L’assignatura pretén introduir l’alumne en la temàtica de l’ètica general; s’ha estructurat el programa en tres mòduls amb dos unitats cadascun d’ells. El primer mòdul conté uns aclariments conceptuals, i els dos restants versen sobre teories ètiques clàssiques de gran influència en el pensament ètic occidental.

1. Conceptes i principis

El problema dels judicis morals: El problema de la fonamentació de l'Ètica.

• La distinció entre Ètica i moral.
• Relativisme axiològic: moral i ètic.
• Educació moral versus adoctrinament: l'evolució de la consciència moral segons Kohlberg.
• Llei moral i llei científica.
• Ètica, Religió, Dret: l'objecció de consciència.

Ètica de mínims i de màxims:

• Justícia i felicitat: el problema de les societats plurals.
• Ètica professional: finalitats intrínseques i extrínseques.
• Ètica de l'individu, Ètica de l'organització, Ètica professional: la compatibilitat.

El problema de la fonamentació de l'Ètica.

• Fal·làcies: naturalista, intel·lectualista, voluntarista.
• Ètiques teleològiques: la llei natural.
• Ètiques deontològiques: l'autonomia.
• El trilema de Münchhausen.
• Principis, normes i judicis.
• Autonomia, no maleficència, beneficència i justícia.
• Vulnerabilitat, finitud, integritat i solidaritat.
• Prudència, eficàcia i qualitat.

     2. Teories ètiques teleològiques.

• Bé i plaer: Epicur.
• Bé i autorealització: Aristòtil.

     3. Teories ètiques deontològiques.

• Bé i deure segons els estoics: Sèneca.
• Bé i imperatiu categòric: Kant.

• Comprensió del vocabulari específic de l’ètica.
• Coneixement de teories ètiques clàssiques.
• Explicitació i argumentació de raons ètiques en la presa de decisions.

Cap.

El curs consta de tres blocs cada un dels quals conté diferents unitats que el professor anirà penjant amb regularitat a l'aula.
Per tal de resoldre dubtes sobre els continguts de les unitats que s'aniran penjant a l'aula o sobre qualsevol qüestió de procediment l'alumnat disposa de la presencia permanent del professor.
Amb el fi de compartir l'opinió amb els companys de l'aula sobre qüestions que s'aniran plantejant el professor obrirà fòrums de debats.

Percentatge de dedicació a les diferents activitats i tasques que han de fer els alumnes:

• Tutories individuals i/o col·lectives: 8%
• Consultes al fòrum, professor: 2%
• Jornades presencials: 5%
• Lectura i estudi personal: 50%
• Planificació, preparació i realització de les tutories individuals i/o col·lectives: 35%

Avaluació

Constarà en el desenvolupament de quatre activitats:

• Activitat 1: Comentari d'un cas des de la perspectiva ètica (25% de la nota).
• Activitat 2: Prova oral: Epicur i Aristòtil (25% de la nota).
• Activitat 3: Prova oral: Sèneca i Kant (25% de la nota).
• Activitat 4: Exposició oral d’un pensador/a contemporani concretant la seva proposta ètica de forma organitzada i coherent (25% de la nota)

• Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic.
• Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d'un objecte d'estudi determinat.
• Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d'idees, valors, actituds.
• Sensibilitat envers la diversitat d'opinions, pràctiques i estils de vida.
• Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
• Capacitat per prioritzar criteris segons situacions.
• Resolució de problemes.
• Presa de decisions.

(M=Manual; C=Clàssic; T= Llibre temàtic especialment interessant)

Seran obligatòries les lectures de les següents obres breus i selecció de textos:

A. Cortina: Ética mínima, Madrid, Tecnos, 1989 (M)

Epicuro: “Las máximas capitales”, “La carta a Meneceo” y “Gnomologio vaticano” en Obras completas, Madrid, Cátedra, 1996. (C)

Aristóteles: Ética a Nicómaco (libros 1, 2 y 5), Madrid, Espasa-Calpe, 1992. (C)

L.A. Séneca: "Sobre la Providencia" y “Sobre la felicidad” en Diálogos, Madrid, Tecnos 1986. (C)

I. Kant: Fundamentación de la metafísica de las costumbres (primera parte), Madrid, Espasa-Calpe, 1992 (C)

Bibliografia general:

J.L. Aranguren: Ética, Madrid, Alianza Editorial, 1990. (M).

I. Berlin: Cuatro ensayos sobre la libertad, Madrid, Alianza editorial, 1988. (T)

N. Bilbeny (coord): Grans fites de l’ètica, Barcelona, Cruïlla-Fund. Joan Maragall, 2000. (M).

R.B. Brandt: Teoría Ética, Madrid, Alianza editorial, 1982.(M)

V. Camps: Historia de la Ética, Barcelona, Crítica, 1989-92. (M).

               Virtudes públicas, Barcelona, Círculo de Lectores, 1993. (T)

A. Cortina: Ética sin moral, Madrid, Tecnos, 1990.(T)

                       Ética aplicada y democracia radical, Madrid, Tecnos, 1993.(T)

E. Fromm: El miedo a la libertad, Barcelona, Paidós, 1980.(T)

A. Galindo (ed): La pregunta por la Ética, Salamanca, Universidad P. de Salamanca, 1993.(T)

Hortal: Ética. Los autores y sus circunstancias, Madrid, Universidad Pontificia de Comillas, 1994. (M).

A. Hortal, J.L Fernández (eds): Ética de las profesiones, Madrid, Universidad P. de Comillas, 1994. (T)

O. Höffe (ed): Diccionario de Ética, Barcelona, Crítica, 1995. (M).

L. Kohlberg: Psicología del desarrollo moral, Bilbao, Desclèe de Brouwer, 1992.(T)

MacIntyre: Historia de la Ética, Barcelona, Paidós, 1988. (M).

                      Tras la virtud, Barcelona, Crítica, 1987.(T)

C.S. Nino: Ética y derechos humanos, Barcelona, Ariel, 1989.(T)

A.M. Pieper: Ética y moral, Barcelona, Crítica, 1990. (M).

J.P. Sartre: El existencialismo es un humanismo, Barcelona, Edhasa, 2000.(C)

P. Singer: Ética práctica, Barcelona, Ariel, 1984.(T)

                     Compendio de Ética, Barcelona, Alianza editorial, 1994. (M).

E. Tugenghat: Lecciones de Ética, Barcelona, Gedisa, 1997(M).