El paradigma crític de la modernitat ha qüestionat pregonament les formes de religiositat institucionalitzades que han exercit el monopoli del sagrat durant segles. Tanmateix, a l’inici del nou mil·lenni, contrasta la crisi de les religions formalment establertes amb el sorgiment de noves formes de religiositat que, tot i la seva diversitat, posen de manifest que la inquietud de l’ésser humà envers la transcendència no ha desaparegut, ni de bon tros, amb els avenços científics, culturals i ètics que la humanitat ha experimentat durant aquestes darreres dècades. El món d’avui no es pot entendre sense aquest component religiós implícits en molts àmbits culturals i explícit en algunes manifestacions socials. El cristianisme viu el repte de dialogar amb aquestes noves formes de religiositat, posant a l’abast dels cercadors de l’Absolut el seu patrimoni espiritual, però també denunciant desviacions i enganys i, alhora, estant obert a enriquir-se amb aquesta nova recerca religiosa.

1. El nou context religiós
1.1 La crisi religiosa de la Modernitat
1.2 El retorn del sagrat
 
2. Els principals fenòmens vinculats a les noves religiositats
2.1 La Nova Era i els neomisticismes
2.2 Els fonamentalismes
2.3 Les sectes
2.4 Els succedanis de la religió
2.5 Les espiritualitats laiques
 
3. Noves religiositats i postmodernitat
3.1 La ruptura amb la tradició
3.2 L’èmfasi en l’experiència personal
3.3 La globalització de les creences
 
4. El diàleg amb el cristianisme
4.1 Un cristianisme interpel·lat per les noves religiositats
4.2 Aportacions del cristianisme a les noves religiositats
4.3 Perspectives de futur
4.4 L’atri dels gentils

Coneixements bàsics de fenomenologia, sociologia i antropologia de les religions.

Activitat  a l’aula: 40%
Exposició del professor 20%
Exposició de l’estudiant 10%
Debats 5%
Cinefòrum 5%
Activitat fora de l’aula: 60%
Lectura i recensió de textos 30%
Elaboració de monografies 30%
 
Avaluació:
 
Elaboració d’una monografia sobre una modalitat de les noves religiositats
 
a) Exposició oral del treball a classe: 25% de la nota
b) Presentació del treball escrit: 25% de la nota
c) Examen escrit: desenvolupament d’un tema explicat prèviament a classe: 50%

Competències transversals (genèriques)
 
Capacitat d’anàlisi i síntesi
Comunicació oral i escrita
Habilitat amb l’ús de l’ordinador
Habilitats de gestió de la informació (busca i analitzar informació de fonts diverses)
Capacitat critica i autocrítica
Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat
Habilitats d’investigació
Habilitat per treballar de forma autònoma
 
Competències específiques: 
 
Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral
Fonamentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals.
Avaluar les societats contemporànies a partir dels models proposats per les Ciències de la Religió.
 
Objectius:
 
Conèixer les diferents manifestacions de les noves formes de religiositat
Analitzar els mecanismes socials que han possibilitat el sorgiment de les noves religiositats
Establir criteris que permetin realitzar un discerniment sobre les noves religiositats
Cercar vies de diàleg entre les noves religiositats i el cristianisme