Els artistes beuen d’altres fonts, es basen en una història real, s’inspiren en un escrit, en una imatge, en una escena que han viscut i a partir d’aquí imaginen mons. John Ronald Reuel Tolkien va crear el seu propi mite per expressar la seva fe en l’Església catòlica. Jaume Fontbona descriu els paral·lelismes que hi ha entre els tres llibres del Senyor dels Anells i els textos bíblics.

Emmarcada dintre del cicle de conferències del Diploma de Mitologia i simbologia, el professor convida a parlar del mite creat per l’escriptor J.R.R Tolkien. “Tolkien vol reflectir en la seva creació mítica que l’esperança s’arrela en l’amor de Déu vessat en els nostres cors.”

El ponent, basant-se en les tres veritats del cardenal Cardijn, ha interpretat la creació literària d’en Tolkien: la veritat de fe, d’experiència i de mètode. “La veritat de fe són les conviccions creients de l’autor, la veritat d’experiència el món real sacsejat per la Segona guerra mundial i per l’èxode rural, i la veritat de mètode és el món mític de la Terra Mitjana.”

Alguns dels exemples apareguts durant la conferència:

Viatges amb missió

Tal com Abraham surt del seu petit món per a una missió, en el Senyor dels Anells un grup de personatges surten de La Comarca per a una missió. La missió és similar en ambdós casos, anar cap al Déu veritable sense caure en la temptació del mal.

La lluita contra el mal

La impressionant lluita contra el Mal protagonitzada per Sam i Frodo, ens recorda el que diu sant Pau, ens fa descobrir que la victòria no depèn només de la seva heroïcitat, sinó que sobretot de la gràcia de Déu. A l’Apocalipsi el triomf final també està garantit per Déu.

L’esperança

La funció del món mític d’en Tolkien és infondre esperança. L’esperança ens santifica, ens divinitza. Apareix una crida a l’esperança enmig d’un món dominat per les màquines i els atemptats. L’autor, a través dels seus escrits, transmet que l’esperança ens santifica, i que l’amor de Déu fomenta la nostra esperança i la nostra fidelitat, des de la nostra feblesa i divinitat. (ressò del Magnificat).

L’Anell

L’anell és l’objecte que posarà a prova la nostra humilitat. En el Senyor dels Anells hi ha dos mons pel que et pots sentir atret, “pots servir l’amor que Déu ens manifesta en els altres i en la creació”, o bé “deixar-te endur per la supèrbia i sevir el poder que elimina l’altre i la creació.”

L’anell representa possessió, poder per a ser adorat, per a esclavitzar totes les races. L’anell captiva i sedueix a la persona que se’l posi, l’apartarà del camí de Déu. Hi ha sis personatges que cauen en aquesta temptació: Gàndalf, Sàruman, Galàdriel, Bòromir, Sam i Frodo. Tots són perdonats, igual que Gol·lum, personatge corromput per l’anell, que és perdonat tres vegades. L’únic que no queda clar si és perdonat és en Sàruman, ell a diferència de la resta que s’han posat l’anell, traeix els qui l’envien, igual que Judes, el traïdor entre els dotze.

Fidelitat

Gàndalf i Àragorn són fidels de forma sòlida a la missió rebuda, aquests personatges prenen forma humana i se sotmeten a la mortalitat. Gàndalf mor lluitat amb un àngel caigut, i Sàruman mor davant dels hobbits. Tots dos reflecteixen la fidelitat de Déu envers les seves creatures i l’amor.

Misericòrdia

La presència de la misericòrdia divina també és indicada amb la llum del flascó de Galàrdiel, amb les àguiles que alliberen en Gàndalf d’en Saruman, i salven el Frodo i el Sam. Les àguiles anuncien la victòria sobre el mal. Després de guanyar, creixerà l’Arbre de referència a la presència permanent de Déu enmig del seu poble sense cap temple. L’Arbre marcit florit és una clara al·lusió al misteri pasqual, a més de ser una al·lusió a la perdurabilitat del regne instaurat. “Tal com l’arbre sec significava la caiguda de Númenor, l’Arbre florit simbolitza la presència salvadora de Déu”.

Aquestes només són algunes de les semblances entre els textos bíblics i el Senyor dels Anells, en podeu trobar moltes més llegint el text sencer de la ponència o veient-la on-line.