El judaisme es caracteritza per haver desenvolupat molt la «tradició oral», interrelacionada estretament amb la «tradició escrita» (text bíblic). Amb la tradició oral es volen desentranyar al màxim, a través de l’estudi del text bíblic, tots els sentits possibles de la paraula de Déu i trobar-hi totes les aplicacions pràctiques.
Aquesta assignatura, per tant, complementa els estudis bíblics estrictament centrats en els «llibres bíblics». En el context del Diàleg interreligiós i en la Identitat cristiana interessa conèixer l’origen d’aquesta «tradició» i el seu desenvolupament perquè és una tradició que ha estès les seves branques especialment en Europa fins a arribar pràcticament als nostres dies. En el context del diàleg cultural interessa de manera especial, la conjunció d’història, mística i pietat popular.

1. INTRODUCCIÓ: EL NAIXEMENT DEL «JUDAISME»
2. LES GUERRES JUEVES
3. LA TRADICIÓ ORAL
4. EL PATRIARCAT JUEU
5. LA MÍSTICA JUEVA
6. LES FESTES JUEVES 

Tenir els coneixements bíblics propis del Batxillerat en Ciències Religioses.

L’assignatura té 5 ECTS (=125 hores). Aquestes 125 hores es distribueixen de la  següent manera:

Activitat a l’aula (35%) que comprèn: exposició del professor (23%), activitats a classe (8%) i tutories (4%)

Activitat fora de l’aula (65%) que comprèn: estudi personal (38%), preparació d’activitats (21%) i tutories (6%).

*Cada unitat té el seu material d’estudi, combinat amb les activitats avaluadores corresponents. 

*L’avaluació és continuada. 

*S’avaluen les tres competències i objectius mencionats en l’apartat següent. Cada competència-objectiu, convenientment aparellats equivaldrà a un terç de la nota final del curs.

*Per tenir nota a final del curs s’han de realitzar i superar almenys el 33% de les activitats.

- Conèixer el sentit profund que té en el judaisme l’estudi i l’aplicació a la vida del text bíblic.
- Tenir nocions generals de la història i el valor de la mística en el judaisme europeu.
- Copsar la vivència profunda que amara i s’expressa en les festes jueves.

-OBJECTIUS
-Explicitar de cara a l’actual conjuntura la necessitat del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat.
-Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals a les Ciències de la Religió.
-Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia de les diferents tradicions espirituals

Ayaso, J. R. Iudaea Capta. La Palestina Romana entre las dos guerras judías, Estella: Verbo Divino 1990

[Israel Ben Eliezer], Relatos y paràbolas de los Hasidim. Antología, (El Barco de Papel), Barcelona: Alfa Ibérica / Laia 1985.

Nahman De Bratslav (J. Ferrer, J.  – Serra, J., Eds.), Contes Cabalístics, Sagrats i Clàssics 9, Fragmenta: Barcelona 2016.

Buber, M., Cuentos Hasídicos. I-II, Barcelona: Paidós 1993.

Casanelles, Pere - Gendre, Jordi, Ritual de l’hagadà de Pasqua. La celebració del sopar pasqual jueu, Barcelona: Claret 1997.

Cortès, Enric, «Diàleg interreligiós. Judaisme», en Ars Brevis (Anuari 2003), Barcelona: Càtedra Ramon Llull Blanquerna 2004, p. 58-74.

—, «L’amor a l’estudi en la literatura rabínica antiga», en RCatT 14(1989) 76-84.

—, «La Mística dels Hassidim d’Alemanya-Nord de França (s. XII-XIII)», en La Mística com a lloc de trobada (Jornades d’Estudis Franciscans), Barcelona:  Família Franciscana de Catalunya-Facultat de Teologia de Catalunya 2003 p. 54-58.

Le Déaut, R. La Nuit Pascale. AB 22. Rome: Istituto Biblico Pontificio 1963.

Ferrer, Joan – Martínez, Assumpta, Les Nits Jueves. Llegendes de la tradició d’Israel, (Girona Judaica 2), Girona: Patronat del Call de Girona 2005.

Forcano (Ed.), M., Llibre de la Creació, (Sagrats i Clàssics 6), Barcelona: Fragmenta 2012.

García-Huidobro Rivas, Tomás, El surgimiento del judaísmo rabínico y el Nuevo Testamento, (Estudios Bíblicos 73) Estella: Verbo Divino 2020.

Guevara, H., Ambiente político del pueblo judío en tiempos de Jesús. Madrid: Cristiandad 1985.

Idel, M., Mesianismo y misticismo, Barcelona: Riopiedras 2000.

¶  Laenen, J. H., La mística judía, Madrid: Trotta 2006.

Del Olmo Lete, Gregorio, Origen i persistencia del Judaísmo, Estella: Verbo Divino 2010.

Rodríguez Carmona, A.  La religión judía. Historia y teología, Madrid: BAC 2001.

Safran, A., Sabiduría de la cábala, Barcelona: Riopiedras 2000.

Scholem, G. G., Desarrollo histórico e ideas básicas de la cábala, Barcelona: Riopiedras 2000.

—, Los orígens de la cábala. Vol. 2: «La cábala en Provenza y Gerona», Barcelona: Riopiedras 2001.

Seijas, G. (dir.), Historia de la literatura hebrea y judía, Madrid: Trotta 2014.

¶ Stemberger, Günter, El judaísmo clásico. Cultura e historia del periodo rabínico, Madrid: Trotta 2011 (original: Das klassische Judentum. Kultur und Geschichte der rabbinischen Zeit, München: C.H. Beck oHG 2009).

Strack, H. L. – Stemberger, G., Introducción a la Literatura Talmúdica y Midrásica, (Biblioteca Midrásica 3), València: Institución San Jerónimo 1988.

Taradach, M., El Midrasch, Barcelona: Herder – FTCat 1989.

del Valle, C. (ed.), La Misná, Madrid: Editora Nacional 1981.

Vicent, R., La fiesta judía de las Cabañas (Sukkot). Interpretaciones midrásicas en la Biblia y en el judaismo antiguo, Estella: Verbo Divino 1996.

També podeu consultar:

-JEWISH ENCYCLOPEDIA:

http://jewishencyclopedia.com/

-ENCYCLOPAEDIA JUDAICA (biblioteca pública de Vancouver)

http://go.galegroup.com/ps/i.do?id=GALE%7C9780028660974&v=2.1&u=vanc99032&it=etoc&p=GVRL&sw=w&authCount=1

I per si us interessa com a divulgació:

Marín, Joan Ramon, 100 personatges bíblics, (Col·lecció: De 100 en 100, n. 57), Valls: Cossetània 2019.