Sembla que Mahler parafrasejava el pensador anglès Thomas More (1478-1535) i ho deia en el context de la innovació musical i representativa.

El text  on vaig trobar aquest pensament és un estudi molt seriós i molt actual de l’Antic Testament. L’autor ho esmenta en relació a la interpretació dels textos bíblics. Afirma que en aquests textos, tant de l’Antic Testament com del Nou hauríem de cercar quin era el foc que els va inspirar, i no convertir-nos en preservadors d’una literalitat que pot convertir-se en unes cendres sagrades. El foc és el que pot fer encendre els cors dels lectors, les cendres soles no són més que restes nostàlgiques i arqueològiques d’un passat que no tornarà.

Aquesta reflexió em va fer pensar en moltes de les coses que tenim les persones, sobretot les que ja tenim una certa edat. Des de la parella, la família, la professió, la fe, la religió fins arribar a la comunitat de fe que anomenem la nostra església i les comunitats germanes que “caminen amb nosaltres”.

En cada una d’aquestes realitats em plantejo de reflexionar en quina forma les estem vivint, si com a cendres del passat o com a un foc que perdura i que és capaç d’inflamar-nos. Sempre hi ha la possibilitat de remoure el caliu d'aquestes cendres fins que reaparegui el foc que les va engendrar. Les cendres que encara poden regenerar el foc inicial s’han de preservar. Si no som capaços de revifar les cendres és que han perdut tot el caliu i aleshores ja no valen per a res.

Per als protestants la paraula “tradició” és vista amb desconfiança. L’única tradició vàlida és la Sagrada Escriptura. Així doncs, el protestantisme hauria d'adaptar la sentència dient: “Allò que és important és la preservació del foc, no l'adoració de les cendres."

Pel que fa a l’Església, també podríem reflexionar sobre la manera de viure-la. No fos cas que les nostres esglésies, tant la catòlica com les protestants, es convertissin en cendrers daurats. Sense anar més lluny, jo trobo a faltar aquest foc en mi mateix. El meu cor ja no s’inflama com ho feia en altres temps.

Com fer reviure les nostres cendres? Hem de buscar-ne el caliu que encara amaguen i revifant-lo apareixerà la flama i el foc inicial. No cal canviar de cendres per trobar un nou caliu. Segur que, en algun lloc d'aquestes cendres, hi trobarem el caliu amagat. 

No és que hi confiï gaire en les nostres cendres però, hem de mantenir la fe i ja no dependrà de la fidelitat d'allò que va existir sinó de la fidelitat del Senyor de les cendres. En Ell sí que hi descobrirem el caliu necessari. Ell és la garantia de l'èxit de la recerca que necessitem per tornar a notar el foc dins els nostres cors.

Potser hauríem de recuperar aquell “Indigneu-vos” de l'autor francès Stéphane Hessel, que va ser tant famós al 2010, i convertir-lo en un: “Inflameu-vos” . Rebutgeu ser només cendres sagrades o cendrers d'or! Regirem les nostres cendres, i trobarem el caliu perquè Ell hi és. Només cal que ens n’adonem.