sobre el seu complex procés de formació i els reptes teològics que comporten per a la vida de les comunitats cristianes a les que es dirigeixen.
    3. Conèixer i utilitzar les eines bàsiques de l’exegesi dels Evangelis Sinòptics: textos, sinopsis, concordances, diccionaris, comentaris de referència.
    4. Abordar, amb la metodologia adient, l’estudi de qualsevol text sinòptic.

  • Bibliografia

    1.      R. Aguirre; A. Rodríguez, Evangelios Sinópticos y Hechos de los Apóstoles, Estella: Verbo divino 1994.

    2.      AAVV, Evangelios Sinópticos y Hechos de los apóstoles (Introducción a la Lectura de la Biblia, 9) Madrid: Cristiandad 1982 ***web

    3.      X. Alegre; A. Puig; S. Pié; O. Tuñí, Quatre comunitats davant Jesús, Barcelona 1985.

    4.      Col·lecció Cuadernos Bíblicos, números: 21, 45, 73, 93, 96

    5.      B. J. Malina; R. L. Rohrbaugh, Los evangelios sinópticos y la cultura mediterránea del siglo I. Comentario desde las ciencias sociales, Estella: Verbo Divino 1996.

    6.      X. Pikaza; F. de la Calle, Teología de los Evangelios de Jesús, Salamanca: Sígueme 1980.

    Comentaris Exegètics

    1.      V. Taylor, El Evangelio según san Marcos, Madrid: Cristiandad 1980 ***web

    2.      R. Gnilka, El Evangelio según san Marcos, Salamanca: Sígueme 1986-87, 2 Vols.

    3.      M. Navarro, Marcos, Estella: Verbo Divino 2005.

    4.      P. Bonnard, El evangelio según San Mateo, Madrid: Cristiandad 1976.

    5.      I. Gomà, El evangelio según San Mateo, 2 vols, Barcelona: Herder 1980.

    6.      U. Luz, El evangelio de Mateo, 4 vols., Salamanca: Sígueme 1993.

    7.      W. Trilling, El evangelio según San Mateo, Barcelona: Herder 1970.

    8.      J. A. Fitzmyer, El evangelio según Lucas, 4 vols., Madrid: Cristiandad 1986-2006.***web

    9.      J. A. Fitzmyer, Hechos de los Apóstoles, Madrid: Cristiandad 1972.

    10.    J. Rius Camps, De Jerusalén a Antioquía. Génesis de la Iglesia Cristiana. Comentario lingüístico y exegético a Hch 1-12, Córdoba: El Almendro 1989.

    11.    J. Rius Camps, El camino de Pablo a la misión de los paganos. Comentario lingüístico y exegético a Hch 13-28, Madrid: Cristiandad 1984 ***web;

    12.   J. Rolof, Hechos de los apóstoles, Madrid: Cristiandad 1984 ***web

    13.    VV.AA. Los hechos de los apóstoles, (Cuadernos Bíblicos, 21) 12Estella: Verbo Divino 2000.

    Altres eines

    1.      P. Ortiz, Concordancia Manual y Diccionario griego-español del Nuevo Testamento, Madrid: Sociedades Bíblicas unidas 32006.

    2.      H. M. Peter, Concordancia greco-española del Nuevo Testamento. Según la versión de Cipriano Valera y el texto griego de Eberhard Nestle, Terrassa DL 1984.

    3.      G. Kittel; G. Friedrich, Theological Dictionary of the New Testament. Grand Rapids (MI) 1964 (10 volums)

    4.      H. Balz – G. Schneider, Diccionario exegético del Nuevo Testamento (2 volums), Salamanca. Sígueme 1996-1998.

Professorat no estable