General

La Pasqua fonamenta l'esperança i ens diu 'no tingueu por'

13 de març de 2020
Localització
Barcelona

Estem vivint una Pasqua excepcional en la qual, com diu el Ramon M. Nogués en el seu escrit "Pasqua Interior", a causa del confinament per la pandèmia, no tenim la celebració comunitària, i per viure la Pasqua "només" tenim l'Evangeli, que és la peça clau. Per això val la pena a llegir i meditar els texts de la resurrecció del Senyor i sentir-nos deixebles com els primers que van rebre l'anunci joiós.

L'ANUNCI DE LA RESURRECCIÓ: la por i l'alegria, el dubte i la confiança.

(Mt 28,1-10; Mc. 16,1-8; Lc 24,1-12)

Els evangelis sinòptics ens parlen de les dones que van al sepulcre, de bon matí. Estan tristes pel que ha passat i preocupades per com podran córrer la pedra del sepulcre per ungir el cos de Jesús per la sepultura.

Quan es troben el sepulcre buit, i reben l'anunci de la resurrecció per part d'uns homes amb vestit resplendent i el mateix Jesús, reaccionen de diverses maneres: a) marxen corrents i no diuen res a ningú per por; b) amb por i amb alegria ho van a comunicar als deixebles; c) Elles van recordar les paraules de Jesús sobre la seva mort i resurrecció, i se'n van a anunciar-ho als deixebles.

El missatge que reben tant dels àngels com de Jesús mateix és "No tingueu por", però la novetat que trenca tots els esquemes i capgira les dinàmiques costa d'assumir plenament, és un procés i un camí que cal fer.

A l'evangeli, de Joan, (Jn 20, 1-2) Maria Magdalena va sola al sepulcre quan encara és fosc i quan el troba buit, corre a dir als deixebles que s'han endut el Senyor i no sap on l'han posat.

Les dones van a dir als deixebles el què han vist i sentit, així i tot el seu testimoni, ens diu l'evangeli de Lluc (Lc 24,9-12) és posat en dubte. Alguns corren al sepulcre per comprovar que el cos no hi és i no el troben i se'n tornen sense entendre el què ha passat.


LA TROBADA AMB JESÚS RESSUSCITAT: del dubte a la fe.

En aquests textos hi ha un ventall d'actituds diverses dels deixebles. Uns el van a esperar i es troben amb Jesús, són els onze deixebles de l'evangeli de Mateu (Mt 28,16-20). En canvi, a l'evangeli de Marc, els onze, tot i el testimoni de Maria Magdalena i uns deixebles (Mc 16, 9-13) no es mouen del lloc i Jesús els va a buscar i els recrimina la seva duresa de cor i la seva falta de fe (Mc. 16,14-18) A l'evangeli de Lluc, l'episodi dels que van a Emmaús, centre el relat, i Jesús també va a l'encontre dels altres deixebles (Lc 24,13-49). A l'evangeli de Joan, Maria Magdalena Jesús li surt a l'encontre, ella ni se n'adona fins que la crida pel seu nom. Als deixebles, tancats a casa plens de por, Jesús també els va a trobar i els diu "Pau a vosaltres", i ells s'omplen d'alegria. (Jn 20,11.29)

Anar-se obrint, escoltar, llegir i interpretar la Paraula de Déu en les escriptures, sortir de casa i córrer al sepulcre, buscar, dubtar de les mateixes conviccions. L'anunci de la resurrecció no els deixa impassibles i quiets, tot i la por, i la no evidència, el dubte va esquerdant la crosta de la desesperança. Són textos densos on podem trobar la clau del significat de la nostra Pasqua.

1.- Jesús és qui surt a l'encontre, és qui es dona a conèixer, és qui s'apropa, fins i tot a aquells que han decidit tancar-se en la seva por, però que són capaços d'escoltar i de dubtar. El dubte és la porta de la fe.

2.- La trobada amb Jesús ressuscitat, remet a la seva vida i a la seva mort, i tal com diu l'evangeli de Joan, com un resum: "Com el Pare m'ha enviat, també jo us envio a vosaltres", convida a continuar la seva missió, a viure l'evangeli, és a dir, la bona notícia de l'amor incondicional de Déu a la humanitat, i viure, enviats pel Pare, com a fills en el Fill.

3.- La nostra esperança és ferma en la promesa de Jesús de ser amb nosaltres fins a la fi dels temps.