L’assignatura pretén introduir l’alumne en la temàtica de l’ètica general; s’ha estructurat el programa en tres mòduls amb dos unitats cadascun d’ells. El primer mòdul conté uns aclariments conceptuals, i els dos restants versen sobre teories ètiques clàssiques de gran influència en el pensament ètic occidental.

1.- Conceptes i principis

El problema dels judicis morals: El problema de la fonamentació de l'Ètica

La distinció entre Ètica i moral.
Relativisme axiològic: moral i ètic.
Educació moral versus adoctrinament: l'evolució de la consciència moral segons Kohlberg.
Llei moral i llei científica.
Ètica, Religió, Dret: l'objecció de consciència.

Ètica de mínims i de màxims

Justícia i felicitat: el problema de les societats plurals.
Ètica professional: finalitats intrínseques i extrínseques.
Ètica de l'individu, Ètica de l'organització, Ètica professional: la compatibilitat.

El problema de la fonamentació de l'Ètica

Fal•làcies: naturalista, intel•lectualista, voluntarista.
Ètiques teleològiques: la llei natural.
Ètiques deontològiques: l'autonomia.
El trilema de Münchhausen.
Principis, normes i judicis.
Autonomia, no maleficència, beneficència i justícia.
Vulnerabilitat, finitud, integritat i solidaritat.
Prudència, eficàcia i qualitat.

2.- Teories ètiques teleològiques

Bé i plaer: Epicur.
Bé i autorealització: Aristòtil.

3.- Teories ètiques deontològiques

Bé i deure segons els estoics: Sèneca.
Bé i imperatiu categòric: Kant.

Cap.

El curs consta de tres blocs cada un dels quals conté diferents unitats que el professor anirà penjant amb regularitat a l'aula.
Per tal de resoldre dubtes sobre els continguts de les unitats que s'aniran penjant a l'aula o sobre qualsevol qüestió de procediment l'alumnat disposa de la presencia permanent del professor.
Amb el fi de compartir l'opinió amb els companys de l'aula sobre qüestions que s'aniran plantejant el professor obrirà fòrums de debats.

Percentatge de dedicació a les diferents activitats i tasques que han de fer els alumnes:

Tutories individuals i/o col•lectives: 8%
Consultes al fòrum, professor: 2%
Jornades presencials: 5%
Lectura i estudi personal: 50%
Planificació, preparació i realització de les tutories individuals i/o col•lectives: 35%

Constarà en el desenvolupament de quatre activitats:

Activitat 1: Comentari d'un cas des de la perspectiva ètica (25% de la nota).
Activitat 2: Comentari comparatiu de dos textos: Epicur i Aristòtil (25% de la nota).
Activitat 3: Comentari comparatiu de dos textos: Sèneca i Kant (25% de la nota).
Activitat 4: Desenvolupament d'un tema proposat pel professor de forma organitzada i coherent (25% de la nota)

Pel que fa als comentaris l'alumnat haurà d'identificar l'autor, el tema en comú i analitzar-los i comentar-los en relació al moment històric i cultural en què s’han produït. També haurà d'establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies o bé anteriors o posteriors. Com conclusió del exercici l'alumnat haurà de situar-se críticament davant de les idees proposades. El exercici s'ha de transmetre de forma organitzada i coherent.

Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic.
Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d'un objecte d'estudi determinat.
Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d'idees, valors, actituds.
Sensibilitat envers la diversitat d'opinions, pràctiques i estils de vida.
Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
Capacitat per prioritzar criteris segons situacions.
Resolució de problemes.
Presa de decisions.

Comprensió del vocabulari específic de l’ètica.
Coneixement de teories ètiques clàssiques.
Explicitació i argumentació de raons ètiques en la presa de decisions.

Cortina, A., Ética mínima, Madrid: Tecnos, 2010

Epicuro, “Las máximas capitales”, “La carta a Meneceo” y “Gnomologio vaticano” en Obras completas, Madrid: Cátedra, 2005.

Aristóteles, Ética a Nicómaco, Madrid: Gredos, 2014.

Séneca, L.A., "Sobre la Providencia" y “Sobre la felicidad” en Diálogos, Madrid, Tecnos 2003.

Kant, I., Fundamentación de la metafísica de las costumbres, Madrid, Encuentro, 2003.

Aranguren, J.L., Ética, Madrid: Alianza Editorial, 2005.

Camps, V., Historia de la Ética, Barcelona: Crítica, 2008.