En el món de l'ecumenisme, de les relacions intercristianes, cal tenir presents totes les Esglésies cristianes. Pel que fa al món oriental, es coneix més o menys l'Ortodòxia de tradició bizantina, però es té poc coneixement de totes les altres tradicions eclesiàstiques orientals: història, composició, teologia, relacions ecumèniques, etc. Cal conèixer totes aquestes Esglésies per tal de tenir una visió realment ecumènica.

1. Preliminars: aclariment de conceptes i terminologia
2. Església Ortodoxa (ritu bizanti)
2.1. Patriarcats (Constantinoble, Moscou, Sèrbia, Bulgària, etc.)
2.2. Esglésies autocèfales (Grècia, Xipre, etc.)
3. Esglésies Ortodoxes Orientals
3.1. Església Assíria d'Orient
3.2. Església Ortodoxa Siríaca (+ Siríaca Malankar, a l'Índia)
3.3. Església Copta Ortodoxa (+ Etiòpica + Eritrea)
3.4. Esgésia Armènia Apostòlica
4. Esglésies catòliques de ritu oriental

Tot i que l'endinsar-se en el món de les Esglésies d'Orient porta sempre una descoberta, un món que realment es desconeixia, es requereix una predisposició a descobrir aquest món desconegut, a obrir horitzons, deixant de banda esquemes prefixats. El tema demana de fer història (refer la memòria històrica) i una situació geogràfica.

- Treball a l’aula:
Debats sobre qüestions: 8%
Consultes al professor: 2%
Jornades presencials: 5%

- Treball fora de l’aula:
Estudi personal: 40%
Preparació de qüestionaris i comentaris de text: 30%
Elaboració de la síntesi final del curs: 15%

Sense un examen final pròpiament dit (no es pot pretendre que se sàpiga tota la matèria explicada), l'avaluació es farà sobe la base de:

- Qüestionaris i comentaris de text: 40%
- Participació al fòrum: 10%
- Síntesi final del curs: 50%

1. Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat.
2. Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral...
3. Fonamentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals.

Objecte de les lliçons és fer conèixer, amb un mínim de profunditat, i més enlla de l’univers catòlic llatí, les Esglésies del cristianisme d’Orient. Una primera clau per a entendre’n el tramat d’aquestes és conèixer, ni que sigui a grans trets, la història i característiques tant de les Esglésies ortodoxes de la branca bizantina (Patriarcats, Esglésies autocèfales) com de les Esglésies ortodoxes orientals.

Binns, J., Las Iglesias cristianas ortodoxas, Madrid, Akal 2009.

Carcione, F., Le Chiese d’Oriente. Identità, patrimonio e quadro storico generale, Cinisello Balsamo, San Paolo 1998.

González Montes, A. (dir.), Las Iglesias Orientales (BAC 604), Madrid, Editorial Católica 2000. [D'aquest volum, veure especialment II part, caps. III – VIII; III part, caps. IX-X].

Meyer, J., La gran controversia. Las Iglesias católica y ortodoxa de los orígenes a nuestros días (Tiempo de memoria 57), Barcelona 2006.

Nadal Cañellas, J., Las Iglesias apostólicas de Oriente. Historia y características, Madrid, Ciudad Nueva 2000.

Oeldemann, Die Kirchen des christlichen Ostens (Topos Taschenbücher 577), Ruggell/Liechtenstein, Topos ²2008.

Roberson, R., The Eastern Christian Churches. A brief Survey, Edizioni “OrientaliaChristiana”, Roma, Pontificio Istituto Orientale ⁶1999.

Valognes, J.-P., Vie et mort des chrétiens d’Orient. Des origines à nos jours, París, Fayard 1994. [El  llibre s’ocupa dels cristians del Pròxim i Mitjà Orient; per tant, no contempla les Esglésies Ortodoxes, de ritu bizantí, d’Europa: Grècia, països eslaus, etc.]

No s'indiquen aquí altres llibres de caire més teològic o espiritual.