Llicenciatura

Cançons als nens morts de Gustav Mahler Dol i consol en temps de mort de Déu

Fredric Blanco

Aquesta tesina vol ser un assaig d’aproximació a la figura i el pensament religiós de Gustav Mahler des de les ciències religioses i a través del seu cicle de cançons Kindertotenlieder (Cançons als nens morts).

Gustav Mahler és un referent cultural de primer ordre que personifica per una banda una biografia marcada pel dolor i el sofriment d’una personalitat turmentada, i, per altra banda, l’estat d’ànim d’un moment cultural com fou l’angoixa generada per la necessitat de salvació, en una cultura marcada pel desarrelament -formulat per Nietzsche com a “mort del Déu”-, tot plegat entre l’anacronisme i la irrellevància de la vella religió reglada, incapacitada ja per al consol, que oferia el catòlic status quo del crepuscular Imperi  Austrohongarès dels entorns del 1900.

Un cop mort el Déu dels consols i esbandits els consols de Déu, on és possible empararse en el moment del dol per les experiències del mal i de la mort? Aquesta és la qüestió central a la qual s’enfronta Mahler posant-se, a través de la seva composició, en la pell d’un pare que acaba de perdre el seu fill petitó. La simbòlica dels sons i les eines hermenèutiques pertinents ens ajudaran a assajar una audició detinguda, conscient i intel·lectiva d’aquesta obra musical que ens obre a la comprensió del profund malestar de la nostra cultura occidental contemporània.

Mahler ens proposa compartir, amb els Kindertotenlieder, un viatge espiritual que, partint d’una fonda desolació i passant pel fracàs en la recerca de sentit, per l’absoluta desesperació i per una alienant negació de la realitat, arriba al gaudi contemplatiu del Misterium  tremendum et fascinants que irromp sorprenentment i contra tota esperança en forma d’una gratuïta, sol·lícita i amorosa dinàmica relacional que és do d’un particular Déu Mare font d’entranyable tendresa. El cicle de cançons Kindertotenlieder és, en  definitiva, l’expressió mística d’una promesa de salvació de la qual Mahler ens convida a participar.

Llegir tesina aquí

Altres notícies
General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església. A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.
Màster

La fascinació del mandala: explorant la psicologia i el simbolisme

Dissabte 4 de maig de 2024, Maria Mora Viñas va captivar l'atenció del públic en una conferència reveladora titulada "Psicología y simbolismo del mandala". L'acte, celebrat amb èxit a l'ISCREB, va oferir una visió profunda sobre la significació psicològica d'aquesta antiga forma artística.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Connectant coneixements i valors

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) col·labora amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) en dues noves formacions en Pastoral Educativa.