El judaisme es caracteritza per haver desenvolupat molt la «tradició oral», interrelacionada estretament amb la «tradició escrita» (text bíblic). Amb la tradició oral es vol desentranyar al màxim, a través de l’estudi del text bíblic, tots els sentits possibles de la paraula de Déu i trobar-hi totes les aplicacions pràctiques.
En el Diàleg interreligiós i la Identitat cristiana interessa conèixer l’origen d’aquesta «tradició» i el seu desenvolupament fins arribar pràcticament al nostre temps, especialment, pel que fa a Europa, en la força que va agafar la mística i la pietat.

1.      Introducció: El naixement del Judaisme

2.      Les guerres jueves

3.      La tradició oral

4.      El Patriarcat jueu

5.      La mística jueva

6.      Les festes jueves

Tenir els coneixements bíblics propis del Batxillerat en Ciències Religioses.

L’assignatura té 5 ECTS (=125 hores). Aquestes hores es distribueixen de la següent manera:

*Tasques d’interacció i comunicació a l’aula virtual (17%), que inclou tutories i activitats (10%), consultes al professor (2%) i les dues trobades presencials (5%).

*Estudi i treball de l’alumne (83%), que inclou l’estudi personal (48%) i la planificació, preparació i realització de les tutories i activitats (35%).

*A part, de la UNITAT 1 (Introducció), la resta d’activitats ocuparan unes 3 setmanes cadascuna.

En cada unitat hi haurà un TEMPS D’ESTUDI combinat amb ACTIVITATS. El material d’estudi comprèn apunts de contingut i algun text relacionat.

 - L’avaluació és continuada. S’avaluen les tres competències i objectius mencionats en l’apartat següent. Cada competència-objectiu, convenientment aparellats equivaldrà a un terç de la nota final del curs.

-S’han de realitzar i superar almenys el 33% de les activitats. 

-Cada competència tindrà una activitat específica per avaluar-la i una interacció entre els membres del curs.

-Després de cada unitat es passarà als alumnes un informe amb les notes.
 

-OBJECTIUS
.Explicitar de cara a l’actual conjuntura la necessitat del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat
.Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals a les Ciències de la Religió
.Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia de les diferents tradicions espirituals
-COMPETÈNCIES

.Conèixer el sentit profund que té en el judaisme l’estudi i l’aplicació a la vida del text bíblic.

.Tenir nocions generals de la història i el valor de la mística en el judaisme europeu.

.Copsar la vivència profunda que amara i s’expressa en les festes jueves.
 

Ayaso, J. R. Iudaea Capta. La Palestina Romana entre las dos guerras judías, Estella: Verbo Divino 1990.

[Israel Ben Eliezer], Relatos y paràbolas de los Hasidim. Antología, (El Barco de Papel), Barcelona: Alfa Ibérica / Laia 1985.

Nahman De Bratslav (J. Ferrer – J. Serra, Eds.), Contes Cabalístics, Sagrats i Clàssics 9, Fragmenta: Barcelona 2016.

Buber, M., Cuentos Hasídicos. I-II, Barcelona: Paidós 1993.

Casanelles, Pere - Gendre, Jordi, Ritual de l’hagadà de Pasqua. La celebració del sopar pasqual jueu, Barcelona: Claret 1997.

Cortès, Enric, «Diàleg interreligiós. Judaisme», en Ars Brevis (Anuari 2003), Barcelona: Càtedra Ramon Llull Blanquerna 2004, p. 58-74.

—, «L’amor a l’estudi en la literatura rabínica antiga», en RCatT 14(1989) 76-84.

—, «La Mística dels Hassidim d’Alemanya-Nord de França (s. XII-XIII)», en La Mística com a lloc de trobada (Jornades d’Estudis Franciscans), Barcelona:  Família Franciscana de Catalunya-Facultat de Teologia de Catalunya 2003 p. 54-58.

Le Déaut, R. La Nuit Pascale. AB 22. Rome: Istituto Biblico Pontificio 1963.

Ferrer, Joan – Martínez, Assumpta, Les Nits Jueves. Llegendes de la tradició d’Israel, (Girona Judaica 2), Girona: Patronat del Call de Girona 2005.

M. Forcano (Ed.), M., Llibre de la Creació, (Sagrats i Clàssics 6), Barcelona: Fragmenta 2012.

García-Huidobro Rivas, Tomás, El surgimiento del judaísmo rabínico y el Nuevo Testamento, (Estudios Bíblicos 73) Estella: Verbo Divino 2020.

Guevara, H., Ambiente político del pueblo judío en tiempos de Jesús. Madrid: Cristiandad 1985.

Idel, M., Mesianismo y misticismo, Barcelona: Riopiedras 2000.

¶  Laenen, J. H., La mística judía, Madrid: Trotta 2006.

Del Olmo Lete, Gregorio, Origen i persistencia del Judaísmo, Estella: Verbo Divino 2010.

Rodríguez Carmona, A.  La religión judía. Historia y teología, Madrid: BAC 2001.

Safran, A., Sabiduría de la cábala, Barcelona: Riopiedras 2000.

Scholem, G. G., Desarrollo histórico e ideas básicas de la cábala, Barcelona: Riopiedras 2000.

—, Los orígens de la cábala. Vol. 2: «La cábala en Provenza y Gerona», Barcelona: Riopiedras 2001.

Seijas, G. (dir.), Historia de la literatura hebrea y judía, Madrid: Trotta 2014.

¶ Stemberger, Günter, El judaísmo clásico. Cultura e historia del periodo rabínico, Madrid: Trotta 2011 (original: Das klassische Judentum. Kultur und Geschichte der rabbinischen Zeit, München: C.H. Beck oHG 2009).

Strack, H. L. – Stemberger, G., Introducción a la Literatura Talmúdica y Midrásica, (Biblioteca Midrásica 3), València: Institución San Jerónimo 1988.

Taradach, M., El Midrasch, Barcelona: Herder – FTCat 1989.

del Valle, C. (ed.), La Misná, Madrid: Editora Nacional 1981.

Vicent, R., La fiesta judía de las Cabañas (Sukkot). Interpretaciones midrásicas en la Biblia y en el judaismo antiguo, Estella: Verbo Divino 1996.

També podeu consultar:

-JEWISH ENCYCLOPEDIA:

• http://jewishencyclopedia.com/

-ENCYCLOPAEDIA JUDAICA (biblioteca pública de Vancouver)

• http://go.galegroup.com/ps/i.do?id=GALE%7C9780028660974&v=2.1&u=vanc99032&it=etoc&p=GVRL&sw=w&authCount=1

I per si us interessa com a divulgació:

Marín, Joan Ramon, 100 personatges bíblics, (Col·lecció: De 100 en 100, n. 57), Valls: Cossetània 2019.